Més de 1.200 persones dormen al carrer a Barcelona, la xifra més alta de l’última dècada

La Fundació Arrels ha denunciat aquest dijous que 1.239 persones dormen al ras als carrers de Barcelona, segons l'últim recompte de l'entitat, dut a terme el 14 de maig. Segons Arrels, dedicada a l'atenció de persones sense llar, es tracta de la xifra més alta dels últims 10 anys. La Fundació ha presentat l'informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d'una ciutat, en el qual denuncia que des del 2010 ha augmentat un 80% el nombre de persones sense llar.

Arrels assegura que la xifra de 1.239 persones només és la punta de l'iceberg perquè en l'últim recompte l'entitat va recórrer tots els barris de la superfície urbana i no va comptar les persones que dormen en zones com Montjuïc o Collserola. A més, Arrels ha informat que a Barcelona hi ha més de 4.200 persones sense llar, de les quals 2.171 estan allotjades en entitats públiques i privades i 836 es troben en diversos assentaments, com barraques, solars o fàbriques.

El primer recompte que va fer l'entitat va ser el 2008 i va trobar 658 persones dormint al carrer. Des de llavors, la xifra no ha fet més que créixer. Va arribar a 1.026 el 2017 i a 1.195 el 2019. El recompte del 14 de maig, 1.239 persones sensesostre, és el més alt de tots. Per districte, a Ciutat Vella es concentraven el 23% dels sensesostre, seguit de Sants-Montjuïc (20%), l'Eixample (18%) i Sant Martí (18%).

El 85% de les persones sense llar que viuen a Barcelona són homes, l'11% són dones i el 4% s'identifiquen amb altres identitats de gènere. Tres de cada quatre són migrants i un de cada deu fa més d'una dècada que viu al carrer. La mitjana d'edat és de 40 anys, tot i que, segons Arrels, cada vegada hi ha més joves. De fet, la meitat dels joves d'entre 16 i 25 anys que viuen al carrer han viscut en un centre de menors en algun moment de la vida.

La persona de més edat que ha trobat en aquests últims quatre anys la Fundació ha estat un home de 80 anys a l'hospital de campanya de l'església de Santa Anna. Feia deu mesos que estava sense llar. El juny del 2019 van trobar un altre home de 75 anys procedent de Romania que feia més de sis anys que vivia al carrer. A la mateixa parròquia de Santa Anna van localitzar sis menors de 16 anys migrants del Marroc que feia un any i set mesos que vivien al carrer.

Arrels assegura que només a la ciutat hi ha persones sense llar de fins a 53 països diferents que parlen 36 llengües. Per nacionalitats, el 22,3% dels homes sense llar han nascut a Espanya, el 20,3% al Marroc, el 13,3% a Romania, el 4,5% a Itàlia i el 4% a Bulgària. Pel que fa a les dones, el 38,6% han nascut a Espanya, el 20,5% a Romania, el 6,8% a Itàlia, el 6,8% a la República Txeca i el 4,5% a l'Equador.

El 30% de les persones que viuen al carrer tenen una malaltia crònica i el 40% han estat víctimes d'agressions físiques o verbals. El 30% tenen addiccions (el 13% a l'alcohol, el 12% a les drogues i el 4% a tots dos consums).

Arrels denuncia que l'última dècada només ha fet recomptes de persones sense llar a 11 municipis catalans –Barcelona, Badalona, Girona, Lleida, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa–, que sumen el 40% de la població de Catalunya i on van localitzar un total de 1.600 persones vivint al carrer. La Generalitat va impulsar el 2017 el que va batejar com a Estratègia integral per a l'abordatge del sensellarisme a Catalunya.

Llavors, el Govern va assegurar que el 2017 un total de 53.118 persones patien una situació de sensellarisme o habitatge inadequat a Catalunya, de les quals 5.571 vivien al carrer o en albergs. Aquell informe només recollia dades de 719 municipis (el 76% del total). Pel que fa a tot Espanya, no hi ha recomptes a tots els municipis. L'última enquesta és la que va fer a centres i serveis d'atenció de persones sense llar l'Institut Nacional d'Estadística el 2018. Aquesta enquesta assegura que hi ha una mitjana diària de 18.001 persones (4.556 són dones) allotjades en albergs.

El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, denuncia que a Barcelona qui es vol allotjar en un alberg topa amb una llista d'espera superior al mig any. “No hi ha recursos suficients ni cap consens de llarga durada per erradicar aquesta injustícia. La situació és complexa i s'agreuja, tal com hem vist en el context de la covid-19 i l'estat d'alarma”, denuncia Busquets. El director de la Fundació manté que lleis com la d'estrangeria impedeixen qualsevol tipus de “perspectiva de futur” i incrementen el nombre de persones que viuen al carrer.

Arrels sosté que l'actual model d'alberg està col·lapsat i proposa espais més petits i a tots els barris, a més d'activar polítiques que fomentin el dret a l'habitatge per a tothom.