_
_
_
_

L’oci nocturn reobrirà amb dures restriccions

Les associacions de discoteques i bars de copies veuen inviable reempendre l'activitat amb l'aforament limitat al 33%

Cristian Segura
Imatge d'arxiu de la discoteca Opium.
Imatge d'arxiu de la discoteca Opium.Gianluca Battista

El sector de l’oci nocturn està amb l'aigua al coll. El Govern permetrà que discoteques i bars de copes reobrin en la fase 3 del desconfinament, però en condicions que les empreses consideren inviables. El decret de la Moncloa ha generat dubtes perquè no permet un aforament de més d'un terç de la capacitat del local ni habilitar la pista de ball. Les principals associacions del sector ja havien acceptat aplicar mesures draconianes per evitar la propagació del virus. Les patronals preveuen que s'exigeixin limitacions estrictes després de l'estat d'alarma.

Socialitzar amb mascareta, gots d'un sol ús, quadrícules al terra per delimitar l'espai individual de ball o pantalles protectores a les barres són algunes de les directrius que la patronal España de Noche, membre de la CEOE, havia consensuat amb l'Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE), organisme que depèn del Ministeri d'Indústria. Aquestes eines es van concebre per a un breu temps durant el final de la desescalada. Des de la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (Fecalon) recorden que dies abans de decretar-se l'estat d'alarma, el 14 de març, ja es van decretar normes que van impossibilitar l'obertura de clubs nocturns amb prou aforament perquè el negoci fos rendible.

Fernando Martínez, secretari general de Fecalon, afirma que estan preparats per continuar l'activitat en el període postpandèmia amb les disposicions de seguretat sanitària que s'han dissenyat per a la fase 3. Ramón Mas, president d'España de Noche, comenta que el pla per reduir els riscos sanitaris dissenyat amb l'ICTE només té lògica si s'aplica durant poc temps, sense superar un mes.

Les exigències sanitàries que assumeixen la patronal espanyola i les seves associades a Catalunya comporten un notable augment de la despesa en material higiènic i personal de neteja, a més de controls de temperatura ambient, una circulació determinada d'aire o l'obligació que els treballadors es rentin les mans durant 40 segons. Mas confia que la impossibilitat d'utilitzar la pista de ball només duri dues setmanes. “La gent podrà ballar al costat de la seva taula, però això només pot ser per a la fase 3 perquè l'essència d'una discoteca és la pista de ball”. Els responsables d'España de Noche també incideixen que el retorn de discoteques i bars és fonamental per prevenir que la població jove opti per festes i trobades privades que incompleixen les normes sobre aglomeracions i distància social.

“No surten els comptes”

Mas subratlla que amb un aforament limitat a un terç “no surten els comptes”. “Amb un 33% d'aforament no m'és rendible obrir”, diu Cristian Compte, representant del Gremi de Discoteques de Tarragona, “i s'hi afegeix la por social. A la Xina van permetre que les discoteques funcionessin amb un terç d'ocupació però al final només hi va anar un 10% de la clientela”. Les regions sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són, a més de l'Alt Pirineu i la Vall d'Aran, les que estrenen fase 3 aquest dilluns a Catalunya. El president d'España de Noche avança que pressionaran perquè s'elevi el límit al 50%. “A les terrasses també es va restringir a un terç d'ocupació però al final es va augmentar a la meitat”, afirma Mas. L'associació Spain Nightlife, establerta a Barcelona, també ha advertit que una capacitat inferior al 50% no els permet ser solvents.

A Catalunya hi ha unes 3.500 empreses de lleure nocturn i moltes depenen del turisme dels mesos d'estiu. Martínez estima que si el sector no es pot reiniciar al juny, existeix el risc que desapareguin el 50% dels negocis. “No és possible que els nostres clients vinguin a ballar o parlar amb mascareta, o que es quedin dins d'una quadrícula. Només pot ser puntual”, explica Andreu Garrigó, mànager del Go Beach Club, al port del Fòrum de Barcelona. La guia d'actuació d'España de Noche i l'ICTE indica que les quadrícules marcades a la pista de ball només són opcionals, i que amb mascareta es pot prescindir de marcar els dos metres de distància entre persones. Garrigó té oberta al públic la zona a l'aire lliure de les seves instal·lacions, només perquè els usuaris consumeixin asseguts en taules. “Només demanem que la gent utilitzi mascaretes per anar a la taula o al lavabo, però no et pots prendre res amb la boca tapada”, diu Garrigó.

En espera del pla de Protecció Civil a Catalunya

Les comunitats autònomes gestionaran la fase 3. El Departament de Salut de la Generalitat explica que el Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) encarregat de la desescalada encara no ha abordat la qüestió de com reobriran bars i clubs. España de Noche i les seves associacions catalanes es reuniran el 9 de juny amb els responsables del Procicat. El 5 de juny es van citar amb la Direcció General de Turisme per tractar la necessitat d'una campanya de promoció de l’oci nocturn.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_