Colau ajorna sense data les multes als cotxes i motos contaminants

La crisi del coronavirus ho ha parat tot durant gairebé tres mesos. A més dels grans projectes municipals, com el tramvia o el túnel de les Glòries, també ha tingut un impacte en la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE), estrenada l'1 de gener per vetar els vehicles contaminants. Es preveia multar els turismes i motos sense etiqueta ambiental a partir de l'1 d'abril i els transportistes l'any vinent, però la declaració de l'estat d'alarma ho ha fet ajornar. En plena desescalada, el govern de l'alcaldessa Ada Colau no té data per començar a sancionar i s'obre a estudiar les moratòries.

El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, va assegurar fa uns dies que la crisi ha mostrat la responsabilitat del trànsit en la contaminació i va afegir que “la ZBE ha vingut per quedar-se”, encara que va reconèixer que no hi ha data per començar a sancionar. El calendari, a més, s'ha de pactar amb els cinc municipis afectats pel veto. Badia es va obrir a estudiar les dates de les moratòries que afecten transportistes i vehicles professionals, “baixant a la lletra petita”, per no perjudicar treballadors que pateixen l'impacte econòmic de la crisi.

ZBE. Amb un dèficit ja anunciat del 10% del pressupost d'aquest any (310 milions), amb una despesa social en augment i una menor recaptació per impostos, l'executiu municipal negocia amb els grups una modificació de partides. L'Ajuntament també ha demanat al Govern espanyol que li permeti gastar els seus estalvis. Mentrestant, ja ha aparegut l'expressió “reprogramar inversions”, un eufemisme per referir-se a les retallades o ajornaments.

Per la seva banda, la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, també va assegurar fa uns dies que el govern municipal “no renuncia a transformar la ciutat”. Fiava al pressupost el resultat final i admetia que les prioritats han canviat per afrontar l'emergència sanitària i social. Alhora, defensava “propostes estructurals realitzades amb accions tàctiques”, com els nous carrils bici o zones per a vianants. Aquests són altres grans projectes pendents a la ciutat afectats per al crisi del coronavirus.

Tramvia: prioritari, però sense data. Els barcelonins han perdut el compte de les vegades que s'ha posat data a les obres per unir els dos trams de tramvia per la Diagonal. “És un projecte que no descartem, continuem fent treballs tècnics i aquest any no hi havia previstes més inversions que les del col·lector de la Diagonal”, va afirmar Sanz, amb ambigüitat. Les seves paraules es van interpretar com un dubte i una certesa. Si es posen vies aquest mandat serà només per fer un quilòmetre.

El túnel de les Glòries avança, la plaça es retarda. L'Ajuntament assegura que les obres acabaran el 2021, com estava previst. És una obra que Colau va paralitzar per tornar a treure a concurs pels retards, sobrecost i sospites de vinculació amb la corrupció del 3%. Els treballs han estat dos mesos aturats i es van reprendre fa 10 dies. En una resposta per escrit, la tinenta d'alcalde afirma que “la voluntat és continuar el projecte prioritzant la mobilitat sostenible tenint en compte el context actual i les noves necessitats de mobilitat de la ciutat”. En declaracions a La Vanguardia proposava un carril bici al túnel. La plaça, només acabada en una quarta part, sí que pateix retards i retallades.

La terminal de creuers, en suspens. La quarta terminal de creuers del Port de Barcelona no es reprèn des de fa un any i ara queda en suspens, admeten fonts d'aquest organisme. La presidenta del Port, Mercè Conesa, assegura que la institució “activarà el màxim d'inversions per accelerar-ne la recuperació i fer de palanca de l'arrencada de l'activitat empresarial”. Conesa va afirmar recentment que “és molt difícil fer previsions”, però va assenyalar “que no s'abandona la idea d'autoritzar la terminal”.

L'empresa d'habitatge, sense soci. L'executiu de Colau fa un esforç que no es veia des de fa dècades per augmentar el parc públic, però la idea de crear un operador metropolità de lloguer assequible de la mà d'un soci privat no acaba d’arrelar. Requereix una inversió milionària, a llarg termini i amb una rendibilitat (la del lloguer social) menys atractiva que altres negocis. Després d'un primer intent frustrat, la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, va assegurar que l'Àrea Metropolitana “n’està enllestint els detalls i esperem que en els propers mesos puguem concretar”. Confien a començar abans del 2023. En el mandat passat la idea era construir 4.500 pisos en 10 anys.