“No podem afirmar que en una Catalunya independent no hi hauria tants morts”
La consellera de Salut considera que les fases de la desescalada han estat una complicació extra de cara a la ciutadania”
Alba Vergés (ERC) admet que una de les decisions més difícils que ha pres com a consellera de Salut de la Generalitat durant aquesta pandèmia va ser el confinament Igualada, el lloc on va néixer el setembre del 1978. “És molt fort dir a la gent que no es mogui. I ho fas perquè hi ha un tema molt més prioritari, preservar la salut.”
Pregunta. El 26 de febrer va dir: “El sistema de salut està preparat per afrontar el coronavirus”. Però no ho estava.
Resposta. El sistema està preparat i ho ha estat sempre. La mostra és que vam tenir capacitat de créixer de manera espectacular en unitats com les UCI.
P. El 20% dels casos i un terç de les morts són en residències. Se'ls van escapar de les mans?
R. Ha estat el punt dèbil a tots els països perquè hi viuen persones a les quals el virus afecta de manera molt més greu.
P. Salut ha de seguir a càrrec de les residències?
R. N’hem de tenir el control sanitari sí o sí.
P. Fins i tot medicalitzar-les?
“Totes les dades són certes, totes són bones. Nosaltres les ampliem”
R. Les persones que viuen en residències avui no són les mateixes que les que hi vivien fa 20 anys, sinó que tenen més patologies, i això implica una dependència en l'àmbit sanitari. Hem d'escoltar el sector i pensar en el model.
P. A propòsit de l'aturada de l'activitat quirúrgica, què faran amb les llistes d'espera?
R. És evident que això no s’arregla ni en dos mesos ni en un any. Això serà llarg. Haurem d'establir criteris de priorització molt clars.
P. I contractar més personal?
R. Necessàriament hi haurà d'haver contractacions.
P. Han hagut d'unificar les regions sanitàries de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Desescalar per regions va ser un error?
R. No. Les vam proposar perquè responien millor per fer una planificació acurada. Les províncies eren massa grans i podria haver-hi moltes casuístiques.
P. Tenia un sentit sanitari que Barcelona estigués tancada una setmana?
R. De fet, tots estàvem tancats en aquell moment. I conforme vas avançant de fase et planteges si la mobilitat té més sentit o no. Per mi això de les fases ha estat una complicació extra de cara a la ciutadania i en algun moment sentíem que estàvem en un concurs, a veure qui passa abans a la següent. Jo crec que no hauria d’anar així.
P. En una Catalunya independent “no hi hauria tantes morts” pel virus, segons va dir la consellera Meritxell Budó. Hi està d'acord?
R. No, això no ho podrem afirmar mai. Dir què hauria passat si... és molt complicat. Veient-ho ara es poden dir moltes coses, però en aquell moment les decisions es van prendre amb la informació que hi havia. No es poden fer afirmacions com “si haguéssim tingut això, hauria passat allò altre”.
P. Però Budó ho va fer. I Budó és part del Govern.
“N’em après d’aquesta pandèmia? Sí. Ho tenim tot clar? No”
R. No es poden fer afirmacions com aquestes. Pots dir: “Jo ho hauria gestionat diferent”, segurament. I si el 9 de març hagués tingut la informació que tinc ara, segurament hauríem fet coses diferents.
P. No ho han tingut fàcil en un Govern de coalició amb dos socis que es barallen sovint, ERC i Junts per Catalunya.
R. Jo no ho he viscut així. Això passarà sempre, hi hagi crisi o no. S’ha d'entendre què és un Govern de coalició, simplement. En la gestió d'aquesta crisi, tenia clares les prioritats: salut, intentar salvar el màxim nombre de vides possibles i gestionar tot el que provocava el virus.
P. La Generalitat va sobreactuar contra el Govern central? Per exemple, quan va dir que no volia l'Exèrcit però després li va demanar ajuda.
R. En el cas de l'Exèrcit, mai no vam tenir cap problema. Vam dir que quan el necessitéssim, si hi havia oferta, col·laboraríem amb qualsevol administració.
P. I sent que el Ministeri de Sanitat l’ha escoltat?
R. Sempre hem treballat amb el Ministeri. I quan he tingut queixes ho he dit en privat, en públic i de forma clara.
P. Quim Torra va fitxar el doctor Oriol Mitjà com a científic de capçalera per al desconfinament. Va ser un cop per a vostè?
R. No. Però crec que es va haver d'explicar. No s'han de barrejar mai els papers: una cosa és qui té les responsabilitats de la gestió, i una altra són tots els assessors que hi pugui haver en un Govern. Algú va interpretar que eren papers que es contraposaven i ho vam haver d'explicar.
P. Hi haurà eleccions a la tardor?
R. No ho sé, la veritat.
P. Per què hi ha tanta confusió de xifres amb el Ministeri?
R. Hi ha hagut moltes etapes amb les dades. El Ministeri demanava les xifres d'una manera, després al BOE ho va canviar fins a fer un procés més automatitzat, que és el d'ara. Sí que ens va passar, amb les dades de morts, que la gent que quedava fora del sistema de salut [que moria a casa o sense prova] no quedava registrada de la mateixa manera. Vam haver de fer que les funeràries informessin de les defuncions. Però el Ministeri no ho va demanar mai. Per això les nostres dades de mortalitat coincideixen molt amb les dels registres civils i el MoMo, però no amb les del Ministeri.
P. Sanitat no compta bé?
R. No, no puc dir això. Totes les dades són certes, totes són bones perquè les del Ministeri van més conforme a les que es publiquen internacionalment i et permeten fer comparatives de països, però nosaltres ampliem aquesta informació.
P. S'ha deixat morir gent per falta d'accés a llits?
R. Crec que no hem arribat a aquesta situació. Hem triplicat les UCI que teníem.
P. Catalunya està preparada per a un rebrot?
R. Estem més preparats des del punt de vista de gestió i organització i també clínicament. N’hem après? Sí. Ho tenim tot clar? No.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.