Les infermeres de la foto

Unides en un grup de WhatsApp amb el nom Epidèmia d’embarassos. Felices per la seva maternitat. Presumint de panxa, amb els uniformes blancs oberts. I, sobretot, alienes al que vindria després. Set infermeres es feien una foto l’octubre de l’any passat amb la feliç coincidència del seu embaràs, totes treballadores del mateix servei, Neonatologia de Vall d’Hebron de Barcelona, el més gran d’aquesta especialitat a Espanya. Aquella imatge, que es va fer viral a les xarxes socials, va ser una anècdota. O potser alguna cosa més. Vuit mesos després, ja tenen els seus nadons i són conscients que la pandèmia ho ha sacsejat tot. Elles són les set infermeres embarassades de la foto.

“A la nostra unitat hi ha diversos torns de feina i va ser una companya de dia, la Maribel, que es va encarregar d’ajuntar-nos a totes per Whats i fer la famosa foto per regalar al cap del servei, Félix Castillo... i així va començar tot. Ara queda pendent fer la foto post”. Així recorda Anna Gros aquell dia. El doctor posava amb Sandra Cristóbal (37 anys), Marta Moreno (41), Pili Cortés (31), Cristina Jiménez (35), Elena Balagué (47), Silvia Muñoz (33) i Gros (38) amb un missatge a les xarxes socials en què explicava: “Tenim la solució per incrementar la natalitat. La han donat les infermeres i auxiliars del Servei de Nounats de Vall d’Hebron”. No surt a la foto, però hi havia una vuitena embarassada: Amalia García. La història del brot va córrer com la pólvora i la periodista Ana Macpherson en va escriure un reportatge a La Vanguardia.

En conversa telefònica aquesta mateixa setmana, el metge recordava el moment: “M’alegro molt quan algú està embarassat, perquè soc el cap de Neonatologia. Quan em van dir els noms... vaig pensar, què ha passat? I amb la natalitat sota mínims... ostres, vaig dir, vull una foto amb totes vosaltres... Ja he vist tots els nadons i estan molt bé”.

A Anna Gros li va tocar parir en ple pic de la pandèmia. El 14 d’abril naixia la seva filla Isona, curiosament el mateix dia que havia nascut la seva filla gran, la Ivet. Aquell dia es va desplaçar en cotxe a l’hospital perquè li posessin les corretges, però s’hi va quedar. Va trencar aigües. “No sabíem con aniria tot, i em tocava donar a llum a l’hospital referent per a embarassades positives en covid... teníem por, però confiava plenament en els professionals i en què aniria tot bé. I així va ser. Per sort, va ser un part ràpid i al cap de sis hores me’n vaig poder anar a casa a celebrar l’aniversari de la meva altra filla”.

La seva data també coincidia amb el moment àlgid del temut virus, però la Laia, la filla de Sandra Cristóbal, es va avançar. L’embaràs va retirar la Sandra de la primera línia, però era impossible no pensar què estaria passant a l’hospital. “Les nostres companyes ens han transmès que han viscut moments de molta tensió, incertesa, por, sensació de descontrol. Hi ha hagut canvis d’horaris d’un dia per l’altre, no han pogut tenir els seus dies de descans després de les guàrdies de 12 hores i la preocupació de tornar a casa i poder contagiar els fills, marits, pares, avis, els ha originat moments d’angoixa important”. I afegeix: “Moltes companyes infermeres neonatals i pediatres neonatòlegs van passar a formar part dels equips covid i se’n van anar durant setmanes a les UCI d’adults per afrontar la pandèmia amb la dificultat que tot plegat suposa: no és el mateix treballar amb un pacient que pesa 500 grams que amb un que pesa 100 quilos!”. La Sandra ja té data per tornar a la feina: el 15 de setembre.

I, tot i les pors, sempre hi ha una part positiva. Així ho creu Elena Balaguer, que amb aquest temps extra ha tingut l’oportunitat de conèixer bé la seva filla i “també poder tenir el papa amb nosaltres tota l’estona, si no hagués estat pel confinament no hauria estat possible”. L’Elena, l’Anna i la Sandra coincideixen: la professió està infravalorada. I tot i els aplaudiments i els agraïments d’aquests dies de pandèmia, elles creuen que després les coses s’obliden. “Sempre es valora la funció del metge i infermeria és com un pin, que ets allà, però realment qui està contínuament amb el pacient ets tu”, explica la Sandra. A Espanya hi ha 182.000 infermeres, 30.000 a atenció primària i 146.000 als hospitals. Espanya és, amb diferència, el país del món amb més professionals sanitaris contagiats pel coronavirus, segons les dades oficials disponibles. Aquestes xifres, segons l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), són el resultat de l’absència de “les imprescindibles mesures de seguretat” que haurien d’haver “preservat a salut dels professionals”. El sindicat Satse estima que “entre el 60% y el 65% dels afectats és personal d’infermeria”.

Félix Castillo ha viscut el virus des de dins de l’hospital, a la falda de Collserola. Amb energia, sense dubtar-ho, em repeteix el missatge que vol transmetre: “No som herois, en absolut; els herois són els pacients, les embarassades amb covid que hem tractat. Amb aquesta crisi ha quedat clara la necessitat de tenir una sanitat forta amb capacitat d’adaptar-se. Treballem perquè ens agrada la nostra professió i ens agrada fer-ho, però s’ha fet palès que ens calen eines”. Vall d’Hebron va atendre 2.721 naixements el 2019; 900 van necessitar hospitalització. Un total de 323 nadons van ser a terme, 468 nadons van ser de menys de 37 setmanes, 112 van pesar menys d’un quilo i mig i nounats de menys de 26 setmanes (extremadament prematurs) van ser un total de 31 el 2019. L’hospital torna aquests dies progressivament a la seva pròpia normalitat, que no és la nova normalitat. El neonatòleg reconeix que hi ha coses que han arribat amb el virus i que ja es quedaran, com determinades visites telemàtiques, les mascaretes, els rentats intensius de mans. Després de l’estiu, elles, les infermeres de la foto, tornaran a la feina.