Catalunya ajorna la desescalada a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana

La desescalada a Barcelona i la seva àrea metropolitana haurà de continuar esperant. La Generalitat tornarà a fer una proposta al Ministeri de Sanitat perquè les regions sanitàries de Lleida, Girona i la Catalunya central se sumin a la fase 1 dilluns que ve, una fase en la qual ja es troben Tarragona i el Pirineu de Lleida des de l'11 de maig. En una nova proposta, la consellera de Salut, Alba Vergés, considera que la capital catalana i els seus voltants encara no estan preparats per iniciar el desconfinament, tot i que admet que estan treballant per adoptar alguna mesura específica en els propers dies per a Barcelona i l'àrea metropolitana.

“Les incidències acumulades estan baixant a tots els territoris”, ha puntualitzat Vergés. Però només les regions de Lleida, Girona i la Catalunya central estan a punt per passar a la següent fase, segons la decisió que ha pres el Procicat, el comitè tècnic de la Generalitat encarregat de pilotar la pandèmia. Això vol dir que 1,7 milions de persones se sumaran a les prop de 772.000 de la província de Tarragona i el Pirineu de Lleida que van entrar dilluns a la fase 1. La consellera ha matisat, no obstant això, que el Govern continua treballant amb els ajuntaments per buscar mesures intermèdies per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Vergés ha rebutjat concretar quan es definiria aquesta proposta específica i si es tractaria de mesures intermèdies (no tota la fase 1) o d'endarrerir només uns dies més l'entrada a la fase 1.

La consellera ha fet referència a la diferent realitat de les tres regions sanitàries que romanen confinades per justificar el retard i la necessitat d'estudiar minuciosament cada cas en particular. “Cal treballar-ho bé per presentar propostes adequades en aquests àmbits. No és una qüestió d'aïllar ningú, sinó de tenir en compte diferències territorials i de manera de viure de la gent en aquestes zones. Ja veurem quina data és la més apropiada, però no volem anar gaires dies més enllà, volem avançar i veure com podem recuperar la vida amb la prudència necessària. La implicació dels ajuntaments és important”, ha apuntat la titular de Salut. El Departament ha engegat una oficina tècnica amb l'Ajuntament de Barcelona per decidir conjuntament l'estratègia de la desescalada. “Compartim la prudència perquè les presses no ens facin cometre errors involuntaris”, ha explicat Vergés.

Amb la seva primera proposta, el Govern va deixar fora de la desescalada més de sis milions de catalans. Encara que el Ministeri de Sanitat establia que es desconfinés per províncies, la Generalitat va defensar el seu pla d'avançar cap a la nova normalitat per regions sanitàries, que és la divisió administrativa que fa servir el Departament de Salut, i va proposar desconfinar només tres de les nou regions sanitàries. Malgrat la tendència a la baixa de la corba epidèmica a tot Catalunya, el risc de rebrot només era baix a les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l'Alt Pirineu i Aran (és a dir, només el 10% de la població de Catalunya). En canvi, era moderat a les regions sanitàries de Lleida, Girona, la Catalunya central, i les zones Metropolitana Nord i Sud. A l'àrea de Barcelona ciutat, el Departament de Salut el va catalogar en moderat-alt.

Per mesurar el risc de rebrot, la Generalitat ha combinat indicadors com la incidència acumulada en els últims 14 dies, la taxa reproductiva efectiva (quantes persones infecta un cas positiu) i també l'anomenat índex EPG, que és el resultat de multiplicar la incidència acumulada en 14 dies amb la taxa reproductiva en els últims set dies. Quan l'índex EPG és menor de 30, el risc de rebrot és baix; entre 30 i 70, el risc és moderat; entre 70 i 100, és moderat-alt i, a partir de 100, el risc es considera alt.

Totes les regions ja es troben ara en risc moderat o baix. Però, a més d'aquest paràmetre, la consellera ha puntualitzat que es mesuren altres indicadors de manera simultània. “La decisió no és només sobre la base de risc epidemiològic, sinó també la capacitat assistencial per saber si assumim més risc o no, la capacitat de seguiment dels casos nous... Això és el que ens fa decidir”, ha apuntat Vergés.

Les tres regions sanitàries que ja es troben en la fase 1 (les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l'Alt Pirineu i Aran) són les que tenen menys densitat de població i les menys afectades pel coronavirus. Entre les tres sumen 18.000 casos positius o sospitosos d'infecció per coronavirus, tot just el 7% de tots els casos detectats a Catalunya.

La Catalunya central ha registrat 22.444 casos (menys del 10% del total) i 1.401 morts; la regió sanitària de Girona ha notificat 26.598 afectats i 719 morts; per la seva banda, Lleida ha comunicat 8.275 casos i 191 morts. La incidència acumulada de casos en els últims 14 dies és de 65,51 i 48 casos per 100.000 habitants, respectivament.

El gruix dels casos positius i les morts, no obstant això, es mantenen a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Dos terços dels casos positius són en aquestes zones i el 75% dels 11.357 morts registrats des de l'inici de la pandèmia a Catalunya, també.

Seguiment dels contactes

El Departament de Salut assegura que té tot el desplegament tècnic a punt per començar la desescalada. Amb el focus posat a contenir possibles rebrots i detectar com més aviat millor la malaltia, Salut ha desplegat un call center amb uns 60 rastrejadors per fer el seguiment dels contactes dels casos positius. “Qualsevol persona que tingui símptomes compatibles amb la covid-19 s'ha de visitar i s'ha de sotmetre a una PCR diagnòstica en 24 hores. En el moment de la visita ja se li demana els contactes propers en les últimes 48 hores, les persones que han estat a menys de dos metres durant almenys 15 minuts. Se li demana el telèfon d'aquestes persones i ja els truquem des del call center per explicar-los la situació i dir-los que s'han d'aïllar i monitorar els possibles símptomes que desenvolupin", explica Pilar Saura, directora general de Planificació Sanitària del Departament. Aquest centre de trucades per fer el seguiment dels contactes anirà augmentant el personal a mesura que les regions sanitàries iniciïn la desescalada i arribarà a tenir més de 200 persones, segons els càlculs de Salut.

Saura assegura que “no hi ha problema de desproveïment” pel que fa al material de protecció, una altra de les premisses exposades pel Ministeri per donar el vistiplau a la desescalada a les diferents zones. Les unitats de vigilància intensiva (UCI), que van arribar a triplicar la seva capacitat (d'unes 600 a 2.000) durant la pandèmia, ja es comencen a replegar, però Salut garanteix que si cal podran recuperar aquests llits. A més, el Departament ja ha anunciat que incrementarà un 25% les places estables d'UCI respecte a l'inici de l'epidèmia (fins a les 825).

Tot i això, Salut admet que la incidència de casos condicionarà la desescalada. “Estem tranquils en el desplegament de mitjans. És el nombre de casos el que pot frenar el pas a una nova fase”, assenyala Saura. La incidència acumulada de casos en els últims 14 dies a Catalunya és la segona més alta d'Espanya, només per darrere de Castella i Lleó: gairebé 51 casos per 100.000 habitants.