Les xarxes desenterren el misteri d’unes fotografies anònimes de Palma

El misteri va sortir a la llum dissabte. El fotògraf Lluís Artús va compartir a Twitter 12 fotos en blanc i negre, escenes marineres de Barcelona, amb una breu frase: “Imatges del port i de la Barceloneta trobades en un contenidor d'escombraries de Mallorca”. La indumentària de les persones retratades i els objectes fotografiats semblaven indicar que eren instantànies de la dècada dels quaranta i dels cinquanta del segle passat. Artús va afegir que les havia extret del compte de Facebook de Carles Buye, un aficionat a la fotografia. Buye les va fer públiques aquest mateix cap de setmana amb les dades següents: “3.800 negatius 6x6 trobats en un contenidor d'escombraries de Palma de Malloca. Gairebé totes de Catalunya. Anys quaranta, cinquanta i seixanta. Alguns negatius estaven traspaperats, la majoria eren en un sobre de 12 negatius que indicava lloc, data, moltes vegades el dia, tipus de revelat i fins i tot temperatura. Autor desconegut”.

Buye ha explicat aquest dilluns a EL PAÍS que tota la informació i les imatges que havia penjat al seu compte de Facebook procedien d'un altre fòrum d'internet, i que el propietari dels documents és un mallorquí, Toni Amengual. Aquest col·leccionista va obtenir el 2006 uns negatius que havien estat llençats a les escombraries d'un carrer de Palma dins d'una capsa de sabates. Amengual no vol aportar més detalls sobre la troballa. El Museu Marítim de Barcelona (MMB) es va interessar el mateix dissabte per les imatges i està negociant amb Amengual la cessió de les 3.800 imatges que ell mateix ha digitalitzat. La conservadora de fotografia del MMB, Sílvia Dahl, confirma que l'assumpte no és nou per al centre: Amengual ja els havia ofert la col·lecció el 2018, però per un preu que el museu no podia pagar. Arran de la notorietat que el cas ha rebut a les xarxes socials, el propietari i el museu han reiniciat el contacte. “En la situació de crisi actual tenim més limitada la nostra capacitat d'adquisició, si no és que algun mecenes ens ajuda. A Amengual li sembla bé que les tingui el museu. Entre tot i res de moment hi ha un punt entremig, la cessió de les còpies digitalitzades”, diu Dahl.

Dahl ha pogut estudiar part d'aquest llegat anònim i no té cap dubte de la seva qualitat i importància com a testimoni gràfic. “La col·lecció és especialment valuosa per a nosaltres perquè tenim poques imatges del port de Barcelona durant la postguerra i els anys cinquanta, era una època en què poca gent es podia pagar una càmera de qualitat”, afirma la conservadora del MMB. Els 3.800 negatius són en la seva majoria escenes de Catalunya –no només de Barcelona, també de Vic o de Centelles– i n'hi ha algunes de Sevilla, Madrid o París. Cobreixen un període que va des dels anys cinquanta als setanta, segons Dahl.

A Twitter i a Instagram s’han pogut consultar una vintena més d’imatges compartides per Carlos Moreno, un professor de l’Escola de Formació Professional Nàuticopesquera de Palma. Moreno explica que un amic d’Amengual li va enviar ara fa més de deu anys prop de 300 fotografies digitalitzades de la col·lecció. El MMB informa que Amengual va distribuir algunes de les còpies entre les seves amistats.

“Probablement és un aficionat”

Hi ha una foto que per la seva qualitat va cridar especialment l'atenció de Maria José Mulet, professora d'Història de l'Art de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i experta en història de la fotografia. Mulet va rebre durant el cap de setmana un missatge de WhatsApp d'una amiga avisant-la del misteri dels negatius de Palma. Entre les captures que va poder analitzar a Twitter, la seva preferida és la d'un fotògraf minuter plantat en una platja, amb un vestit elegant i observant la mar. Al seu costat, damunt la sorra, té a punt un decorat taurí per retratar disfressat el seu proper client. Mulet dona per fet que aquesta obra no és d'un fotògraf conegut de Mallorca: “Si fos així, recordaria una cosa tan bona”. Xisco Bonnín, director de l'Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca (ASIM), detalla que Amengual li va mostrar fa uns anys unes plaques de la col·lecció, per si la seva institució volia comprar-les. “Eren imatges molt bones, però no tenien cap vincle amb Mallorca, per això les vam descartar”. Bonnín comenta que podria tractar-se d'un alt càrrec d'alguna empresa de transport marítim destinat a Palma. “L'accés que té als ports no devia ser gaire habitual”.

“Són fotos molt bones, però no semblen d'un professional sinó d'un aficionat molt pulcre, amb un bon domini de la llum, un fotògraf més aviat pictorialista”, afegeix Mulet. Dahl és del mateix parer: “Crec que són obra d'un aficionat amb un gran domini tècnic i de l'escena creativa. Però no tenen el missatge, per exemple periodístic, que pot tenir un professional”. Dahl confia que al MMB puguin obtenir detalls de les imatges que acabin per identificar l'autor. El més probable, diu Mulet, és que aquest arxiu procedís de la mudança d'una casa particular, d'algú que va voler desempallegar-se d'una capsa amb uns sobres que no li interessaven gens ni mica.

El MMB ja va protagonitzar el 2018 una història similar. Va rebre la donació de 554 negatius de fotografies realitzades per Josep Coté, un violinista empleat al transatlàntic Marqués de Comillas entre els anys trenta i cinquanta del segle passat. Coté compaginava a bord del vaixell el seu ofici musical amb l'afició per la fotografia. El seu net Antonio Millán va descobrir els negatius en una maleta abandonada i va anar publicant els retrats a Instagram, fins que van assolir una notorietat que les va dur a exposar-les al Museu Marítim.