Solidaritat a peu de carrer

Amb la llibreta a la mà, l'Eva ratlla la següent petició, treu el cap per la porta del local i crida: “Dos adults i dos nens de 6 i 2 anys”. Al fons, dos voluntaris comencen a agafar de prestatgeries i caixes tota l'alimentació bàsica per cobrir les necessitats: llet, llegums, pasta, sucs i fruita i verdura que acaben d'arribar del mercat de Sant Antoni. És migdia i a la porta del local de l'ONG De Veí a Veí, unes 12 persones fan cua amb el carro d'anar a comprar buit. Dones, la gran majoria. I d'aquestes, la majoria immigrants. El relat que fan és molt semblant: la pandèmia del coronavirus els ha deixat sense feina, pràcticament sense subsidis d'atur o altres ajudes, i estan cansades de trucar al número de telèfon dels serveis socials del barri.

L'ONG va néixer el 2011 arran dels problemes que va generar la crisi econòmica. “Vèiem veïns buscant als contenidors i ens vam organitzar”, explica Rafael Martínez, una de les ànimes de l'ONG, que, a més d'aliments, també distribueix roba, cotxets de nens, cadires de rodes, llits articulats… Organitzen activitats i festes com la dels Reis, tot un dispositiu perquè no li falti un detall o una joguina als grans i als nens en situació de vulnerabilitat.

El coronavirus ha disparat les urgències socials. “Si abans el nombre d'usuaris era d'uns 120, ara en són molts més. Hem passat de distribuir 2,5 tones d'aliments al mes a 15 tones des que va esclatar l'epidèmia”, apunta el Rafael. També s'han disparat els voluntaris que s'hi han apuntat, que s'organitzen en equips de 12 a 15 per dia i amb diferents tasques.

L'Elsa i la Júlia són dues joves del barri que amb dos carros de supermercat fan la ronda pel mercat de Sant Antoni amb el peto vermell de l'ONG posat, reconegut per molts paradistes. “Hi ha llocs que col·laboren cada dia i fan lots, especialment de venda de pollastres i sobretot fruiteries”, explica l'Elsa. Altres aportacions són directes de persones que estan comprant i decideixen fer un lliurament en espècies. Quan arriben al local, cada cosa va al seu lloc per distribuir-la després. L'entitat rep donatius del Banc dels Aliments, de veïns del barri i de cadenes de supermercats.

“Cada matí els truco i els dono hora, calculant dos usuaris cada 15 minuts. Però després, durant el dia, venen els espontanis que s'han assabentat de la iniciativa. Alguns arriben de la Zona Franca o de Sant Andreu… Tampoc els pots dir que no, perquè ho necessiten”, explica l'Eva, que se sorprèn de l'efecte boca-orella. L'ONG distribueix menjar cada dia de la setmana i el porta als domicilis de la gent gran del barri o amb problemes perquè no surtin de casa.

Abans del coronavirus, els usuaris de l'ONG entraven al local. Ara no. Els lots es preparen a l'interior en caixes i els lliuren en un espai de l'entrada, on cada usuari fa el traspàs al seu carro. Un per un, per evitar la proximitat. De Veí a Veí obre una fitxa de tots els receptors de l'ajuda per comunicar-ho als serveis socials amb l'oficina del barri, a un pas de l'ONG, tancada. A la porta, un paper remet els usuaris a un número de telèfon: “Ni tan sols és gratuït”, es queixa el Rafael, “jo crec que en aquesta crisi haurien de ser més a peu de carrer i no ho estan fent”.