La cursa contra el virus que es va córrer a casa

A Albert Jorquera li agrada córrer i té, com molts altres, un rellotge que mesura els seus esforços. El confinament l'ha obligat a escurçar les gambades però continua exercitant-se trotant pel passadís de casa. En un circuit de tot just 15 metres, ha arribat a completar una mitja marató, 21 quilòmetres. Afirma que mentre corre li agafa per pensar i va ser durant una d'aquestes sessions sota sostre quan va idear un repte que, reconeix, el va acabar "desbordant". El #jocorroacasa va sorgir com una iniciativa d'un grup d'amics per intentar aportar un granet de sorra en la lluita contra el coronavirus i es va acabar convertint en una espectacular mobilització solidària de corredors domèstics: més de 7.400 inscrits i 82.400 euros recaptats. "Al·lucinant, brutal", exclama quan intenta resumir el saldo de la peculiar iniciativa.

Albert és periodista i segueix l'actualitat del trail running o, el que és el mateix, de les curses per muntanya. Treballa per a la multinacional d'equipament esportiu Salomon i per a Skyrunner World Series. "Conec la majoria dels corredors capdavanters i amb uns quants tinc una relació d'amistat. Són esportistes d'elit, però de tracte molt proper", explica. D'una xerrada amb Pau Capell, últim vencedor de l'Ultra Trail del Mont-Blanc i doble guanyador de l'Ultra Trail World Tour, i amb Tòfol Castanyer, un dels noms més coneguts de les curses de muntanya, va sorgir la broma que, per avorriment, acabarien corrent una marató sense sortir de casa. "Algú va deixar anar l'expressió màgica: No hi ha collons". El que no hi havia era marxa enrere.

"Tancat a casa et sents molt inútil i vaig pensar que calia muntar alguna cosa que servís per ajudar", concedeix Jorquera. Faltava perfilar la idea, però havia de ser "una iniciativa 100% solidària, que reforcés el missatge de respectar el confinament i que animés a fer exercici físic". Per si faltava alguna empenteta, hi havia Kilian Jornet, dient que comptessin amb ell pel que fes falta. "Vaig pensar que seria fantàstic que molta gent alhora estigués fent una cursa a casa", assenyala Albert. Es va posar en contacte amb Jordi Saragossa, fotògraf, i amb Maria Fainé, dissenyadora gràfica, i van idear els preparatius, dorsals inclosos, per organitzar una competició sense haver de trepitjar el carrer. La cursa va quedar fixada per al dissabte 23 de març.

La iniciativa avançava subjecta a la "improvisació" però va volar per les xarxes socials. "Havíem calculat que si aconseguíem sumar-hi 500 persones, ja seria molt", reconeix Jorquera. El primer dia ja van comptar 200 inscrits. Es tractava que cada participant aportés un donatiu voluntari i deixés constància de quants quilòmetres recorreria. Atletes d'elit com Marta Galimany, Sheila Avilés o Luis Alberto Hernando es van apuntar al repte i el van difondre. La llista d'inscripcions creixia cada dia. Els més agosarats anunciaven una marató, 42 quilòmetres, sobre cinta estàtica, d'altres s'animaven amb 5 quilòmetres per la terrassa. "L'èxit va ser el component social de la convocatòria", assenyala Jorquera. Al final, 7.429 participants i 82.940 euros recaptats i donats al projecte d'investigació #joemcorono, l'assaig clínic que té l'objectiu de definir quins fàrmacs serviran per tractar de manera immediata els infectats de coronavirus i prevenir el contagi en els seus contactes. "Ha estat de les millores curses de la nostra vida, la satisfacció que reporta és immensa", diu l'ideòleg del projecte. En la cursa per contenir el virus, la meta és una mica més a prop.