Notaris del coneixement

Si algú mor, per la causa que sigui, i es consulta a internet qui és el difunt i què va fer en vida, sorprèn veure com, en la majoria dels casos, algú no només se n'ha assabentat abans, sinó que ja ha col·locat la data de la defunció. És gràcies a Wikipedia, l'enciclopèdia universal per antonomàsia, hereva del gran treball que Diderot va fer al segle XVIII en el qual va reunir tot el saber conegut i que ha donat nom a totes les enciclopèdies que han vingut després. L'escriptor i filòsof va començar amb 21 col·laboradors i va acabar amb 160, entre els quals hi havia Rousseau, Montesquieu o Voltaire, tot un luxe. A Catalunya són unes 1.500 persones, totes voluntàries, les que, habitualment, editen i enriqueixen de manera més activa aquest motor intel·lectual del segle XXI, tan consultada com injuriada i criticada va ser la redacció de l'original francesa.

En aquests dies d'alarma general i confinament, aquests editors no descansen i, des de casa, com la majoria de les vegades, continuen alimentant aquest enorme pou sense fons de dades, noms i dates. Esther Solé (Mollerussa, 1984) és una historiadora de l'art que des del juliol del 2019 coordina els projectes d'Amical Wikimedia, una associació independent i sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia i el coneixement lliure en català i la cultura catalana.

Encara que resulta sorprenent, Solé no acostuma a treballar a casa. “És veritat que el nostre mitjà natural de treball i d'acció és en línia, però jo no tinc un lloc de treball establert; pot ser a casa o des de biblioteques i en aquests dos mesos tenia un munt de viatges previstos. Però, per ordre de la fundació Wikimedia, vam haver de deixar de fer qualsevol acte presencial, al món real, fins a una nova ordre”, explica.

Quan es va declarar la pandèmia i el conseqüent estat d'alarma i el confinament, Solé i els membres d'Amical van llançar un concurs, que és la manera que té l'associació d'incentivar la col·laboració, en el qual es planteja un repte entre dues dates, amb premis en forma de punts per als més actius que després es canvien per llibres o subscripcions a publicacions en línia: “El nostre objectiu és que la gent tingui un accés al coneixement. Per això, després de veure les llacunes que hi havia en temes de malalties, infeccions, virus, pandèmies i epidèmies històriques, vam crear el projecte Quarantena, que s'allargava els 15 dies previstos de la primera quarantena”.

En aquestes dues setmanes van participar 23 editors que van millorar 150 articles i van afegir 1.500 referències. “Ens interessa que la informació que s'ofereixi sigui de qualitat, i si la gent consulta l'article de la covid-19, que la informació sigui bona”, afegeix Solé, que troba a faltar que els especialistes, “a més de consultar un article, hi intervinguin i l'editin. Perquè al final és un exercici de transferència de coneixement”.

Però qui controla els continguts? “No hi ha un control editorial. A Viquipèdia funciona el peer reading, en el qual la mateixa comunitat pot revisar qualsevol canvi i modificació, que sempre s'han de fer de bona fe i s'han de basar en publicacions de qualitat”.

Al seu parer, la clau és que “al cap i a la fi el que t'ofereix Viquipèdia ja és a algun lloc; el que fan els editors i la gent que construeix continguts és destil·lar-los d'altres llocs, per això, com més bones publicacions hi hagi i més recerca de qualitat es publiqui, millor. L'editor de Viquipèdia fa de notari del coneixement. El condensa i sintetitza en un llenguatge assequible per a tothom”, resumeix.

En marxa hi ha un projecte vinculat amb Sant Jordi. Va arrencar dilluns i s'hi podrà participar fins a la mitjanit del dia 23. “S'ha anunciat que es trasllada al 23 de juliol, però nosaltres, en el nostre món virtual, el mantenim i el celebrem”. I per celebrar-lo volen crear 1.600 articles nous de literatura catalana en 10 dies a partir dels identificadors –biografies, obres i personatges– del Diccionari de la Llengua Catalana, una autoritat de la matèria, i que no tenien article a la Viquipèdia. En només dos dies ja s'han creat, segons Solé, més de 100 articles i hi han participat 17 persones.

Part del treball presencial de Solé té molt a veure amb la didàctica i la seva intervenció en conferències i tallers amb escolars i universitaris per introduir i ensenyar a editar. “La Viquipèdia té molt potencial com a eina educativa. Els nanos d'institut en copsen el funcionament a la primera; però els falta saber que l'important són les fonts de les quals s'extreu el coneixement”.

En aquest sentit ja treballa en un nou projecte que ajudarà en la selectivitat. “Per a la pandèmia, pot ser una gran eina per preparar els temaris i que millorin els continguts durant el procés d'aprenentatge. Hi ha molta gent que redacta els temes per estudiar, però en comptes de fer-ho per a un només, per a més gent. Ho estem acabant de preparar”.

Solé assegura que, arran de la seva feina com a coordinadora, ara no edita temes. Durant molt de temps ho va fer, “sobretot, d'alpinistes”, apunta. “La gent edita els temes que li interessen. En comptes de fer ganxet, maquetes de vaixell o veure sèries, dediquen el seu temps a editar”.

I explica que el coronavirus els ha canviat. “El cessament de la nostra activitat presencial en tertúlies, tallers i formació, maratons aprofitant efemèrides, ens ha fet crear una sèrie de videoconferències que estan tenint molta acceptació i es quedaran; però tornarem al carrer perquè és necessari el contacte amb la gent, més enllà de fer coses en la distància i en línia, que és el nostre mitjà”.