“Ningú no parla en aquest bus, tothom està en silenci”

Un autobús amb el rètol Queda't a casa gira pel carrer de Josep Tarradellas i enfila l'avinguda de Sarrià. S’atura just a la porta de l'hotel Meliá Sarrià, però els passatgers no baixen. Esperen que els vinguin a buscar. Són malalts de coronavirus traslladats de la residència del Vall d'Hebron a aquest establiment per passar la quarantena. Qui sí que baixa de la cabina és la conductora, Rosa Maria Lirola, vestida amb una granota blanca impol·luta, un EPI amb màscara i guants.

Morena, somrient, espera que acabi l'operació juntament amb Carlos Varela, el bomber que l'acompanya en el servei. Ella és un dels dos centenars de conductors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que des de la setmana passada són voluntaris. “Està clar que els autobusos podem ajudar bastant i alliberar moltes ambulàncies per a altres serveis”, apunta. Dimecres d'aquesta setmana, la Rosa Maria va transportar una trentena de pacients en dos trasllats: un de l'Hospital del Mar a l'hotel Princess i el segon del Vall d'Hebron al Meliá Sarrià.

En el seu cas, ha optat per fer el voluntariat en els dies que descansava. L'autobús sembla normal fins que s'observa de prop. És un vehicle midi, de 9 a 10 metres de longitud, a mig camí entre el minibús i el convencional. Per aïllar la cabina, s'ha aixecat un plafó amb una part translúcida que deixa veure el passatge. “Hi ha contacte zero amb els malalts”, afegeix.

Rosa no s'ho va pensar dues vegades a apuntar-s’hi: “És que és una cosa molt heavy el que està passant. Jo crec que tots hem de donar un cop de mà, encara que després el govern fa el que fa, com concedir subvencions a les televisions privades. És que...", renega. Sí que hi va haver, també, una raó personal: “El meu avi va començar a tenir febre i ens vam espantar i vaig pensar que les ambulàncies havien d'estar per a gent com ell i que el trasllat dels lleus ho podíem fer els autobusos”. El seu avi s'ha recuperat. Explica que li xoca el silenci: “Ningú no parla en aquest autobús. Tots estan en silenci. Ha de ser molt dur. Estan sols i tampoc no es coneixen. A alguns se'ls veu una mica nerviosos”, es lamenta.

Conductora de TMB des de fa tres anys però amb més experiència com a xofer d'altres companyies d'autobusos, diu que una altra cosa que l'està impactant és el canvi de Barcelona: “Zero estrès, resulta increïble. Fins i tot estic descobrint coses a la ciutat que no podia veure perquè vas absolutament concentrada. Ara pots mirar perquè hi ha molt poc trànsit i vas més tranquil·la”.

Assegura que no té por a risc de contagi perquè les mesures són estrictes. Els vehicles se sotmeten al protocol de neteja i desinfecció que ja s'aplica des de fa setmanes a TMB. En arribar a la cotxera, en el seu cas la de la Zona Franca, s’ha d'ajustar a un protocol per treure's l'EPI i les botes que utilitzen en el servei: “Quan arribem, anem a una zona on ens ruixen de dalt a baix i hem d'esperar 10 minuts per treure'ns el vestit. Portem dos parells de guants. Els de fora estan units a les mànigues de la granota amb cinta aïllant, així que quan te la treus cauen amb ell i et quedes amb els altres posats. A més, ens ajuden en totes les maniobres”.

Mentre conversem, tots els malalts ja han abandonat l'autobús i ella torna a la cotxera sense saber si tindrà una altra sortida com a voluntària: “Prolonguen el servei fins al 26 d'abril. Tant de bo no fem falta perquè això indicaria que la cosa està millor”.