Les pinces de l’Arlet contra el coronavirus

Si els nens troben a faltar alguna cosa, a més dels seus amics i sortir al carrer i al parc, és als avis. Massa dies separats. La tecnologia, no sempre fàcil, és un recurs per a molts d'ells. Les videotrucades i explicar un conte són les activitats més recurrents. L'Associació Espanyola de Pediatria va llançar fa uns dies l'etiqueta #Abuelémonos i proposa que els adolescents facin servir les xarxes socials perquè els seus éssers estimats els sentin més a prop. Fa uns dies ens escrivia Rosemary Graham per explicar-nos que enviava endevinalles i reptes als seus nets espanyols per mantenir els ànims. Ens va donar una idea: I si ajudem els nets a fer que els ànims dels avis tampoc decaiguin? Us llancem aquestes propostes per “regalar” una mica de companyia –en la distància– als grans de la família.

Per moure’s: ensenyeu aquest exercici de ioga als avis

Els nens necessiten moure's, no paren quiets. Però per als grans és un tema de salut. Per això us proposem que els nens s'aprenguin aquesta taula d'exercicis de ioga per fer a la cadira i així els avis tinguin també una excusa per moure's.

Una pinça per batre el coronavirus

Sigueu petits o grans, pinteu una pinça per recollir fons contra el virus. L'Arlet és una nena de set anys que ha perdut el seu avi a causa d'aquesta malaltia. La seva mare ha hagut de passar la quarantena en un altre lloc.

Va ser per tot això que l'Arlet va proposar al seu pare, Jordi Hernández: Per què no fem una parada i venem pinces per recollir diners per als hospitals? I així va començar aquest projecte, que es va penjar a les xarxes socials el 3 d'abril.

L'objectiu és aconseguir un euro per cada pinça i trobar una empresa que ho financi. Des que van arrencar el compte d'Instagram no han parat de sumar seguidors. Ara ja superen els 18.000. Els participants pinten la seva pinça i pugen la imatge a internet. Què us sembla si els feu una pinça als avis?

Diari a mitges amb l'àvia

El Bosco té vuit anys i quan va començar la quarantena el 16 de març ell es va posar a fer un diari a mitges amb la seva àvia i la seva mare. Al principi el Bosco enviava els missatges del seu diari a la seva àvia paterna i ella els il·lustrava. Però la família ha fet un pas més i ara comparteixen aquestes entrades a les xarxes i conviden altres nens, avis i il·lustradors a participar en el projecte.

"I s'ha convertit en un meravellós canal per expressar, compartir, sumar, ajudar”, explica la seva mare, Julia Salsas.

Les il·lustracions de cada dia les fan l'àvia o bé persones afectades pel tema que tractin cada dia, com el Bruno, de vuit anys, que va dibuixar sobre l'autisme i els braçalets blaus perquè ell té autisme, o diversos artistes. I cada dia ho van relacionant amb un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Podeu llegir el Diari del Bosco aquí.

UNA RECEPTA: Berenar virtual de pa amb tomàquet… amb els avis

Carol Rey és mare de dos fills i treballadora. Durant aquest confinament recorre al lloc on el temps s'atura i l'angoixa desapareix: la cuina. Fa sobretot pa i el penja a Instagram (@karolrey0.cr). La Carol recomana una recepta de pa del llibre Pan de limón con semillas de amapola, de Cristina Campos.

Pa senzill sense pastar

Ingredients: 500 g de farina de blat, 300 ml d'aigua tèbia, 5 g de llevat sec o 25 g de llevat fresc, 10 ml d'oli d'oliva (2 cullerades grans) i 3 g de sal.

En un bol, poseu la farina i l'aigua amb el llevat i l'oli. Barregeu-ho amb l'espàtula. I finalment afegiu-hi la sal. Barrejeu-ho tot bé però sense pastar.

Tapeu el bol amb un drap i deixeu-ho reposar fins a l'endemà en un lloc sense corrent d'aire (al forn, per exemple).

L'endemà, traieu la massa del bol i feu-hi uns quants plecs (si està massa líquida hi afegiu més farina). Preescalfeu el forn a 200 graus i introdiu-hi un recipient amb aigua apte per al forn. Quan la massa ja sigui sobre la safata del forn, mulleu-la amb aigua, feu-hi un parell de talls i tireu-hi un polsim de farina al damunt.

Coueu-ho uns 30 o 40 minuts fins que estigui daurat i si quan li feu uns copets sona com si fos buit és que ja ho teniu.

Una vegada refredat, està a punt per menjar. El millor és un pa amb tomàquet amb pernil i els avis a l'altre costat de la pantalla.

Una d’ulleretes

Oferim una recepta alternativa perquè el llevat va molt buscat i no sempre és fàcil trobar-ne. Agafeu un rotllo de pasta fullada (pot ser sense gluten) i estireu-la amb un corró. Es pot fer servir sucre morè o blanc. Escampeu un polsim de sucre per tota la superfície i passeu lleugerament el corró per damunt. Plegueu cada extrem més llarg cap a la meitat. Poseu-hi una altra vegada una mica de sucre i passeu-hi el corró. Torneu a plegar els dos extrems i torneu a afegir-hi sucre. Així fins que al final quedi com un rotllo. Emboliqueu-ho amb el paper de forn i poseu-ho al congelador uns 30 minuts.

Traieu-ho i aneu-ho tallant en làmines i posant-ho a la safata del forn. Enceneu el forn a 180 graus. Finalment, afegiu una mica de sucre a les ulleretes abans que es coguin. Compte! Cal anar-ho controlant perquè s'han de girar per coure-les de l'altra banda. Quan ja estigiuin daurades, es treuen del forn i ja es poden menjar.

Polsera anticoronavirus

A casa de l'Ana i la Susana es van passar ahir tota la tarda fent polseres anticoronavirus per als seus avis. En realitat són polseres de llana fetes amb una tècnica japonesa anomenada kumihino i això que siguin “antivirus” és una qüestió de fe. Per fer-les només necessiteu llana, un cartró i veure aquest vídeo que ens envien l'Ana i la Susana. I per descomptat, enviar les polseres una vegada acabades a l'avi o l'àvia.