Les tres llevadores inventores de corretges per a sensors d’un sol ús per a embarassades

“Abans et donaven un camisola de roba i a les lliteres hi havia llençols. Ara tot és de paper”, explica Montserrat Gasparín, sobre l'aposta creixent dels hospitals pels productes d'un sol ús per evitar contagis. La seva feina principal, com la de les seves dues sòcies, és de llevadora a l'hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Però des de fa tres anys ella, la Vanessa Sanz i la Mabel Gendre també són emprenedores. Tenen registrada una patent: cinturons obstètrics d'un sol ús per prevenir contagis i fer més còmoda l'experiència de les embarassades. Ara, amb l'aval del CatSalut, cediran gratuïtament 3.000 de les seves corretges als hospitals catalans perquè, arran de la pandèmia, el seu producte té més sentit que mai.

“Vam fer els prototips i els fèiem provar a familiars i amigues”, explica Gasparín. “Des de fa més de 30 anys s'utilitzen corretges de goma, com de merceria, que no donen mobilitat i els nusos estrenyen molt”, afegeix. Buscaven un material d'un sol ús que fos submergible i vàlid per als parts sota l'aigua. Les proves del nou producte per aguantar els sensors que monitoren els batecs i els moviments del fetus —s'utilitzen des de la setmana 38 de gestació i en el part— les van materialitzar en les màquines de cosir de casa seva.

Les amigues es coneixen des de fa gairebé dues dècades i també són mares. La startup Treematernity va aconseguir l'any passat 3.000 euros de capital d'un premi atorgat per Phillips i la Federació d'Associacions de Llevadores d'Espanya (FAME). La primera remesa, de 2.000 unitats, la van fabricar al febrer a través d'un acord amb la Diputació de Barcelona i el centre tecnològic Eurecat, que també les assessora, a l'Escola de Teixits de Canet de Mar. Els cinturons Belty es van enviar al febrer a cinc hospitals catalans, entre els quals el d'Igualada, un dels més castigats per la crisi sanitària. Els van provar 57 professionals i la resposta va ser positiva, segons Gasparín, que afegeix: “Hem donat a Igualada les 90 unitats que ens quedaven”.

Amb el material sobrant que tenien, de base de polipropilè, han fet una segona remesa, que tenen a punt des d'ahir. L'ha fabricat a mà un equip de quatre persones de l'escola de Canet. CatSalut ha acceptat l'aportació per l'augment de demanda de productes amb les màximes garanties higièniques. “Les rentadores del circuit de neteja també presten serveis a les UCI”, apunta Gasparín, sobre la reutilització de les corretges tradicionals. L'Hospital Vall d’Hebron rebrà els Belty i s'encarregarà de distribuir-los als altres centres catalans.

L'inici de la crisi del coronavirus va coincidir amb el moment en què Treematernity buscava una empresa que volgués comercialitzar el producte i estava a l'espera de rebre 5.000 euros després de ser premiades al novembre com a millor projecte d'innovació per la Diputació de Tarragona. Miquel Soler, director de l'Escola de Teixits de Canet de Mar que ha liderat la fabricació del producte, explica que hi ha una empresa interessada a assumir la producció en sèrie dels cinturons: “Els farem la transferència de coneixement”. No obstant això, Soler alerta de la dificultat d'aconseguir nou material, procedent de Xina, en la situació actual. “La pandèmia no ajuda en res, però la consciència d'algunes coses la prendrem tots”, opina la llevadora sobre el futur del seu negoci, que ens atén sense dormir després d'una guàrdia de 24 hores.

“No som persones que vinguem del món empresarial”, apunta, i reconeix que en alguns moments la seva startup ha estat “un veritable cavall de Troia”. Les fundadores de Treematernity segueixen al peu del canó durant l'estat d'alarma. Sobre les dones que estan donant a llum aquests dies, afirma que “potser s'espanten una mica perquè hi ha més bates i més guants, però es tranquil·litzen quan parlem amb elles”. “Un part és una activitat molt humana i intentem que el tracte sigui el més humà possible, malgrat la Covid-19", conclou. Sobre la seva vida, Gasparín viu la crisi amb certa angoixa pels seus tres fills i la gent gran que té al voltant: “Però prenem mesures i penso que tot anirà bé”.