La crisi posa a prova una economia forta en indústria i turisme

El coronavirus fa una setmana que posa a prova la resiliència de l'economia catalana. Després d'haver aconseguit superar diverses crisis gràcies a la seva obertura internacional, basada en la fortalesa dels sectors turístic i industrial, Catalunya fa una setmana que té aquests dos mercats afectats i veu com la liquiditat de les empreses comença a trontollar, en part per la gran presència de pimes en el seu ecosistema. Les previsions de créixer un 1,9%, com anunciava la Generalitat, són passat. Segons les estimacions de la Cambra, el resultat final podria ser el de contracció.

“M’agafes una mica emprenyat, avui [el contacte telefònic va ser divendres]. Aquest matí m'han trucat tres clients que em demanaven retardar 60 dies el pagament de rebuts. I això només acaba de començar”. Ho explicava Xavier Panés, propietari de la petita societat industrial Tecmesy Ibérica, que proveeix les grans cadenes de ferreteries. El seu cas és un exemple gràfic del que està passant aquests dies: els diners comencen a no circular en alguns sectors i, sense el seu combustible bàsic, el motor econòmic es cala. “Això és com una espelma que es va apagant. De moment aguanta, però saps que s'apagarà”, diu.

I així està l'economia catalana, veient com s'apaga l'espelma sota la capa de la Covid-19. La demanda d'electricitat queia dimecres, el dia de la setmana amb més consum, un 12,6% respecte a la setmana anterior, un impacte notable que posa de manifest el fre de mà en l'activitat. A més de milers de petits negocis amb la persiana abaixada, la fàbrica catalana més gran, Seat, no acobla cotxes des de dilluns. Per l'estació de Sants, la principal artèria del transport públic català, només passava un 10% de les més de 100.000 persones que la utilitzaven diàriament. Igual que l'aeroport del Prat, un referent turístic, que ha disminuït a un 20% la seva activitat. O Fira de Barcelona, una altra locomotora econòmica de l'àrea metropolitana, que no espera reobrir els seus salons fins al juny, amb l'esperança que l'economia remunti com més aviat millor.

Aquest és el gran dubte: quan se sortirà del forat. Xavier Pujol, conseller delegat de Ficosa, el principal fabricant català de components per a l'automoció de Catalunya, assenyala que “en el millor dels casos” la situació començarà a millorar a finals d'abril o a principis de maig. “Ningú és capaç de fer previsions”, diu Joan Ramon Rovira, director del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona.

L'entitat ha calculat que una paralització com aquesta durant 15 dies suposaria una reducció de l'1,7% del PIB. I que podria ser del 3,3% si el temps d’aturada és d'un mes, tal com sembla després que el Govern comuniqués ahir la seva intenció de prolongar l'estat d'alarma dues setmanes més.

Totes les previsions han quedat desfasades. També la que va introduir la Generalitat en la configuració dels seus pressupostos per al 2020: un creixement de l'1,9%. “Ho estem analitzant”, afirmen fonts del Departament d'Economia i Hisenda. La realitat apunta a una caiguda del PIB. Rovira dona un consell: “Oblidem-nos del PIB. Això és com si tinguéssim un any de traspàs en el qual no hi ha un dia menys, sinó dos mesos”.

“Fa un mes ens preguntàvem: ‘Què pot ser pitjor que la cancel·lació del Mobile?’”, deia dijous un consultor hoteler. La pregunta ja té resposta. El coronavirus. Les cadenes turístiques han intentat aguantar l'activitat tot el que han pogut, prenent decisions cada vegada més dràstiques quan la situació empitjorava i arribaven les ordres governamentals. Ara només esperen salvar l'estiu i que arribin les bones notícies. Altrament, els hotels que viuen de turoperadors internacionals es quedaran fora del circuit –aquest canal reclama temps– i dependran de les comissions de cercadors com Booking.

“Ara és molt difícil saber com impactarà aquesta pandèmia, estem en un cas molt excepcional”, assumeix des de l'altre costat Rosalía Méndez, una cambrera de pis de 40 anys que treballa a l'Hotel Vela. La preocupa què passarà més endavant, però ara espera la presentació d'un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). És el que està de moda ara. La Generalitat n'ha rebut 25.160 aquesta setmana. 247.690 treballadors afectats, una xifra a la qual s'haurien d'afegir les persones que treballen per a empreses que han presentat les seves regulacions d'ocupació fora de Catalunya. “En cinc dies n’he presentat 25 i ara n'estic preparant 9 més”, explica Carlos Usón, advocat laboralista en un petit despatx de Tarragona. El seu client més important té 200 treballadors, però bona part són negocis petits en els quals, de vegades, tot just hi ha una persona contractada. Perruqueries, bars... des dels quals els expressen que no podrien resistir un mes i mig en aquesta situació.

El mateix passa en el sector tecnològic. Moltes de les seves start-ups temen que la situació actual impedeixi tancar les rondes de finançament que aquestes petites empreses necessiten cada any i mig. “Hi ha molta preocupació”, assenyala Miguel Vicente, director de la Barcelona Tech City, que sol·licita ajuda a l'Administració.