Torra o Bob Esponja?

El president Quim Torra ha contestat aquest divendres una sèrie de preguntes sobre el coronavirus que li han fet una colla de nens a un informatiu especialíssim de l’InfoK. No és el primer polític que ho feia i no serà el darrer. Es pot dubtar del profit que en treu l’audiència, però indubtablement endolceix la imatge del polític, força necessitada de manyagues com aquestes.

No és el primer cop que l’InfoK, que està fent un bon seguiment, recull preguntes de nens perquè les responguin experts en la matèria que ens ocupa aquestes setmanes. Però a aquests experts els dona tres minuts, tirant llarg, per explicar-se. Torra en va tenir 22. És clar que tampoc són els 30 que va agafar-se dilluns Erna Solberg, la primera ministra noruega. Una roda de premsa per a infants amb l’escenografia habitual i que va fer acompanyada de dos ministres. Aquesta iniciativa no va resultar estranya en un país on els nens protagonitzen les desfilades del Dia de la Constitució i, al setembre, hi va haver un debat electoral en una emissió infantil. També la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va respondre, aquesta molt breument –la premsa parla de tres minuts–, preguntes de nens. I dijous ho va fer, més llargament i acompanyada de dues metgesses, la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern. O sigui que si Torra ha estat primer en alguna cosa és per la condició de gènere, tot i que podria ser que no tingui fitxada cap altra compareixença prèvia. Alguns mitjans internacionals ja parlen d’una imminent roda de premsa infantil del secretariat general de Nacions Unides...

Mentre que Solberg va pretendre espolsar les pors infantils, tot admetent que era lògic que en tinguessin, el missatge més insistent de Torra va ser que els nens s’han d’estar a casa i fer bondat. Torra era a la Casa dels Canonges fent servir Skype, un únic pla mig, obligat pel confinament. El programa estava cuinat a la moviola.

De preguntes n’hi va haver de molts colors, menys de picabaralla política. El nivell d’algunes feia pensar que les criatures havien tingut apuntador. Una nena de nou anys fa servir la paraula “pandèmia”? Potser sí. La darrera pregunta estava molt condimentada, començant per la ubicació. Una nena de 10 anys va preguntar: “Senyor president, quin missatge donaria als nens i nenes de Catalunya per fer front a aquesta crisi del coronavirus?”.

Quan en sortia una amb més malícia, el president fugia d’estudi. Ho va fer amb una nena de vuit anys que va reclamar que es donessin més diners als que investiguen les vacunes i, sobretot, quan una parella d’infants va preguntar per què els polítics i els esportistes d’elit es poden fer el test sense tenir símptomes i la resta de ciutadans, no. Torra es va agafar a una rectificació formal (les persones sense símptomes no s’han de fer el test), va dir que ningú ha de tenir privilegis (sic), “tots hem de ser tractats igual”, però va ignorar tota la població que està enfebrada a casa sense que un sistema sanitari saturat pugui fer-li un primer diagnòstic. Són els ignorats de les estadístiques i els exclosos de l’assistència.

No sé si 22 minuts amb un mateix personatge, amb la mateixa mitja rialla, són massa per a una audiència infantil. El programa semblava anar més destinat als pares. Molt pensat per presentar-nos un president cordial, comprensiu, que no vol que els nostres nens pateixin. Entendridor. L’entusiasme d’aquests pares és visible a Twitter.

Que sigui el president de la Generalitat –i la cua de primeres ministres que ho han fet– qui demani als nens, amb insistència, que s’estiguin a casa, vol ser una manera de tractar-los de forma adulta, però no sé si és un argument d’autoritat més potent i efectiu que fer-ho dir, posem per cas, a Bob Esponja.