_
_
_
_

“Cal reduir les vacances escolars d’estiu”

El tancament escolar és un risc sobretot per als adolescents, afirma el sociòleg de l'educació Miquel Àngel Alegre

Ignacio Zafra
El sociòleg Miquel Àngel Alegre, a Sant Cugat del Vallès.
El sociòleg Miquel Àngel Alegre, a Sant Cugat del Vallès.Cristóbal Castro

El sociòleg Miquel Àngel Alegre (Barcelona, 45 anys) és cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, entitat dedicada a la recerca en educació i polítiques educatives, i ha estudiat l'anomenat summer lost, la constatada pèrdua de competències lingüístiques i matemàtiques que els alumnes tenen durant els llargs períodes de vacances, sobretot els que procedeixen de famílies socioculturalment desfavorides. El coneixement sobre aquesta reculada estiuenca és una de les poques proves que tenen els especialistes per predir les conseqüències del tancament educatiu que afecta més de 10 milions d'estudiants. Alegre aposta per prendre decisions urgents assumint que l'escenari es pot allargar un o dos mesos.

Pregunta. Quina franja escolar és més preocupant?

Más información
Catalunya ajorna la preinscripció escolar pel coronavirus
Tancats i amb l’escola a casa
Les universitats catalanes traslladen les classes a internet

Resposta. El principal perill se situa a secundària i a l'adolescència, perquè en aquesta edat es percep més el, diguem-ne, cost d'oportunitat d'estar dedicant el temps a activitats educatives i no a l'oci i les relacions socials. Sense el límit que implica ser físicament a l'institut, l'atracció del carrer i els amics [l'entrevista va tenir lloc un dia abans del decret del Govern que va prohibir sortir de casa], estar connectats al mòbil o els videojocs serà molt forta. La relaxació de la tensió educativa portarà a dinàmiques que no són gens proescolars.

P. Què han de fer els professors perquè els alumnes no es desenganxin?

R. Alguns alumnes estaran més connectats gràcies a les eines informàtiques. Sobretot els que ja estiguin familiaritzats amb la seva utilització al centre i tinguin un ordinador i un entorn adequat a casa. Però altres tendiran a despenjar-se molt. En aquests casos, els tutors han d'intentar mantenir el contacte directe amb el mitjà que sigui necessari, fins i tot el telèfon i el WhatsApp, que sí que està disponible a pràcticament totes les llars. Ara que no tindran alumnat presencial, és una oportunitat per reforçar el perfil del tutor com a referent que guia els processos d'aprenentatge i està al corrent de la situació acadèmica i personal dels seus alumnes.

P. Els professors acceptaran donar el seu número de telèfon, que gairebé sempre és personal?

R. Cal anar tan lluny com es pugui per garantir que els nanos no es despengin.

P. Hi ha el risc que es perdi el curs?

R. Excepte a segon de batxillerat, a causa de la selectivitat, la pèrdua de 8 o 10 temes no és tan preocupant com les competències, habilitats i coneixements que es poden quedar pel camí. Per als alumnes de classes afavorides el tancament podria durar fins i tot més i no passaria gaire pels estímuls cognitius que tenen a casa. Però per a altres sectors sí que representa una gran pèrdua.

P. Cal escurçar les vacances?

R. Si la situació dura un o dos mesos tindria molt de sentit reduir les d'estiu. Espanya és un dels països de l'OCDE amb més concentració de dies festius en aquest període de vacances.

P. Aquesta decisió no seria problemàtica entre el professorat?

R. Sí, i també amb el sistema actual d'organització dels centres. Però estem en una situació d'emergència a tots els nivells. En l'àmbit de la salut s'estan prenent mesures molt fortes, com contractar metges jubilats o facultar l'Administració a utilitzar recursos privats, perquè ens trobem en una emergència sanitària. Doncs també hi haurà una emergència educativa. Tot això s'ha de pensar, hi ha temps per programar-ho, però cal començar a fer-ho ara.

P. L'impacte serà molt diferent segons el model de centre?

R. La desvinculació de l'escola i la pèrdua del ritme educatiu té més conseqüències en els nanos d'entorns desfavorits, que no tenen uns entorns comunitaris culturalment tan rics. D'altra banda, aquest període serà més fàcil als centres on els alumnes han estat entrenats de manera habitual en l'ús de tecnologies i s'hagi treballat la personalització, un sistema en què cada aprenent porta el seu procés d'aprenentatge combinant el que passa a l'aula i el que desenvolupa a través de les tecnologies i les tutories. A les escoles amb un model més magistral costarà més. La situació és molt diferent entre els centres, però el primer model està menys desenvolupat a secundària.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Ignacio Zafra
Es redactor de la sección de Sociedad del diario EL PAÍS y está especializado en temas de política educativa. Ha desarrollado su carrera en EL PAÍS. Es licenciado en Derecho por la Universidad de Valencia y Máster de periodismo por la Universidad Autónoma de Madrid y EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_