Dalí, Gala i Dior, units per l’art i la moda

“Christian Dior va ser una de les primeres persones de París que es va preocupar per la venda de les meves invendibles pintures surrealistes”. Aquesta frase, escrita per Salvador Dalí en una columna al New York Post el febrer del 1948, és el detonant d'una exposició que aprofundeix en la relació entre Dalí i Dior, basada en la passió per l'art, la moda i la bellesa, “entesa amb un sentit diferent”, detalla la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. La mostra, que es podrà visitar a les antigues golfes del castell de Púbol, habilitades des d'aquest any per acollir les exposicions temporals, estarà oberta fins al 6 de gener de l'any que ve.

Amb la mostra Gala/Dalí/Dior. D'art i moda, la Fundació Dalí inicia una nova línia expositiva. Segons Aguer, “se centra en la relació que el geni va tenir al llarg de la seva vida amb el món de la moda en un sentit ampli, fotògrafs i dissenyadors, tot el que envolta aquest món”. Aquest any se centra en els contactes i les afinitats que van tenir Dalí i Gala “com a col·laboradora essencial” i Dior. En altres edicions es mostrarà la relació del geni amb dissenyadors com Chanel o Elsa Schiaparelli, la dissenyadora italiana que va triomfar sobretot entre el 1930 i el 1940, amb objectes com el seu famós barret-sabata.

Dior i Dalí estan considerats, cadascú en el seu camp, com a referents i expressió del segle XX, caracteritzats per aglutinar rigor tècnic, obsessió creativa i sentit de la posada en escena. A l'exposició de Púbol s'entrellacen art i moda per submergir l'espectador en aquest imaginari compartit a través d'una petita obra de l'artista, dissenys de Dior i materials documentals procedents del fons de la Fundació Dalí i de Christian Dior Couture. Entre les peces estrella es presenten tres models –de la desena que tenia Gala– de la Maison Dior, dues de les quals mai s'havien exposat a Púbol.

L'exposició es divideix en tres apartats. En el primer s'expliquen els primers contactes de Gala i Dalí amb Christian Dior, que es produeixen a París a inicis dels anys trenta, quan el pintor i Gala intenten fer-se un nom en el món de la pintura. Entre el 1931 i el 1933, exposa les seves creacions a la galeria de Pierre Colle, que té Dior com a soci. Entre les diferents pintures, dibuixos i objectes d'època surrealista que es mostren, destaquen l'oli Començament automàtic d'un retrat de Gala –que el Dior galerista va exposar per primera vegada el 1933– i els catàlegs d'exposició dels anys trenta de la mateixa galeria.

El febrer del 1947 Dior revoluciona la moda i l'estètica femenina amb la seva primera col·lecció, batejada New look, en la qual subverteix els codis de l'alta costura, com Dalí va fer amb la pintura. “Per a Gala, la moda era una manera de transmetre la personalitat i fins i tot la manera d'estar al món”, detalla Aguer. I, com Dalí, “advocava per l'elegància i va intuir en l'estil de Maison Dior una oportunitat per forjar i embellir la seva imatge, que va mostrar moderna i sofisticada”.

Un joc de llums i ombres il·lumina tres peces destacades creades per Dior del vestuari de Gala, el vestit Musée du Louvre de la col·lecció alta costura primavera-estiu 1949, línia Trompe-l’œil, del qual també està exposat l'esbós i hi apareix en una foto de Marvin Koner a la Carstairs Gallery de Nova York (1950), on Dalí exposava les seves obres cada any en arribar als Estats Units. Una altra peça de la col·lecció, de la qual també s'exposa l'esbós, és l'abric Saint-Ouen –del qual es va fer treure dues butxaques. També s'exposa un conjunt de brusa i faldilla llarga de lamé estampat de caixmir (Dior Boutique, 1971). Almenys en dues ocasions Gala va ser retratada per Marc Lacroix amb aquest vestit, una a Portlligat, mentre Dalí la pintava (1971) –i que va dir que era molt difícil de pintar–, i l'altra a Púbol, juntament amb un dels seus acompanyants.

El setembre del 1951 l'extravagant multimilionari i decorador Carlos de Beistegui va reunir al Palazzo Labia de Venècia la flor i nata del moment en l'anomenat “El ball del segle”, un dels esdeveniments mítics de llavors. Actors, aristòcrates, artistes i dissenyadors i famosos en general duien disfresses creades per a l'ocasió. Els més recordats, els gegants –dels quals Dalí va conservar dos que es poden veure al seu museu de Figueres–, dissenyats per Dalí i Gala, que va materialitzar Dior amb la intervenció de Pierre Cardin. L'espectacular entrada dels gegants al ball, precedida d'una desfilada pels carrers, va ser un dels punts àlgids. Un audiovisual mostra imatges poc conegudes dels Arxius Farabola i l'Arxiu Fotogràfic Giacomelli de fotògrafs de prestigi internacional, com Willy Rizzo o Robert Doisneau, d'aquest esdeveniment.