Del panteó real de Poblet a la fira d’antiquaris

Després de la desamortització del 1835 la majoria d'edificis religiosos d'Espanya van ser espoliats. El monestir de Poblet, un dels panteons reals dels reis de la Corona d'Aragó, també. Va ser incendiat i destruït i la majoria de les obres d'art, saquejades. Fins i tot els relleus dels panteons que van crear al segle XIV Jaume Cascalls i el seu deixeble Jordi de Déu. Pocs saben que el que es pot veure avui a l'església del monestir cistercenc és fruit de la restauració que es va fer a mitjans dels anys cinquanta del segle XX.

Moltes de les obres van acabar al mercat de l'art, com les petites figures de ploraners que apareixen, en forma de fris, al costat de les tombes dels reis que es van enterrar en aquestes terres de Tarragona. Algunes han acabat en museus com el Louvre de París, els Cloisters de Nova York o el Marès de Barcelona. No n'hi ha cap de tan completa com la que està a la venda des d'ahir dimecres, fins diumenge, a la galeria Palau Antiguitats de la Fira d'Art Modern i Antic de Barcelona (FAMA). D'alabastre i tot just 38 centímetres d'altura, el ploraner de Cascall, amb la seva sotana fins als turmells, que deixa veure la punta de la seva espasa, és una peça digna d'un museu i una de les més destacades de tota la fira.

Aquest any FAMA s'ha vist comprimida entre la celebració d'Arco i Maastricht, la més prestigiosa de l'antiquariat mundial. És una de les causes per la qual els expositors han passat de ser 30 el 2019 als 22 aquest any, malgrat que el nombre de peces exposades és semblant, “al voltant d'unes 4.000”, aclareix la directora de la fira, Macarena Masip. “El ploraner de Poblet és una peça digna de la fira dels Països Baixos. Allà valdria tres o quatre cops més”, explica un dels experts després de passejar-se per la fira per veure si totes les obres compleixen els requisits. “S'han fet més rectificacions que retirades de peces”, puntualitza Sergi Clavell, president de FAMA i responsable de la galeria Clavell & Morgades, davant d'un magnífic paisatge de Joaquim Mir que no s'havia vist mai i que des que es va pintar el 1927 fins fa uns mesos era al menjador d'una casa.

A la fira es poden veure objectes de tota mena. Com les excepcionals joies antigues de Joyería Vendome, de Madrid; entre les quals un braçalet de 160 grams d'or dels anys quaranta –un conjunt de collaret, polsera i anell d'enormes maragdes art nouveau. “La gent les compra buscant peces úniques, després de descobrir que la joieria actual és tota molt semblant”, explica el seu responsable.

És la mateixa filosofia de qui compra alguna de les peces marines de la gallega Nautilus. Com un conjunt d'arpons per pescar balenes i catxalots, maquetes i models de vaixells, destrals d'abordatge del segle XIX i escafandres de bus de començaments del XX. També de qui s'enduria un insòlit Sorolla del 1885, un quadre fosc de quan el valencià va estar becat a Roma, que va dedicar al seu professor i en el qual va pintar un enterrament en una de les catacumbes de la Ciutat Eterna. Es pot comprar a Art Petritxol per entre 70.000 i 100.000 euros.

La Galeria Gothsland, després de l'èxit de l'exposició sobre Els Quatre Gats –més de 28.000 visitants– exposa algunes de les obres que es van veure en aquesta mostra, com els dibuixos d'Opisso, inèdits, de Gaudí treballant o moribund. Es posen a la venda, per primera vegada, quatre de les invitacions impreses per veure en aquest temple de la modernitat les exposicions de Regoyos, Nonell, Gosé i Dalmau, entre el 1898 i el 1899.

Els llibres antics també estan presents a FAMA amb la Llibreria Anna Balaguer, amb obres com Les Constitucions i altres drets de Catalunya, de 1704 (2.500 euros), i un missal editat el 1677 de l'església de la Mercè de Barcelona (6.000 euros).

Artur Ramon és un dels que ha fet doblet: són a Maastricht i a Barcelona. A les Drassanes ha portat una mica la marca de la casa: ceràmiques de reflex metàl·lic i pots de farmàcia, una arquella veneciana i una còmoda catalana, totes dues del segle XVI i obres de Joaquim Mir, Clarà i Subirats. “Tot entre els 6.000 i 80.000 euros”, explica Mònica Ramon.

Una de les obres més grans i segurament la més cara, és Perfil, un oli i arpillera de Manolo Valdés (2007) que es ven a David Cervelló Galeria. Es mostra al costat de quatre dibuixos de Joan Miró, una pintura de Juan Genovés, una altra de Plensa, a més d'obra gràfica de Tàpies. No és l'única galeria amb obra moderna, a Sadurní Galeria d’Art es pot veure La couple, un dibuix insòlit de Botero (2004), en el qual crida l'atenció l'absència de l'intens color de les seves obres; a més de peces signades per Antoni Fabrés, Tàpies i cinc de Josep Maria de Sucre. Tots són rostres. En els petits, el responsable de la galeria aclareix: “Va morir en la indigència el 1960. Aquests els portava a les butxaques del seu abric i els oferia a qui es creuava per 100 pessetes”. Ara no sabem quant valen.