La contaminació atmosfèrica pels purins es duplica en sis anys

S'han dit motes coses, mesurades i alertes de la contaminació dels aqüífers purins que pateixen les zones de Catalunya que concentren les granges porcines. Però no és tan coneguda la contaminació que la barreja d'orina amb excrements provoca en l'atmosfera, a causa de l'eliminació del nitrogen en forma d'amoníac, principalment a través de l'orina. En sis anys, la contaminació atmosfèrica per les emissions dels purins s'ha duplicat (han passat de 9.500 tones el 2012, a 21.000 el 2018, segons el registre oficial de contaminants PRTR). Una dada alarmant, i més quan la resta d'emissions es redueixen.

En contacte amb l'aire —i més enllà de l'olor que desprenen els purins—, l'amoníac afavoreix la generació de partícules contaminants que impacten en la salut de les persones que les respiren, com passa amb les emissions de NO₂ (les del trànsit). Espanya incompleix des de fa vuit anys els llindars màxims d'emissions atmosfèriques d'amoníac i és l'únic contaminant en què les emissions no s'han reduït des de 1990. El 2018, recorda el portal divulgatiu Contaminació.Barcelona, que ha recopilat totes aquestes dades, la revista Nature va publicar una imatge de satèl·lit on s'aprecia que Catalunya és la principal font d'aquestes emissions.

Actualment, a la comunitat hi ha nou milions de porcs, les granges dels quals es concentren a la comarca d'Osona i Lleida. Ho recordava aquesta setmana l'organització ecologista Depana, que va publicar el manifest Ni un porc més, on demana “mesures dràstiques i urgents” per reduir la contaminació que produeixen.

La directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Mercè Rius, recorda que el Govern ja no autoritza noves granges “en zones considerades vulnerables”. I que el 2019 va aprovar un decret sobre gestió de la fertilització del sòl que limita una altra font d'emissions d'amoníac, que és la d'escampar en ventall, amb grans botes, purins com a fertilitzant en camps de cultiu. Rius admet, amb tot, que aquesta contaminació és un problema, com ho demostra que “les partícules més petites s'han reduït en zones urbanes i, en canvi, en les rurals augmenten o es mantenen”.

L'investigador del CSIC Xavier Querol assenyala que el problema de les emissions d'amoníac per purins “és d'abast europeu i afecta un sector que ha evolucionat molt poc, mentre la indústria s'ha posat les piles.” L'expert situa com a grans focus d'emissions les grans instal·lacions ramaderes, que amb la pesta porcina a la Xina van augmentar la seva producció, i l'esmentada aplicació de purins com a fertilitzants. En el cas de les granges, reduir les emissions passa per ventilar-les, no acumular purins i cuidar l'alimentació dels porcs, per reduir la quantitat d'excrements. Querol al·ludeix també a estudis recents que han demostrat l'impacte que les partícules tenen en la vegetació a partir de tres mil·ligrams per metre cúbic: “A Osona se’n registren pics de més de 30 mil·ligrams”, avisa.

Des d'Unió de Pagesos, el responsable del sector porcí, Rossend Saltiveri, coincideix que “és necessari actuar” contra la contaminació que provoca el sector, i en el cas concret de les emissions d'amoníac, recorda l'entrada en vigor del decret de fertilització, i que si algun ramader no és capaç de gestionar els purins que genera la seva granja ha de reduir la seva cabana. Sobre els canvis en l'alimentació, apunta que els ramaders estan introduint “alimentacions més eficients perquè als purins hi hagi menys presència d'amoníac”.

Saltiveri afegeix, a més, que la setmana passada, el Ministeri d'Agricultura va aprovar un Reial Decret d'ordenació del sector porcí que inclou mesures per a la reducció de l'amoníac i gasos amb efecte d'hivernacle de les explotacions, com buidar les fosses de dins de les granges almenys una vegada al mes i triar entre buidar-les dues vegades per setmana o cobrir les basses exteriors on s'acumulen els purins. “L'objectiu no ha de ser reduir cabanes sinó emissions, necessitem ajuts i temps per fer-ho”, conclou.