Rafael Tous dona la seva col·lecció d’art conceptual al Macba

Bona notícia per al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), relacionada estrictament amb el món de l'art, després d'una llarga temporada en què el museu apareixia als mitjans per altres motius: l'empresari i mecenes Rafael Tous (Barcelona, 1940), un dels que més ha fet per l'art conceptual català creat des dels anys seixanta i vuitanta, dona la seva col·lecció creada durant 50 anys.

En total, un miler d'ítems que formen part de centenars d'obres i instal·lacions signades per una trentena d'artistes, com Antoni Miralda, Eugènia Balcells, Jordi Benito, Francesc Abad, Carlos Pazos, Àngels Ribé i Francesc Torres, Joan Rabascall, Eulàlia Grau, Pere Noguera, Jordi Pablo, Jaume Xifrà, Fina Miralles, Carles Pujol, Eva Lootz i Benet Rossell, entre d'altres. Ho ha anunciat aquest dilluns el mateix col·leccionista al vestíbul del Macba en companyia del director del centre, Ferran Barenblit, i alguns dels artistes presents en la seva col·lecció. Tous ha dit que seguirà comprant i que aquestes obres també acabaran formant part del fons del museu.

“Es tracta de la donació més important de la història del museu”, ha assenyalat Barenblit, que, després de qualificar la donació de “pura, simple, irrevocable, sense cap tipus de contraprestació”, ha donat les gràcies a Tous en diverses ocasions pel seu gest desinteressat. Barenblit ha explicat que la col·lecció s'anirà veient a poc a poc. La primera vegada, el mes de novembre, quan s'exposaran els treballs de quatre o cinc dels artistes. “Seleccionaré quatre artistes que m'interessen perquè s'entengui el seu treball i que el missatge arribi sencer”, ha explicat el col·leccionista. Per a més endavant queda un catàleg de tota la col·lecció.

Tous ha assegurat que l'acord s'ha tancat “en 15 dies”. Després de la presentació, Barenblit ha aclarit que en realitat els contactes van començar al novembre, però que des de fa 20 anys hi ha un interès mutu, i que “la bona sintonia amb ell ha fet que cada vegada que una obra seva era necessària per a una exposició se li ha demanat i ell l'ha prestat”. Tous ha recordat els seus inicis com a col·leccionista des de jove, inicialment d'obres de l'impressionisme que va acabar venent després per, a partir del 1970, “centrar-me en artistes de la meva generació, amb els quals he pogut travar estrets llaços d'amistat”.

El col·leccionista ha confessat que ha pres aquesta decisió després d'intentar, des de fa anys, vendre la col·lecció a la Generalitat. El 2005 va transcendir que la seva intenció era vendre 506 obres per sis milions al Macba, a pagar durant 20 anys. “Era amb la intenció de poder mantenir oberta la Sala Metrònom, que vaig obrir el 1980, primer a Sant Gervasi, on vaig produir 40 exposicions, i després al carrer Fusina, al Born, que es va convertir en un camp d'experimentació de les arts visuals, la música, la dansa i el teatre, i que va tancar el 2006”, va explicar Tous. Fins al 2006 que va tancar Metrònom va acollir més de 300 exposicions de 700 artistes i concerts d'uns 300 músics. “Un matí em vaig despertar i vaig decidir donar-ho tot a la ciutat de Barcelona”, ha dit.

Segons Tous, no va voler mai comprar obres aïllades, sinó sèries completes, perquè no es perdés el sentit de l'obra completa”. També que no va adquirir les obres “pensant que feia una inversió econòmica per obtenir un benefici, sinó perquè els artistes continuessin produint i exhibint les seves obres”. “Espero que el seu treball de tants anys es mostri públicament i per això dono la meva col·lecció al Macba”, ha afegit. I ha acabat animant altres col·leccionistes a fer el mateix.

Malgrat desfer-se de la col·lecció d'art conceptual, Tous continua atresorant més obres d'art, com ell mateix ha explicat: unes 2.000 imatges de fotògrafs contemporanis de tot el món, 2.000 peces d'art africà i 10.000 dibuixos originals de còmic. “Va haver-hi una època que va córrer la veu que comprava còmic i cada dia rebia la visita de tres o quatre que venien amb carpetes perquè els hi comprés”. Sobre aquestes col·leccions, i els 200.000 volums de la seva biblioteca de cultura, assegura que no ha decidit què en farà, “encara que tinc algunes idees”, ha conclòs. Final del formulari.