Judicialitzar la pobresa
Les elèctriques, malgrat haver apujat les tarifes un 77,5% en 15 anys, continuen judicialitzant la pobresa energètica. Encara avui 7.100 persones moren anualment a Espanya per causes atribuïbles a aquest fet
La Dolors té 51 anys i viu amb la seva filla a Lleida. Des del 2015 compta amb el corresponent informe de vulnerabilitat per part dels serveis socials. Això evita que Endesa li talli llum. I tot gràcies a una llei sorgida del carrer, d’una iniciativa legislativa popular, la llei 24/2015 del Parlament, que prohibeix deixar sense subministraments bàsics persones en situació de precarietat social. Com totes les històries filles de la crisi, la de la Dolors és llarga i dolorosa. Va poder evitar el desnonament gràcies al fet de pactar un lloguer social amb l’entitat bancària. Però en tots aquests anys ha acumulat un deute amb Endesa que s’acosta als 5.000 euros. Es tractava de menjar o pagar el subministrament. La companyia portarà la Dolors a judici el 15 d’abril. L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ha fet bandera d’aquest cas.
La judicialització de la pobresa per part de les elèctriques segueix el seu curs independentment que des de la tardor passada la Generalitat s’hagi posat les piles i hagi entrat a negociar acords amb les grans companyies. Es tracta de fer complir per fi el mandat de la llei 24/2015 al terreny de la pobresa energètica. Avalat per entitats socials com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, el Govern vol que les elèctriques assumeixin el deute generat per les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social i que, a partir d’ara, els nous impagaments es reparteixin entre les companyies (un 60%) i l’administració (un 40%).
Aquestes històries de precarietat, d’haver d’escollir entre menjar o pagar les factures, són moneda corrent
El José, nom fictici, va arribar a Barcelona amb tres anys, el 1961, procedent d’Andalusia. El seu divorci el va portar a contreure deutes amb particulars poc recomanables. Va haver d’escollir entre menjar o pagar deutes i va estar tres mesos sense llum a casa seva, a Ciutat Meridiana, fins que va saber dels Punts d’Assessorament Energètic de l’Ajuntament de Barcelona, que només l’any passat va atendre un total de 31.569 persones. El José va obtenir el certificat de vulnerabilitat, però Endesa, igual com passa amb la Dolors, li reclama des de l’estiu passat un deute de 900 euros i amenaça de portar-lo als tribunals. El José ha caigut en una profunda depressió que li ha comportat seqüeles físiques.
Totes aquestes històries de precarietat, d’haver d’escollir entre menjar o pagar les factures, són moneda corrent. La Merche, de 51 anys, viu al barri barceloní del Carmel i va perdre la seva feina en el sector de l’alimentació fa 10 anys. Va cobrar una indemnització i es va dedicar a cuidar els seus pares malalts, que vivien amb una pensió de 600 euros. Quan els diners de la indemnització es van acabar, va sobreviure com va poder: feines a temps parcial per a qui amb prou feines cobrava 300 euros. Ni l’edat ni la crisi no l’ajudaven a trobar feina i les factures dels subministraments collaven. “Encara que no vaig tenir avisos d’impagament, havia d’escollir entre menjar o pagar factures”, explica. Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona la van derivar cap a un Punt Assessorament Energètic (PAE). Allà li van ensenyar a optimitzar el seu consum elèctric. També va poder solucionar el que més la preocupava: dues aixetes que perdien aigua –que no podia canviar pels problemes econòmics– i que feien que la factura es disparés. Ara és ella que des d’un PAE ajuda els seus conciutadans.
Totes aquestes històries en què xoquen la cobdícia i la precarietat cobren especial relleu a propòsit de la setmana contra la pobresa energètica, commemorada a tota la UE, i que acaba aquest diumenge. Amb aquesta iniciativa es recorda una de les setmanes més fredes que va viure el Vell Continent, el febrer de 1956. En el dia d’avui, encara 7.100 persones moren anualment a Espanya per causes atribuïbles a aquesta pobresa, que afecta un 23% de les llars espanyoles. Som el cinquè país que paga la factura de la llum més cara, mentre l’efecte de les transferències socials en reducció de la pobresa ens situen en el sisè lloc per la cua de la UE, segons l’informe recent de Philip Alston, relator especial de les Nacions Unides sobre l’extrema pobresa i els drets humans. En aquest context, les elèctriques, malgrat haver apujat –segons Facua– les tarifes un 77,5% en 15 anys, continuen judicialitzant la pobresa. Un usuari mitjà pagava 522 euros el 2003, que es van convertir en 926 euros el 2018. 404 euros més pel mateix consum. Les tres grans elèctriques –Endesa, Naturgy i Iberdrola– van obtenir uns beneficis nets de 5.770 milions d’euros el 2018. Hi ha molts elements per a la reflexió quan –segons càlculs d’alguns experts– amb l’1,5% dels beneficis de les elèctriques n’hi hauria prou per acabar amb la pobresa energètica.
