Els bombardejos sobre Barcelona: veritat sense justícia

Què pot fer un secretari judicial per la veritat, per la memòria històrica, per la dignitat de les víctimes? Molt si aquest funcionari és Artur Saforcada. La seva tenacitat, fora de tota lògica, ha permès que, finalment, les autoritats italianes responguin el que el jutjat número 28 de Barcelona ha estat preguntant des de fa set anys: Quins militars de l’Aviazione Legionaria de Benito Mussolini van participar en els bombardejos sobre la ciutat entre el 1937 i el 1939?

El Ministeri de Defensa d’Itàlia ha respost les comissions rogatòries després de mostrar una resistència aferrissada i després d’una infinitat de correus, rèpliques i advertències de Saforcada. Les autoritats han facilitat un llistat de prop d’un centenar de pilots que, segons els seus arxius, van participar en la “campanya de guerra d’Espanya”. Ara tots són morts, cosa que suposa el final de la via penal. Però almenys un era viu quan la investigació va començar, el 2013.

Aquest pilot és Luigi Gnecchi, que va rebre un calorós homenatge del Govern italià quan va fer els 100 anys. Per ordre del jutge, la policia va arribar a interrogar-lo a casa seva, a Lecco (Llombardia), on va limitar la seva participació a una patrulla de reconeixement i va negar que hagués llançat una sola bomba sobre Barcelona. No el van molestar més i va morir el 2016, mentre Saforcada es barallava per vèncer resistències a Roma: que si els arxius són en paper, que si tots deuen ser morts a hores d’ara, que si els pilots eren voluntaris i no hi ha registres...

Molts dels aviadors van ser condecorats per la “guerra d’Espanya” i van lluitar en la Segona Guerra Mundial

Al final, la perseverança del secretari s’ha imposat i ha obtingut, de passada, un trosset més de veritat històrica. La llista de pilots de l’Aviazione Legionaria, a la qual ha accedit EL PAÍS, indica que es tractava de militars professionals que, després de l’assaig que per a ells va suposar la Guerra Civil, també van combatre en la Segona Guerra Mundial. Els documents indiquen que alguns van morir en aquesta contesa, tot i que molts altres ho van fer ja de vells, entre els anys vuitanta i noranta del segle passat. I, com Gnecchi, van ser àmpliament reconeguts.

Guglielmo Di Luise, un coronel nascut el 1901, va rebre fins a vuit condecoracions només per la seva intervenció a la Guerra di Spagna. Va rebre la medalla de bronze al “valor militar” per anar com a voluntari a la campanya “cel d’Espanya juny/agost 1938”. I també la creu de guerra per altres operacions aquell mateix any, el més cruent dels que va viure Barcelona sota les bombes. Una sola va matar més de 40 nens que havien intentat refugiar-se sota l’església de Sant Felip Neri.

La cruesa dels atacs la recorda Saforcada en un dels correus que, amb cortesia de diplomàtic, ha enviat a Itàlia. Com un historiador, el secretari judicial recorda que, “des de les bases que tenia a Mallorca, l’aviació italiana al servei del bàndol del general Franco va fer una sèrie d’atacs sobre la rereguarda republicana, bombardejant el litoral mediterrani”. Els atacs més “intensos”, segueix el secretari, els va patir Barcelona: 180 bombardejos aeris i navals –incloent-hi els atacs des de gran altura, altres de nocturns, bombes de saturació i incendiàries o en vol rasant amb metrallament– que van deixar “un saldo de 2.800 morts” i que pretenien “la desmoralització de la ciutadania”.

L’associació Altraitalia i dues víctimes dels bombardejos es van querellar el 2013 per crims de guerra i delicte de lesa humanitat. Newton Bozzi, advocat d’Altraitalia, lamenta la falta de cooperació d’Itàlia i que la resposta arribi “tard”, quan “no queda ningú viu”, tot i que valora que la investigació quedi com un exercici de memòria històrica. Uns i altres eren conscients de les limitacions per aconseguir que hi hagués responsabilitats penals, tot i que mantenen oberta la via d’acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra Itàlia per incomplir les peticions d’informació.

El secretari judicial, per la seva banda, ho ha intentat tot. I alguna cosa ha aconseguit. Dels quatre aviadors dels quals va informar Itàlia al principi s’ha passat a un centenar, amb les dades corresponents. Fonts judicials confirmen que la causa penal arriba a una via morta, tot i que aplaudeixen que hagi sortit ala superfície una part de la veritat històrica. La memòria escrita d’aquest esforç quedarà als arxius de la Ciutat de la Justícia de Barcelona.