Pàdel o horts: la lluita per la terra a Esplugues

La masia de Can Cervera, a Esplugues de Llobregat, ha viscut temps millors. La façana principal, de color rosa clar, es manté dempeus amb l'ajuda de puntals oxidats. Davant de la maltractada porta de fusta, un cotxe negre amb els vidres rebentats suggereix el final abrupte, apocalíptic, d'alguna dinastia burgesa. Al resguard de l'edifici neoclàssic van créixer, als anys setanta i vuitanta, petites construccions, la majoria amb sostre d'amiant, que s'han utilitzat per guardar eines i animals. Fins aquest dilluns.

Les màquines han començat a fer caure l'entorn de Can Cervera, un immens tros de terreny sense urbanitzar on, a més dels coberts, desenes de persones conreen petits trossos d'hort que han convertit en el seu particular bosc de Sherwood. Ells també poden tenir els dies comptats en aquest racó una mica al marge de la llei, encara verge d'edificis, encaixonat entre Esplugues i l’Hospitalet i nuat per la ronda de Dalt.

L'Ajuntament ha ordenat tirar a terra les casetes d’uralita pel seu estat ruïnós

Després de més de tres dècades de silenci, el propietari dels terrenys ha alçat la veu. Pretén impulsar en precari –de manera provisional, perquè la zona està pendent de qualificació urbanística– pistes de pàdel i un aparcament al lloc on ara hi ha les casetes i l'horta. L'Ajuntament d'Esplugues ha ordenat la demolició d'aquests trasters d'abans de l'època de Bluespace perquè el seu estat és ruïnós, acullen “activitats il·legals”, suposen un risc per a la seguretat de les persones i posen en perill la integritat de Can Cervera, declarada patrimoni d'interès local.

“Els destorbem. Volen desfer-se de nosaltres, com sigui, per això ens fan fora de mala manera”, es queixa Manuel Pizarro. Diu que és el més vell del lloc. Fa 34 anys, es va fer amb una de les petites construccions que, com una petita ciutat medieval, envolten la fortalesa de Can Cervera. Les parets són d'obra; el sostre, d'uralita. “Aquí hi havia els antics vestidors del club de futbol de Can Peguera. Ens els van donar com a trasters a canvi de pagar un rebut per al manteniment del club. Jo he fet servir el meu per guardar eines d'obra. Aquest cap de setmana les he hagut de treure de pressa”, lamenta.

“Els destorbem. Volen desfer-se de nosaltres de mala manera”, diu Pizarro

La grua va començar dilluns a enderrocar casetes com la de Pizarro, que segons l'informe municipal estan en estat ruïnós. La seva advocada, Susana Sánchez, ha intentat frenar la demolició, ara com ara sense èxit. Sánchez representa 25 persones que en el seu moment es van assentar sense demanar permís (i sense que ningú ho impedís) en petites parcel·les de terra al voltant de la masia. Ara, es veuen expulsats i reclamen la propietat. Una figura urbanística (la usucapió) permet reclamar aquest dret als qui acreditin una antiguitat de més de 20 anys. Amb testimonis o documents. Un d'ells guarda fins i tot una denúncia que va fer a la Guàrdia Civil el 1980 perquè li havien robat uns alls.

Pizarro denuncia que l'empresa no està retirant l'amiant com cal. L'Ajuntament va reconèixer en el seu informe la presència de fibrociment, va ordenar a la propietària l'ús de personal i tècniques especialitzades i assegura que així ho farà. Aquest diari ha intentat, sense èxit, posar-se en contacte amb Patrimonial Hefer, que figura com a client d'un projecte d'arquitectura batejat com a “Can Cervera” i que preveu la construcció de 1.442 metres quadrats d'habitatges en un sòl de 202.000 metres quadrats. Els treballs requereixen, segons el web, la “modificació” de plans urbanístics.

El primer tinent d'alcalde d'Esplugues, Eduard Sanz, reconeix l'interès de l'Ajuntament a “urbanitzar i reordenar la zona”, però assenyala que un primer projecte de construcció d'habitatges va ser paralitzat per la justícia el 2013. Sanz va confirmar que s'està tramitant la llicència d'activitat per al pàdel amb independència d'on arribi la demanda dels veïns als jutjats.

A la reclamació s'hi ha sumat Ambrosio Rubio, que conrea des de fa dues dècades la parcel·la número 33, perquè aquí tots els terrenys, entre senderes i frondosos esbarzers, estan delimitats i protegits per tanques. “En alguns casos han passat de pares a fills. Sembrem de tot, tenim fins i tot una barraqueta per a galls i els diumenges fem alguna barbacoa. La propietat mai ens ha dit res. I ara ens fan fora”.