Procés escènic a un jutge del pujolisme que renega de la seva identitat homosexual

Cita de campanetes aquesta nit a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el teatre públic que depèn de la Generalitat. S'estrena, enmig d'una gran expectació pel seu interès escènic i la seva càrrega previsiblement polèmica, Justícia, una obra del dramaturg barceloní Guillem Clua, de 47 anys, amb direcció de Josep Maria Mestres, centrada en la figura d'un fictici jutge català, Samuel Gallart –interpretat per Josep Maria Pou–, que arribat el moment de la seva jubilació repassa la seva vida, lligada estretament als esdeveniments polítics i socials de Catalunya. El jutge, un prohom membre de l'alta burgesia convergent, amb una carrera política brillant a les institucions catalanes del pujolisme, marit (la seva dona la interpreta Vicky Peña), pare i avi suposadament exemplar, amaga una identitat secreta, de la qual abjura, amb pràctiques homosexuals i amb la pràctica nocturna de cruising als jardins de Montjuïc.

La peça de Clua, que combina l'ús de les convencions del melodrama amb el thriller, fuig del naturalisme i introdueix mecanismes de ruptura, com el flaixbac o que diversos actors interpretin el mateix paper.

Admirador confés de Tony Kushner i activista en defensa dels drets del col·lectiu LGTBI –de la seva lluita històrica hi ha referències en l'espectacle–, el dramaturg, un dels més reconeguts de Catalunya, afirma que va decidir escriure teatre en veure, precisament al TNC, en la inauguració (no oficial) del teatre, el novembre del 1996, Àngels a Amèrica, obra de la qual reconeix una gran influència a Justícia.

El dramaturg afirma que va decidir escriure teatre en veure, precisament al TNC, el  1996, Àngels a Amèrica, obra de la qual reconeix una gran influència a Justícia

De fet, Josep Maria Pou, que encarnava Roy Cohn, l'advocat maccarthista que descobreix que té sida, era un dels protagonistes d'aquell espectacle seminal, dirigit per Josep Maria Flotats (director llavors del TNC), que va generar polèmica en el pujolisme tant per no ser obra d'un autor català com per la seva càrrega de crítica contra el conservadorisme, la hipocresia i la intolerància.

D'alguna manera, tants anys després, Justícia, de Clua, obra encarregada per l'actual direcció del TNC, que encapçala Xavier Albertí, es pot veure com un homenatge a aquell valent muntatge, una actualització i fins i tot una revenja.

Sobre aquest tema, Josep Maria Pou va recordar dimecres, en la presentació de l'espectacle, com en la copa després de l'estrena d'Àngels a Amèrica, “una altíssima personalitat” del règim pujolista, “em va dir que era 'una pena i una vergonya' que el Teatre Nacional de Catalunya s'hagués inaugurat 'amb una obra de marietes”. Mentre que uns dies més tard, a la ràdio, un intel·lectual vinculat a la mateixa tendència “aprofundia en el mateix deplorant que s'inaugurés el TNC amb una 'merdeta d'obra, que no arriba ni a ser un vodevil de Broadway'. Aquest era l'ambient llavors”, va recalcar Pou.

Un ambient que va durar el seu temps, ja que Albertí va iniciar la presentació de Justícia recordant que fa nou anys, Josep Antoni Duran i Lleida, en aquell temps president d'Unió, “va dir pel que fa a Gang Bang”, l'obra de Josep Maria Miró estrenada al TNC el 2011 sobre un bar d'ambient gai a Barcelona durant la visita del papa Joan Pau II, “que si ell fos conseller de Cultura aquesta obra no s'estrenaria al teatre”. “Afortunadament”, va continuar Xavier Albertí, “el país ha evolucionat i cap conseller de Cultura s'oposaria avui a l'estrena de Justícia”.

Embolcallada en un melodrama familiar, la peça de Clua, va assenyalar Albertí, “és una obra sobre la identitat, la identitat catalana però també la identitat sexual, i sobretot una peça que parla de l'ànima humana”. Clua considera que l'estrena de Justícia a la Sala Gran del TNC –un lloc que és “un gènere teatral en si mateix”, com va apuntar un dels actors, Roger Coma, que fa alhora de fill del jutge i del mateix jutge de jove–, significa la seva consolidació com a dramaturg.

L'autor va matisar que l'obra “és sobre la identitat i punt” i que té com a fil conductor “la conformació de les nostres identitats sexoafectives, familiars, socials, i també de país, i com escollir unes identitats ens fa rebutjar unes altres”. L'obra es pot veure, va reflexionar, com un judici al jutge que és el personatge de Pou, i en el qual es fa palès el preu que paguem pels actes de la nostra vida.

Justícia passa revista a través del jutge Gallart a 80 anys d'història de Catalunya: “Transitem per diferents moments, des del final de la Guerra Civil fins a l'actualitat, passant per la Transició i les reivindicacions pioneres del col·lectiu LGTBI”.