L’institut Príncep de Girona a Barcelona canvia de nom pel de Teresa Pàmies

L'institut Príncep de Girona, situat a Barcelona, es diu des d'aquest dimarts Teresa Pàmies. El canvi de nom es va oficialitzar ahir amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat, però respon a una reivindicació d'anys i es produeix per iniciativa de l'associació de famílies i després d'un procés de participació en el qual ha intervingut tota la comunitat educativa. “Volíem alinear el nom del centre a aspectes educatius. Si l'institut té uns valors, el seu nom hauria de reflectir aquests valors”, explica Joan Fontdeglòria, cap d'estudis del centre, situat a la travessera de Gràcia.

La direcció del centre assegura que la idea de canvi el nom sobrevolava des de feia anys i volien desvincular-se d'una nomenclatura monàrquica. “No és normal que el centre mantingui actualment un nom d'un títol nobiliari o relacionat amb la monarquia”, defensa Fontdeglòria. El docent desvincula la decisió al procés. “Cal despolititzar la decisió, no té res a veure amb la situació política actual, ja que era una inquietud que existia des de feia temps”.

Finalment va ser l'associació de famílies (AFA) que fa un any va donar un impuls a la modificació. Ho van plantejar al professorat i el claustre ho va aprovar per unanimitat, assenyala el docent. I la proposta va arribar al consell escolar del centre, on estan representats professors, famílies i estudiants. Aquest òrgan va crear una comissió per al canvi de nom, que va redactar els criteris per a la nova denominació, com respectar la Declaració Universal de Drets Humans o si era un nom de persona havia de ser una dona amb una vida representativa, entre altres aspectes. Es va obrir un procés participatiu en què es van rebre més d'un centenar de propostes, que van acabar en tres finalistes triats pel consell escolar: Teresa Pàmies, Delemús (en referència a un torrent que hi ha prop del centre) i Caterina Albert. Al juny es van votar i va guanyar el de l'escriptora morta el 2012 per 209 vots, mentre que el torrent en va rebre 79 i Albert, 61. Fontdeglòria admet que, al principi, la proposta més votada va ser la de Neus Català, però dies abans un institut de Cornellà es va rebatejar amb aquest nom, i un dels requisits del centre barceloní era que cap altra escola es digués com ells.

El cap d'estudis admet que pensaven que el procés de canvi seria més ràpid, però es van trobar amb més burocràcia de l'esperada: primer van haver de demanar permís als hereus de Teresa Pàmies per fer servir el seu nom i, posteriorment, la modificació la va haver d'aprovar el consell escolar del districte Horta-Guinardó, la regidoria del districte (les eleccions municipals van retardar el tràmit), el consell escolar de Barcelona i, finalment, el Consorci d'Educació de Barcelona. Malgrat tot, la direcció del centre es mostra satisfeta perquè podran estrenar el nom en les preinscripcions per al curs vinent.

El canvi de nom d'un institut està regulat per un decret del 1996 que estableix que és necessari que el consell escolar del centre ho aprovi amb una majoria de dos terços. Igualment, aquest òrgan ha de presentar un informe on es justifiqui la "conveniència del canvi" i es detallin "els mèrits" de la nova proposta. També és necessari el vistiplau de l'Ajuntament.