Els promotors de l’Hermitage volen continuar a Barcelona

No llancen la tovallola. Els promotors de l'Hermitage a Barcelona asseguren que mantenen "la voluntat de tirar el projecte endavant a la ciutat" i que estan "a l'espera de la resolució formal de les administracions per poder analitzar en detall les implicacions" en una nota que van fer pública dimecres a la tarda, 48 hores després que l'Ajuntament tanqués la porta a la ubicació del museu a la Nova Bocana del Port, després que ho desaconsellessin els quatre informes independents que havia encarregat. Entre els motius: risc de seguretat, problemes de circulació, dubtes de la viabilitat econòmica i nul projecte cultural.

Segons expliquen en la seva breu nota dels impulsors de l'Hermitage barceloní, estan pendents de "rebre la resolució formal de l'Ajuntament de Barcelona per conèixer-ne el contingut i la motivació, així com del que resolgui l'Autoritat Portuària de Barcelona i promotora del Pla Especial de la Nova Bocan". Per això, reiteren "el compromís el compromís de desenvolupar el projecte del museu a la Nova Bocana", que dilluns van rebutjar els informes.

També asseguren que la resposta els ha sorprès perquè en tot moment "s'han seguit el procés reglat i en col·laboració amb les administracions, sent-ne partícip l'Ajuntament de manera directa i indirecta". I destaquen que la tercera modificació del Pla Especial de la Nova Bocana del Port, aprovat en el ple municipal de l'abril del 2018, va tenir els vots del govern municipal i de la majoria de grups.

Segons expliquen, aquest plantejament urbanístic donava el vistiplau a l'ús cultural i incloïa un informe de mobilitat que valida qualsevol ús del pla, tant comercial com cultural. L'informe, afegeixen, el va fer Intra, la mateixa empresa que ara ha redactat el document de mobilitat presentat per l'Ajuntament, amb unes conclusions que "no indiquen que la implantació del museu sigui desfavorable".

Per concloure, insisteixen que estan convençuts que l'Hermitage a Barcelona "aportarà un impuls econòmic a la ciutat exercint de pols dinamitzador del seu entorn, així com d'altres sectors" i que "crearà sinergies amb el sistema museístic, cultural i educatiu de la ciutat", un altre dels retrets que se'ls fa en els informes, que es va utilitzar per rebutjar el projecte.

Dimecres també va parlar el director del museu rus, Mikhaïl Pioiotrovski: "L'Hermitage està disposat a mostrar les seves col·leccions i a compartir la seva experiència de treball museístic a tot el món, però mai ho imposa i està habituat a un tracte amable", va declarar a EFE. Piotrovski explicava a l'agència que fa uns anys la pinacoteca va rebre una sol·licitud per crear un "centre satèl·lit" a Barcelona, semblant als projectes que ja havia fet a Amsterdam, Fabriano (Itàlia) o la ciutat russa de Kazan. "L'Hermitage va accedir-hi i va signar els respectius contractes amb el Govern de Catalunya i la ciutat de Barcelona. Des de llavors i fins avui no hi ha hagut cap contacte amb les autoritats de Barcelona", va assegurar.

Unes altres declaracions de Pioiotrovski són protagonistes, involuntàries, d'un dels quatre informes que ha utilitzat l'Ajuntament per no avalar el projecte, tal com l'han presentat els seus promotors. Són les que recull Josep Ramoneda, autor de l'informe cultural, que va fer el director rus a un diari barceloní l'1 de desembre. Al seu parer, "la mort de Wagensberg [el referent intel·lectual del projecte el 2018] per a nosaltres serà un cop dur des del punt de vista humà, i també per al projecte, perquè havia plantejat unes línies molt interessants. Però hem de tirar endavant el projecte tot i que sense Wagensberg potser és difícil continuar en aquesta línia. Hem de parlar amb els nostres socis per escollir l'estratègia més adequada", unes declaracions que porten Ramoneda a assegurar que "avui no hi ha un projecte cultural Hermitage" i que "les indicacions més concretes apunten a una franquícia convencional".

Per la seva banda, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va opinar també dimecres sobre la qüestió: "L'Ajuntament està a favor d'iniciatives culturals privades i, de fet, les anem a buscar. I sí que hi ha un interès de debò a poder trobar un lloc alternatiu. D'altra banda, va assenyalar que "els governs no han de valorar els projectes culturals si són privats, però en aquest cas és en sòl públic", informa Blanca Cia.