Herois al país de l’èpica

Deia fa unes setmanes el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, que no es pot governar tots els dies recorrent a l’èpica. I és cert. Resulta difícil administrar el dia a dia i alhora dedicar tota l’energia a deixar empremta al mont Rushmore de l’imaginari català. Tanta heroïcitat, per més casolana que sigui, acostuma a amagar incompetència a l’hora de fer política. El processisme ha optat per la glòria fàcil: arriar uns minuts una bandera espanyola –sense dir qui ho ha fet– o mantenir una pancarta a favor dels polítics presos fins que faci acte de presència l’enèsima resolució judicial. Els qui tenen la coartada de la bandera i els que fugen dels problemes quotidians, amagant-se en trivialitats disfressades de veritats del barquer, acostumen a freqüentar els mateixos tòpics. Solen coincidir culpant de la crisi de l’habitatge els okupes o reduint els problemes de la pobresa energètica als qui necessiten tenir il·luminades les seves plantacions de marihuana.

Per a la gran majoria de la societat, en canvi, el que resulta heroic és viure amb un salari precari, pagar un lloguer i mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. Estem en una societat que premia l’heroisme del pobre a la mateixa velocitat que acostuma a oblidar-lo. Yassine Maati és un treballador que el 5 de gener de l’any passat va rescatar tres membres de la seva família i el fill d’un veí durant l’incendi al seu bloc, al 244 del carrer Marquès de Mont-roig, a Badalona. Va rebre el reconeixement de les autoritats èpiques i de les veritats del barquer: del president Torra i de l’alcalde de Badalona, Álex Pastor. “El Palau de la Generalitat, la casa de tots, és també casa teva”, li escrivia en una carta Quim Torra. D’això fa un any. La família del Yassine –la Bahija, els seus quatre fills i un dels avis– ha fet dació en pagament del seu pis socarrimat per l’incendi a Marquès de Mont-roig, en un edifici de nou plantes en què les flames van costar la vida a tres persones. Ara, el Yassine i els seus esperen ser expulsats de l’habitatge que la Generalitat els va cedir a Badalona. Fa unes setmanes van signar la dació en pagament a l’espera de poder aconseguir un lloguer social, perquè, treballant la parella, no els arriba per pagar un lloguer a preu de mercat.

La Generalitat afirma que ja va advertir que la cessió era provisional i l’Ajuntament de Badalona, tan prosaic com el Govern català, ha decidit que si el Yassine vol habitatge social, que es posi a la cua interminable de la taula d’emergència. Hi ha herois que donen per a un 30 minuts i d’altres que no aguanten ni un Telenotícies,sobretot si planten cara i reivindiquen. I és que de vegades els governs són metàfores de la situació en què estan sumits els seus ciutadans. Per exemple, als locals on s’ubica la regidoria del districte de Sant Roc i el consorci de Badalona Sud, la fotocopiadora està avariada, només funciona un dels tres lavabos, l’ascensor ni puja ni baixa i l’única novetat bilingüe ha estat la substitució d’un cartell en què es podia llegir “fora de servei” a la porta de l’elevador per un altre que diu “averiado”. És clar que això només són símptomes de la greu malaltia, ja que el consorci Badalona Sud, que va néixer el 2006, ha vist com el pressupost aportat per la Generalitat i l’Ajuntament passava d’1,2 milions d’euros a la meitat i com de set treballadors es passava a un.

A Sant Roc, com en altres barris de l’àrea metropolitana, tot continua igual. Molts veïns continuen punxant la llum –aquell va ser l’origen de l’incendi del bloc on vivien el Yassine i la Bahija– perquè no tenen contractes de lloguer i les elèctriques castiguen amb talls d’hores tot l’edifici, tal com denunciaven dijous passat dos dels que paguen la factura: Juan Francisco Cortes , del 1r 4t del bloc 790 del carrer Alfons XII de Badalona, i Antonio Pescador, del 2n 1a del bloc 782. Mentre la policia municipal continua buscant plantacions de marihuana, l’èpica continua i la precarietat devora els herois quotidians.