Les estàtues de Colom emmalalteixen i necessiten cures

El conjunt escultòric de Colom a Barcelona està malalt. Es va inaugurar el juny de 1888 i aviat es va convertir en una de les icones de la ciutat. Potser li va treure protagonisme la Sagrada Família, però per Colom han passat més de 130 anys i continua reclamant-se com a símbol de la capital catalana. L'Ajuntament ha utilitzat l'escultura aquests dies per alertar de l'emergència climàtica. En un dels anuncis de la campanya apareix l'estàtua del navegant situada a 57 metres d'altura amb l'aigua del mar que li arriba a la cintura. Són les futures conseqüències del canvi climàtic.

Desgraciadament, no sembla que el conjunt necessiti els efectes del desglaç per deteriorar-se. Han passat més de 130 anys i avui necessita —sobretot al pedestal del conjunt— una restauració urgent. El problema, a més, sobrepassa el desgast de la pedra. La simbologia del conjunt provoca urticària al govern municipal. Una visió ràpida —deixant de banda l'estàtua de set metres del genovès (alguns s'atreveixen a assegurar que era català)— permet apreciar al·legories dels regnes d'Aragó, Castella i Lleó; medallons en honor de nobles, el clergat i els Reis Catòlics i escultures d'aristòcrates, militars i monjos en les quals també apareixen indígenes americans agenollats i submisos als peus dels descobridors del nou continent. La pell del monument està trencada físicament i simbòlicament. Les entranyes no estan gaire més bé i s'han convertit en un centre per fer negoci amb un altre dels suposats cavalls de batalla amb què Colau va dir que s'enfrontaria: els creueristes.

L’interior del monument a Colom està gestionat pel consorci Turisme de Barcelona. Una representant de l'entitat alerta que el lloc és estratègic i per això obre cada dia de 8.30 a 20.30. “Quan arriben els creueristes, Colom és el primer que es troben”, adverteix. A l'interior del monument hi ha una taquilla on poden adquirir entrades, bitllets de transports, reserves d'hotel i fins i tot cadires de rodes a 20 euros les 24 hores d'ús. Dins del monument hi ha una zona de venda de vins amb més de mig centenar de referències de la província de Barcelona. Per sis euros els visitants poden pujar al mirador en un ascensor claustrofòbic (no hi ha escales) per gaudir d'unes vistes, no aptes per a persones amb vertigen, de la ciutat de Barcelona. L'any passat hi van pujar 75.000 persones, la majoria turistes americans i alemanys.

L'exterior de Colom sí que és gratis a la vista. Sis estàtues de la peanya —les dels nobles, monjos, militars al costat d'indígenes submisos— des de l'octubre estan embolicades amb xarxes després que hi hagués petits despreniments. Cal fer-hi alguna cosa i és urgent. Carme Hosta, arquitecta del departament de patrimoni artístic de l'Ajuntament, alerta: “De les escultures que hi ha a la peanya només dues estan fetes amb pedra de Montjuïc. Una pedra sorrenca de base silícica que té unes característiques de duresa molt importants. La resta d'escultures estan fetes amb pedres procedents de la zona del Llevant. Unes pedres amb base calcària que són molt més toves, més fàcils d'esculpir però molt més febles als canvis meteorològics”. Hosta és clara: “La pedra de Llevant es podreix per dins. Es queda com si fos sorra i les formes perden el disseny i es desfiguren”. Durant anys s'han fet petites intervencions a les escultures perquè “van perdent les orelles, el nas i, sobretot, les extremitats”. El problema d'aquestes actuacions és que van aconseguir els millors materials existents en cada època i en algunes ocasions “l'envelliment d'aquests materials ha acabat fent més mal a les escultures”. En l'actualitat les figures estan sotmeses a proves i anàlisi. “Hem de comprovar si les pedres es consoliden com a mínim en un 80% i veure les característiques que tenen per poder restaurar-les. Si no fos possible, s'haurien de modelar un altre cop les escultures i reproduir-les en pedra artificial, fibra de vidre...”, admet Hosta.

Relat desactualitzat

El regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, admet que, a més del problema de restauració sobre el monument a Colom, han passat 131 anys i el “relat” està desactualitzat i fins i tot per a alguns col·lectius “pot resultar ofensiu”. Rabassa admet que hi ha grups, “sobretot anticolonialistes o col·lectius migrants que fa dècades” que qüestionen el monument, però reconeix que Colom és un dels símbols més importants de la ciutat. “L'Ajuntament quan analitza l'art públic és conscient que existeixen relats desactualitzats i elements ofensius. Des de la regidoria de Memòria Democràtica no ens plantegem actuacions al monument, però creiem que hem de continuar amb el debat sobre el colonialisme a la ciutat i el que representa per a l'art públic”, sosté el regidor. Rabassa descarta retirar el monument, com va aconseguir fer amb l'escultura del marquès de Comillas, Antonio López, el març del 2018.