La contaminació cau a Barcelona, però encara supera els nivells màxims legals
Les dades públiques recollides per Contaminació Barcelona assenyalen que més de la meitat dels veïns suporten més soroll del que recomana l'OMS
En vigílies d’una setmana durant la qual es parlarà, i molt, de contaminació a Barcelona, perquè el dia 15 està previst declarar l'emergència climàtica, hi ha dues notícies sobre aquesta qüestió. La bona és que la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2) va baixar el 2019 respecte al 2018. La dolenta és que la ciutat continua registrant nivells superiors al màxim legal que fixa la Unió Europea (UE) i als que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Són dades que revela l'Anuari de Contaminació a Barcelona, un estudi publicat al portal Contaminació Barcelona.
L'informe, elaborat a partir de dades públiques, assenyala que la contaminació per partícules es manté estable, i també per sobre de les recomanacions de l'OMS. A més, alerta de la contaminació acústica i informa que més de la meitat dels barcelonins suporten nivells de soroll superiors a les recomanacions de l'OMS, tant de dia (55% dels veïns) com de nit (57%).
En el cas de les emissions contaminants, la font són les dades oficials provisionals de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació (XVPCA) que té 11 estacions fixes, tres (Eixample, Gràcia i Universitat) en zones d'alt trànsit. En comparació del 2018 els nivells de diòxid de nitrogen han baixat un 7% a les estacions de trànsit i un 4,8% a les de fons. En les primeres, se superen els 40 micrograms per metre cúbic que fixa la llei. En comparació de la mitjana dels últims quatre anys, el descens d'emissions supera l'11% en tots dos casos.
Respecte a la contaminació al llarg de l'any, tret dels alts nivells registrats al febrer (durant un anticicló), la resta de l'any la contaminació va estar per sota de la mitjana i en set ocasions es va assolir un mínim històric, “la qual cosa sembla suggerir una tendència estructural a la baixa”. L'informe recorda que l'estudi sobre l'impacte de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona regional mostra un mapa de la qualitat de l'aire a Barcelona (que plasma la intensitat de contaminació, però no en concreta els valors) que mostra que la mala qualitat està molt estesa a tota la ciutat i vinculada principalment al trànsit i al port. En el cas de la contaminació per partícules, els nivells registrats es mantenen pràcticament estables, i en tots dos casos es continua per sobre dels nivells que recomana l'OMS però per sota de les obligacions establertes en la legislació.
L'ambientòleg Miquel Ortega, coordinador de l'estudi, assenyala que “els nivells de contaminació a la ciutat encara no garanteixen la salut dels ciutadans i superem els llindars legals en alguns contaminants, encara que s'observa una tendència a la baixa. Cal accelerar el procés de lluita contra la contaminació, perquè cada dia que passa té implicacions en la salut”. Sobre les causes de la reducció de la contaminació apunta a la progressiva renovació de la flota de vehicles acompanyada del fet que el 2019 ha estat un any amb força dies amb vent, la qual cosa afavoreix la dispersió dels contaminants.
L'informe també recalca la necessitat de millorar la informació pública “amb indicadors públics en àmbits tan importants com la contaminació associada al port en alguns barris de la ciutat, el soroll, la presència de partícules petites (PM2,5) o la mobilitat”, afirma Ortega.
Finalment, l'estudi també recorda que en els propers mesos augmentaran les exigències legals, davant de la qual cosa l'expert assenyala que “és una raó més per actuar”: “Si la informació científica actual ens diu que els llindars són massa alts per a la salut en alguns contaminants, és possible que en un curt termini es rebaixin i siguin més exigents”. I alerta que podria passar que el dia que Barcelona aconsegueixi situar-se per sota dels actuals nivells màxims legals de contaminació, la principal exigència futura torni a situar la ciutat fora de la legalitat.
Generadors d’energia i el port, grans contaminants
L'estudi mostra també que en l'entorn de Barcelona hi ha diverses infraestructures generadores d'energia "que emeten quantitats importants de gasos amb efecte d'hivernacle i altres contaminants", unes emissions que compara amb les que provoca el trànsit. Així, amb dades del 2017, revela que en relació amb les emissions de CO2, la principal font és la central tèrmica de cicle combinat de Sant Adrià de Besòs. I després del trànsit, la central tèrmica de cicle combinat del port i la incineradora de Sant Adrià (Tersa).
Sobre el port l'anuari retreu al port que mentre publica informes sobre la qualitat de l'aire a les seves instal·lacions, no ho fa sobre l'impacte de les seves emissions de diòxid de nitrogen i partícules sobre els barris de la ciutat. El port va presentar recentment al Congrés Català de l'Aire dos gràfics (sense xifres) en què s'aprecien amb grans taques fosques com les seves emissions empitjoren la qualitat de l'aire a Montjuïc, Ciutat Vella i Sant Martí.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
