La zona de baixes emissions carrega al transport públic amb 170.000 viatges més al dia

L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va revelar aquest dilluns una de les últimes incògnites sobre la posda en marxa de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona, que vetarà la circulació de vehicles contaminants. La mesura —pensada per reduir el trànsit, la contaminació i, per tant, millorar la salut de la població— comportarà un transvasament d'usuaris del cotxe privat al transport públic que l'ATM xifra en 170.000 desplaçaments diaris. L'ens també va aprofitar per recordar les millores del transport públic en els últims anys davant de les veus que temen un col·lapse.

D'aquí dos dies, el 2 de gener —que serà el primer dia laborable—, entrarà en vigor la Zona de Baixes Emissions a la ciutat de Barcelona, a més de L’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs i en part dels municipis de Cornellà i Esplugues de Llobregat. Per aquesta zona restringida no podran circular els vehicles més contaminants, és a dir, els que no disposin de l'etiqueta ambiental que atorga la DGT. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, cada dia entren a la capital uns 435.000 vehicles, dels quals un 20% (87.000) no disposen d'aquesta etiqueta. Caldrà veure si els conductors afectats per la prohibició opten, com temen els ecologistes, per canviar de cotxe, o pel transport públic.

En els últims dies el focus s'havia situat en el transport públic i en saber quantes persones aparcarien el cotxe per agafar el bus o el tren i si la xarxa de transport està preparada per absorbir la nova demanda. L'ATM va voler posar una mica de llum sobre això i va assegurar que la ZBE generarà 170.000 nous desplaçaments diaris en el transport públic. Traslladat a xifres anuals, serien més de 35 milions de viatges. A això caldria sumar el creixement natural que el transport públic està vivint en els últims anys amb la recuperació econòmica: 38 milions més el 2018 (fins als 1.024 milions de viatges) i 32 milions més en 2017 (986 milions), segons dades de l'ATM.

El consorci de l'ATM —format per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana— va defensar aquest dilluns en un comunicat que les administracions, juntament amb els operadors de transport, “han preparat la xarxa i el sistema per incrementar progressivament l'oferta davant l'increment de demanda derivat de l'important canvi de model de mobilitat que introdueix la ZBE”. Dins d'aquestes mesures, l'ATM cita les millores de la freqüència del metro, el bus o el tramvia, així com l'aparició dels busos interurbans de la xarxa Bus Exprés. Però l'ATM presumeix d'algunes mesures que es van planificar molt abans del disseny de la zona de baixes emissions, com les línies L9 i L10 del metro o la prolongació dels Ferrocarrils a Sabadell.

A partir del 2020, alguns operadors no anuncien grans canvis ni millores per absorbir la nova demanda. Així, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) només parla de renovació de flota, mentre els autobusos metropolitans anuncien un canvi de gestió. Rodalies simplement assegura que “posa a disposició el màxim de la seva oferta tant en freqüència i capacitat”, segons marca el titular del servei, que és la Generalitat. En canvi, sí parlen d'incrementar capacitat, augmentant freqüències, el metro de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat, el tramvia i els autobusos metropolitans.

Una de les veus que alerten d'un possible col·lapse del transport públic és el RACC, que en un informe presentat fa uns dies assegurava que actualment ja hi ha alguns serveis (com Rodalies i la línia S1 de Ferrocarrils) col·lapsats en hora punta i uns altres que treballen prop del límit de capacitat també en aquesta franja (S2 de FGC, el Bus Exprés). “Si no prenem mesures urgentment, la xarxa de transport públic no podrà absorbir la [nova] demanda en hora punta perquè ja està al límit de la seva capacitat”, advertia el president de l'entitat, Josep Mateu.

Assumir la demanda

“Existeix un pànic que el transport públic no podrà assumir l'augment de demanda, però no tota la xarxa està col·lapsada. Hi ha línies concretes amb problemes en hores concretes, però es pot solucionar. A més, molts dels nous usuaris viatjaran en hora vall, quan el transport públic va més buit”, assevera Daniel Pi, portaveu de l'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Pi considera que l'augment de la demanda no serà tan significatiu, ja que, segons les seves dades, només el 23% de desplaçaments a Barcelona es realitzen en vehicle. “Suposant que una tercera part es passés al transport públic, seria un èxit”.

La PTP reivindica millores a la xarxa al marge de la ZBE, amb mesures “que tindrien poc cost i molt impacte”, com la unió dels tramvies a l'avinguda Diagonal, un carril bus-VAO en la B-23 d'entrada a Barcelona o construir un túnel a Montcada que permeti desviar la R4 de Renfe cap a passeig de Gràcia i així descongestionar el nus de Rodalies a Barcelona.