Les llistes d’espera sanitàries es concentren en les visites als especialistes

No hi ha un alleujament per a les llistes d’espera sanitàries a Catalunya. Des que es va acabar el pla de xoc aprovat pel Govern el 2017 per rebaixar les demores, el nombre de persones que esperen per a un procediment mèdic continua augmentant. On més es noten les llistes d’espera és en les consultes externes, que han crescut un 15% en un any: prop de mig milió de persones esperen visita. Els retards varien segons l’especialitat, però arriben fins als 651 dies. Aquesta és l’espera mitjana, per exemple, per visitar l’uròleg a l’hospital de Terrassa (Vallès Occidental).

El novembre del 2019, un total de 492.694 persones estaven en llista d’espera per a les consultes externes. Unes altres 181.969 eren a la cua per entrar a sala d’operacions. I finalment, 148.507 pacients més esperaven una prova diagnòstica. “És cert que el volum de persones que esperen ha crescut els últims anys i entenem que cada vegada anirà a més a causa de l’ampliació de les indicacions, l’envelliment de la població i la incorporació de noves tècniques diagnòstiques i terapèutiques”, admet el Departament de Salut.

El Govern defensa que durant aquests anys ha augmentat l’activitat quirúrgica (un 11,35%), la de les proves diagnòstiques (un 21,7% més) i la de les consultes externes (un 1%). Però aquest increment no ha estat suficient per equilibrar els tempos i les xifres de les entrades i sortides. “Això és un desgovern absolut. Només es munten plans i reunions davant cada problema, però com que no hi ha recursos, tot es queda en res. L’etiologia del problema és sempre la mateixa: hi ha un infrafinançament de la sanitat i una acomodació a aquesta falta de finançament”, afirma Toni Barbará, portaveu de la Marea Blanca de Catalunya.

Fa gairebé dos anys que Eduardo Vellido espera una cita a la Unitat del Dolor de l’Hospital de Mataró. “Em van diagnosticar unes protrusions discals i la traumatòloga em va enviar a la unitat del dolor. Al febrer farà dos anys”, es lamenta aquest electricista industrial de 51 anys. Li costa cordar-se les sabates o pujar al cotxe. I combat el dolor a base de Tramadol, un analgèsic opioide que produeix dependència. “Quan vaig anar a l’hospital a preguntar pel meu expedient, si s’havia perdut o què, em van dir que no, que simplement no era el meu torn”, rememora.

Segons la Generalitat, el 65,42% dels pacients que esperaven una consulta externa el 2018 eren dins el temps d’espera de referència estipulat —30 dies màxim per a consultes preferents i menys de 90 dies per a una visita ordinària—. Però el cas de l’Eduardo no és cap anècdota. El temps mitjà d’espera per a una consulta d’otorrinolaringologia a l’hospital del Vendrell és de 407 dies; per anar a l’uròleg al Parc Taulí de Sabadell, la demora mitjana era de 538 dies. Salut afirma que, de mitjana, “una consulta ordinària es manté en 63 dies i en 32 per a una de preferent”.

En algunes proves diagnòstiques també es repeteix la història. L’espera per a una ecografia abdominal era, l’octubre del 2019, de 92 dies, un mes més que el desembre de l’any passat. El temps d’espera per a una ecografia urològica també ha passat de 57 a 110 dies i hi ha unes 4.000 persones més esperant per ser ateses. Salut apunta que, per a una prova ordinària, l’espera mitjana és de 51 dies, i per a la visita preferent, d’un mes. Tanmateix, els extrems es disparen: una ecocardiografia a l’hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona triga gairebé 300 dies; a Figueres, 230; i a qualsevol dels dos hospitals de Terrasa, entre 200 i 300 dies. Un TAC a l’hospital Plató de Barcelona tarda un any i una ressonància magnètica, 427 dies.

“Desigualtat absoluta”

“El problema és que si no resols la base de la piràmide, es genera una desigualtat absoluta”, adverteix Barbará en al·lusió a les llistes d’espera que arrossega també l’atenció primària, la porta d’accés al sistema sanitari. Segons la normativa, una persona hauria de poder veure el seu metge de capçalera en menys de 48 hores. Tanmateix, la Marea Blanca ha denunciat que hi ha centres de salut, com al barri de Llefià de Badalona, que tenen retards de més d’un mes.

El Departament de Salut ultima un decret per millorar l’accessibilitat, però el sector sanitari avisa que la falta de pressupostos dificulta la seva activació.