El programa Escola Nova 21 arriba al final demanant més implicació de la Generalitat

El programa Escola Nova 21 va néixer el gener del 2016 ja amb data de caducitat: tres anys. En aquest temps es proposaven ser un motor de canvi i provocar una onada de renovació pedagògica que ja no fos possible aturar. A punt de complir-se aquests tres anys, els promotors de la iniciativa fan una valoració positiva de l'experiència, però admeten que es queden amb la incertesa de què passarà amb la feina feta durant aquest temps. “Hem ajudat i acompanyat les escoles que volien fer el canvi, però això no pot quedar així, algú ha de continuar amb la formació dels professors i la resta de tasques. Tenim por que ningú ens agafi el relleu”, assegura el seu responsable, Eduard Vallory. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, li va respondre dimecres, durant l'acte de clausura del programa, assegurant que recollia el guant del projecte, tot i que va admetre que el procés de transformació “és difícil” per l'existència de 5.000 centres.

Escola Nova 21 abaixa la persiana després de remoure els fonaments de l'actual sistema educatiu per encaminar-se cap a un model basat en quatre pilars: què han d'aprendre els alumnes, com ho aprenen (més creativitat, experimentació i emocions i menys memoritzar coneixements), que l'avaluació no sigui sancionadora i que l'organització de l'escola es trenqui per deixar d'estar compartimentada i permeti la relació entre el professorat.

Però el programa –impulsat i finançat per la Unesco Catalunya, la fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i la fundació La Caixa– no és l'iniciador d'aquests canvis educatius. Abans de la seva existència moltes escoles ja van decidir experimentar i desenvolupar mètodes més innovadors allunyats de les classes magistrals en què el professor és el centre. “Es parlava molt de la innovació, però no acabava d'engegar-se. El nostre objectiu era posar mesures per fer-la efectiva”, apunta Vallory. Escola Nova 21 ha agrupat aquestes escoles pioneres en el que ha anomenat centres impulsors, uns 25 a tot Catalunya, que són els que han servit de model per estendre la renovació a la resta d'escoles que s'hi han interessat: 525. Però el programa no ha aconseguit donar una cobertura completa a tots els centres –Vallory admet que la xifra ha superat les previsions– i només han fet un acompanyament proper a 30 centres, mentre que a la resta s'han centrat en l'orientació i l'assessorament.

L'institut escola Àngela Bransuela de Mataró forma part d'aquesta trentena de centres que Escola Nova 21 anomena “mostra representativa”, que durant els tres últims anys han dut a terme canvis en la seva metodologia. Àngels López, secretària de l'equip directiu i directora quan fa tres anys es va iniciar el programa, explica que l'escola ja havia començat a aplicar algunes millores per iniciativa pròpia, però que el fet de pertànyer a la xarxa d'Escola Nova 21 “ha estat un impuls” per desenvolupar els canvis. Especialment valora la possibilitat d'intercanviar experiències amb professors d'altres centres per adaptar aquelles idees que creuen que poden funcionar. “Els centres acostumem a quedar aïllats i aquest tipus d'intercanvis és enriquidor i t'ajuda a crear comunitat”, admet López.

En aquest temps, Àngela Bransuela ha aprofitat els amplis espais de les seves instal·lacions per posar taules i sofàs als passadissos i crear nous espais de treball. També han fomentat el treball cooperatiu i ha millorat la qualitat dels treballs per projectes, explica López. A més, han trencat el tradicional horari de classes de 45 minuts per doblar la seva durada. “Això et permet donar un bon inici a l'activitat i tancar-la amb una reflexió de l'alumnat”, afegeix la docent. Un mètode que repeteixen en l'esquema setmanal. “Iniciem la setmana amb una reflexió de l'alumnat, plantejant els objectius de la setmana, i el divendres valorem les coses que han après. Això et permet també resoldre altres aspectes, com els problemes de convivència, que en algun moment han estat habituals”, admet l'exdirectora d'aquest centre d'alta complexitat. Precisament parar-se a pensar és el que López més valora dels canvis que s'estan produint al seu centre. “El més valuós ha estat que el professorat hagi après a reflexionar, que abans de fer una cosa es pari i es pregunti per què ho fa i de què serveix”, assenyala López.

L'institut escola Pi del Burgar de Reus es troba entre els 494 centres que Escola Nova 21 ha assessorat, però no ha fet el seguiment d'aquesta transformació. Després de participar en les jornades de formació i d'intercanvi d'experiències amb altres escoles, van emprendre un procés en què professors, alumnes i pares van participar en el disseny de com volien que fos l'escola en un futur proper. “Això ens ha donat informació vital per veure que calia canviar certes pràctiques educatives massa tradicionals”, admet el cap d'estudis, Oriol Folgado. A partir d'aquí, van fulminar la divisió per edats i van barrejar nivells. “Els alumnes de diferents edats poden aprendre molt els uns dels altres. En infantil els alumnes tenen lliure circulació i poden decidir en quin ambient treballen i amb qui. I a primària “la professora ja no és la que ensenya, sinó la que acompanya”, explica Folgado. Tot i que encara és aviat per apreciar els resultats acadèmics, asseguren que sí que han notat transformacions. “Són canvis més emocionals, els alumnes estan més feliços i contents a l'aula. I també permet arribar millor als alumnes amb més dificultats d'aprenentatge, i això millora la convivència”, resumeix Folgado.

Com a colofó al seu treball, Escola Nova 21 ha fet una avaluació per mesurar el grau d'implantació dels canvis proposats, com flexibilitzar horaris, implantar el treball per projectes, modificar espais o canviar l'organització dels centres. Els responsables del programa es mostren satisfets dels resultats perquè asseguren que no hi ha diferències apreciables entre tipus de centres (públics i concertats, barris benestants i barris populars). “Tot el sistema es pot canviar”, sentencia Vallory. Però també hi ha obstacles en el camí. L'auditoria n'ha detectat alguns, com la falta de formació del professorat, pressupostos insuficients i el relleu constant de professors, cosa que dona poca estabilitat als centres i els seus projectes.

Vallory considera que, en aquests moments, la renovació pedagògica “ja no és una moda, sinó una necessitat. La percepció social ha canviat i ara hi ha demanda de les famílies”, però reclama un acord polític global. “Els governs canvien i això no depèn d'un sol conseller”, afegeix.