Barcelona és la vuitena ciutat del món en equilibri entre vida personal i laboral

Barcelona destaca en les comparatives europees i mundials en aspectes com la innovació, la competitivitat, l'atracció de talent i la captació de projectes d'inversió estrangera, però retrocedeix posicions en seguretat. És el que fa palès la 17a edició de l'informe anual Observatori Barcelona, que elaboren conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. El rànquing, que es confecciona a partir de dades d'índexs sectorials i internacionals, situa la capital catalana com a vuitena metròpoli del món en equilibri entre la vida laboral i la personal.

Un dels aspectes destacats de l'informe és que Barcelona és la quarta ciutat d'Europa en innovació i la 21a a tot el món, per la qual cosa guanya quatre posicions en aquesta classificació a Europa i nou al món. En termes de competitivitat global, la capital catalana se situa mundialment en el lloc 22, i puja dues posicions respecte a l'edició anterior, mentre que en inversió estrangera passa del novè al setè lloc i, per tant, guanya dos llocs. Pel que fa a l'atracció de talent digital, Barcelona és la cinquena ciutat del món més atractiva per als experts digitals que volen treballar a l'estranger, per darrere de Londres, Nova York, Berlín i Amsterdam.

Encara que bona part dels indicadors són positius, la ciutat se situa en el lloc 26 en termes de seguretat. Es tracta d'un rànquing que analitza 60 ciutats de tots els continents, segons l'informe elaborat per la revista britànica The Economist a través del seu informe The Safe Cities Index 2018, segons el qual Barcelona perd 13 posicions respecte a l'any anterior. El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Jaume Collboni, ha atribuït aquest descens en seguretat a la "crisi de seguretat" que va patir Barcelona el 2018, però ha destacat que ja s'està "reconduint la situació" i ha confiat a deixar resolta aquesta percepció negativa abans de l'estiu de l'any que ve.

L'observatori d'aquest any inclou algunes categories noves, com la que relaciona feina i vida personal. Encapçala aquesta classificació Hèlsinki, i la segueixen, en aquest ordre, Munic, Oslo, Hamburg i Estocolm. A més de destacar la "combinació virtuosa" de Barcelona entre vida personal i vida laboral, Collboni ha assegurat que tots aquests indicadors inclosos en l'estudi fan palès que el teixit socioeconòmic de la ciutat és "fort, ric i divers", i que té, a més, "un gran potencial".

Per la seva banda, el president de la Cambra, Joan Canadell, ha assenyalat que aquest informe demostra que, malgrat els "fets de l'octubre del 2017" o del que ha passat aquest any, aquest clima polític "no està afectant negativament" l'economia de Barcelona o en general la de Catalunya. "Barcelona millora posicions o es manté en el 80% dels indicadors", ha afirmat Canadell, que ha contraposat les dades d'aquestes classificacions amb aquells enfocaments que sostenen que les coses van "molt malament" a Catalunya. "Estem fent els deures, i molt bé", ha puntualitzat.

D'altra banda, l'observatori apunta que Barcelona se situa per tercer any consecutiu com la tercera ciutat preferida d'Europa per iniciar una empresa emergent (start-up), i apareix com a única ciutat europea amb dues institucions docents (Iese i Esade) entre les deu millors escoles de negoci del continent.

Així mateix, Barcelona es manté un any més com a primera ciutat en nombre de delegats de congressos internacionals rebuts, i experimenta una moderació en el rànquing que analitza el cost de la vida a 209 ciutats del món. En concret, la capital catalana ocupa el lloc 91 en aquesta classificació de les ciutats més cares per viure, de manera que ha retrocedit 12 posicions en aquesta classificació, és a dir, ha experimentat un cert abaratiment en la comparativa mundial. No obstant això, en termes europeus, Barcelona es manté com la 14a ciutat més cara respecte al cost de la vida.

D'altra banda, Collboni ha reivindicat durant la presentació de l'informe que un país necessita governs estables i que funcionin, i també "un marc de certesa política i d'estabilitat", i Canadell ha comentat que també compartia aquesta reflexió respecte a l'estabilitat política.