_
_
_
_
_

Fusió d’amor, gelosia, passió i traïció al Liceu

Les òperes ‘Cavalleria rusticana’ i ‘Pagliacci’ es representen entrellaçades al coliseu barceloní en un muntatge premiat

Blanca Cia
Un moment de l'òpera 'Cavalleria rusticana', que es podrà veure al Liceu.
Un moment de l'òpera 'Cavalleria rusticana', que es podrà veure al Liceu.A. BOFILL

Les òperes Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, i Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo, tradicionalment es programen de manera conjunta. Les dues són clares representants del verisme, la translació en l'òpera del realisme. Totes dues obres reflecteixen històries d'amors, traïcions, passions al sud d'Itàlia. La novetat del muntatge dels dos títols que es veuran al Liceu barceloní, de dijous vinent al 22 de desembre, és que es representen de manera fusionada sota la direcció de Damiano Michieletto, amb una posada en escena que ha estat reconeguda amb el premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic i que va obtenir així mateix un rotund èxit a la Royal Opera House de Londres. I amb el tenor Roberto Alagna, que torna al Liceu després de sis anys, als papers protagonistes dels dos títols. Tot un repte.

Són òperes amb llibrets que tracten històries universals. “Són senzilles i populars i arriben de manera immediata a la gent, aquí rau el seu triomf; quan vaig afrontar el muntatge, les vaig concebre com dues històries successives, es podria dir que acoblades. Per això les vaig connectar i des del principi de Cavalleria... es podran reconèixer personatges de Pagliacci, per exemple”, va explicar Michieletto en la presentació de les funcions. “És una mica arriscat, però he intentat crear un únic món petit en el qual es transmet la història d'una manera clara”. I amb moments per a tot, des d'instants íntims a altres amb seqüències grandioses, amb molts personatges en escena. El director musical és Henrik Nánási al capdavant de dues obres amb duets i àries esplèndides. Dues òperes que s’interpretaran amb el cor del Liceu ampliat fins a 85 veus i amb el conjunt Veus-Cor infantil Amics de la Unió. Unes representacions que tindran reconegudes veus veristes, ja que a Alagna, s'hi afegeixen la soprano Aleksandra Kurzak, Marcelo Álvarez i Elena Pankratova, que debuta al Liceu.

L'època de les històries de totes dues òperes, de finals del segle XIX, es trasllada a les últimes dècades del segle passat i aborden els sentiments d'amor, gelosia, traïcions i mort des d'un punt de vista indubtablement masclista. Cavalleria... és una trama d'infidelitats impregnada de moral religiosa que acaba en duel. Pagliacci recull l'ambient d'una companyia de pallassos que va pels pobles d'Itàlia i en la qual les infidelitats i la gelosia acabaran en mort en el marc del mateix espectacle de la companyia.

Domini sobre les dones

Alagna encarna els papers de Turiddu, a Cavalleria..., i Canio, a Pagliacci. En el primer, representa l'home dèbil que enganya la seva dona i que acaba desafiat a duel (mor) i com a Canio, és el marit gelós que acaba matant (la seva dona i el seu amant). Crims provocats per una passió incontrolable i per un afany de domini sobre la dona més incontrolable encara. “En el fons, els dos són dos pobres homes amb una gran humanitat a qui els passen coses no gaire allunyades de les que poden passar a molts matrimonis”, argumentava Alagna sobre els seus dos personatges, que l’obliguen a estar en escena de forma continuada i a dosificar les forces per poder arribar bé al final,” aclaria. La curiositat d'aquestes funcions és que Alagna (com a Canio a Pagliacci) mata Nedda, rol que interpreta la soprano Kurzak, la seva dona en la vida real i que no estava gens d'acord amb les reflexions d'Alagna sobre un marit que, mort de gelosia, acaba matant la seva esposa: “A veure si he de vigilar”, ironitzava la soprano polonesa.

Més música de cambra

El Liceu va iniciar la temporada passada un cicle de música de cambra de formacions sorgides dins de la seva Orquestra Simfònica. Concerts de proximitat d'agrupacions d'instruments al Foyer del teatre de la Rambla per tenir una experiència musical diferent a la del format de l'òpera. Joan Pons, director de l'orquestra, defensa que les formacions de cambra creen sinergies especials entre els músics, de les quals s'acaba beneficiant l'orquestra per complet.

La iniciativa va tenir èxit i per a aquesta temporada es programaran set concerts al Foyer i tres més al Museu Marítim de Barcelona per visibilitzar formacions musicals sorgides dins de la mateixa orquestra. Un projecte que tindrà dones compositores com a part destacada del cicle. Els concerts es realitzaran entre el 4 de febrer i el 7 de juliol.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_