Fusió d’amor, gelosia, passió i traïció al Liceu

Les òperes Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, i Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo, tradicionalment es programen de manera conjunta. Les dues són clares representants del verisme, la translació en l'òpera del realisme. Totes dues obres reflecteixen històries d'amors, traïcions, passions al sud d'Itàlia. La novetat del muntatge dels dos títols que es veuran al Liceu barceloní, de dijous vinent al 22 de desembre, és que es representen de manera fusionada sota la direcció de Damiano Michieletto, amb una posada en escena que ha estat reconeguda amb el premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic i que va obtenir així mateix un rotund èxit a la Royal Opera House de Londres. I amb el tenor Roberto Alagna, que torna al Liceu després de sis anys, als papers protagonistes dels dos títols. Tot un repte.

Són òperes amb llibrets que tracten històries universals. “Són senzilles i populars i arriben de manera immediata a la gent, aquí rau el seu triomf; quan vaig afrontar el muntatge, les vaig concebre com dues històries successives, es podria dir que acoblades. Per això les vaig connectar i des del principi de Cavalleria... es podran reconèixer personatges de Pagliacci, per exemple”, va explicar Michieletto en la presentació de les funcions. “És una mica arriscat, però he intentat crear un únic món petit en el qual es transmet la història d'una manera clara”. I amb moments per a tot, des d'instants íntims a altres amb seqüències grandioses, amb molts personatges en escena. El director musical és Henrik Nánási al capdavant de dues obres amb duets i àries esplèndides. Dues òperes que s’interpretaran amb el cor del Liceu ampliat fins a 85 veus i amb el conjunt Veus-Cor infantil Amics de la Unió. Unes representacions que tindran reconegudes veus veristes, ja que a Alagna, s'hi afegeixen la soprano Aleksandra Kurzak, Marcelo Álvarez i Elena Pankratova, que debuta al Liceu.

L'època de les històries de totes dues òperes, de finals del segle XIX, es trasllada a les últimes dècades del segle passat i aborden els sentiments d'amor, gelosia, traïcions i mort des d'un punt de vista indubtablement masclista. Cavalleria... és una trama d'infidelitats impregnada de moral religiosa que acaba en duel. Pagliacci recull l'ambient d'una companyia de pallassos que va pels pobles d'Itàlia i en la qual les infidelitats i la gelosia acabaran en mort en el marc del mateix espectacle de la companyia.

Domini sobre les dones

Alagna encarna els papers de Turiddu, a Cavalleria..., i Canio, a Pagliacci. En el primer, representa l'home dèbil que enganya la seva dona i que acaba desafiat a duel (mor) i com a Canio, és el marit gelós que acaba matant (la seva dona i el seu amant). Crims provocats per una passió incontrolable i per un afany de domini sobre la dona més incontrolable encara. “En el fons, els dos són dos pobres homes amb una gran humanitat a qui els passen coses no gaire allunyades de les que poden passar a molts matrimonis”, argumentava Alagna sobre els seus dos personatges, que l’obliguen a estar en escena de forma continuada i a dosificar les forces per poder arribar bé al final,” aclaria. La curiositat d'aquestes funcions és que Alagna (com a Canio a Pagliacci) mata Nedda, rol que interpreta la soprano Kurzak, la seva dona en la vida real i que no estava gens d'acord amb les reflexions d'Alagna sobre un marit que, mort de gelosia, acaba matant la seva esposa: “A veure si he de vigilar”, ironitzava la soprano polonesa.