Joan Pera, casat amb el seu públic

Quan pronuncia els seus característics “Oh, oh, oh”, amb aquesta cantarella que tan bé li funciona, importa ben poc l'obra que estigui representant. Encara que canviï de comèdia, qui no canvia és Joan Pera. No li cal pas, ja que si alguna cosa vol veure el públic que omple en massa els seus espectacles és Joan Pera fent de Joan Pera. I això és el que ofereix al Teatre Condal El pare de la núvia, la comèdia que Joel Joan i Hèctor Claramunt li han escrit a mida i que, amb més de 25.000 entrades venudes, s’entreveu que serà l'èxit nadalenc.

El popular actor va poder donar-se el gust de celebrar dissabte les noces d'or amb la seva dona, Maria Carme, Meri, Itxart, en una celebració sorpresa quan es van acabar les dues funcions al Condal, que és com la seva segona casa. La coincidència de l'aniversari amb una esgotadora jornada amb doble funció va disparar l'afecte del públic a manera d'homenatge.

L'ambient nupcial dona bon joc en una comèdia de final feliç ambientada en una casassa —brillant escenografia a dos nivells— durant la preparació d'un casament amb tota mena de luxes. Pera representa hilarantment un pare feliç a punt de casar la seva filla amb el gendre perfecte que descobreix que podria ser el pare del xicot.

Ja sigui vestit de núvia, passejant en calçotets, amb bata d’estar per casa o amb jaqué, Pera surt airós de qualsevol situació, per grotesca, esbojarrada o ridícula que sigui. I pot fer-ho perquè el seu carisma va per sobre del personatge que interpreta. Dit d’una altra manera: és un d'aquests actors de comèdia, en la línia de Joan Capri, que en aquesta obra imita sense taxa, Paco Martínez Soria o Arturo Fernández, que saben portar al seu terreny el paper de torn, sense necessitat de canviar unes maneres de parlar i de moure's per l'escenari que el públic espera, riu i aplaudeix.

Si hi afegim un sentit especial per saber col·locar un botifarró en la situació teatral adequada, tenim el retrat perfecte d'un actor còmic amb ganxo popular. Com a coautor i director d'El pare de la núvia, Joel Joan encadena situacions i gags que atorguen a l'obra una factura d'esbojarrada sèrie televisiva —els dos actes es divideixen en quadres que semblen capítols d'una sèrie—, al servei del lluïment personal de Pera, que és el rei de la funció.

Hi ha també una grata sorpresa i és el bon funcionament com a parella artística de Pera i Pep Sais, que, al paper de mà dreta del ric empresari de galetes, li dona rèplica amb una fina vis còmica. Com a “estranya” parella, tenen a càrrec seu els diàlegs més ben construïts de la comèdia, que en els seus duos estan més a prop del bon vodevil que en altres escenes de traç més gruixut i estrafolari en les quals, per cert, Maife Gil destaca per sobre de la mitjana.