Els gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera marquen un nou màxim històric

La humanitat suma una altra pàgina per a la crònica del desastre: la concentració a l'atmosfera dels principals gasos amb efecte d'hivernacle –diòxid de carboni (CO₂), metà (CH₄) i òxid nitrós (N₂O)– va marcar un nou rècord durant el 2018. L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha recordat aquest dilluns que en el cas del CO₂, el principal d'aquests gasos responsables de l'escalfament global, cal retrocedir almenys tres milions d'anys per trobar-ne una concentració tan gran a l'atmosfera. I en aquell moment –en el qual ni tan sols existia l'ésser humà–, la temperatura era d'entre dos i tres graus més càlida que ara i el nivell del mar entre 10 i 20 metres més alt, ha advertit l'organització. L'OMM, un ens que depèn de Nacions Unides, ha presentat aquest dilluns el seu butlletí anual de concentració de gasos amb efecte d'hivernacle, el quinzè que fa.

Aquests gasos sempre han estat presents a l'atmosfera terrestre i impedeixen que part de l'escalfor que desprèn la Terra pels raigs del Sol es perdi a l'espai. Gràcies a aquests gasos el planeta té una temperatura agradable que el fa habitable per als humans. Però l'equilibri que ha existit durant milers d'anys s'ha trencat i l'OMM hi veu un clar responsable: "Hi ha múltiples indicis que l'augment dels nivells atmosfèrics de CO₂ està relacionat amb la crema de combustibles fòssils", és a dir, amb l'ocupació per part de l'ésser humà del carbó, el gas natural i el petroli.

La utilització d'aquests combustibles fòssils es va disparar a partir de la Revolució Industrial i, amb això, les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En el cas del CO₂, la concentració va arribar el 2018 a les 407,8 parts per milió (ppm), la qual cosa suposa gairebé un 47% més que el nivell preindustrial (el 1750, quan la concentració era de 278 ppm). El metà atmosfèric va arribar a les 1.869 parts per mil milions (ppb) el 2018, gairebé un 159% més que el nivell preindustrial. I en el cas de l'òxid nitrós la concentració atmosfèrica va ser de 331,1 ppb, un 23% més que el 1750. Aquests són els resultats de les més de 100 estacions de mesurament repartides pel planeta que serveixen per elaborar el butlletí d'aquesta organització. En els tres gasos, la concentració en l'atmosfera s'està accelerant, ja que el creixement anual registrat el 2018 supera la mitjana de la dècada anterior.

L'Organització Meteorològica Mundial ha destacat que aquest increment continu de la concentració de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera implicarà que les generacions futures "s'enfrontaran a impactes cada vegada més greus del canvi climàtic", com l'augment de les temperatures, els esdeveniments extrems, l'estrès hídric, l'augment del nivell del mar i la pèrdua d'ecosistemes marins i terrestres. Paral·lelament a aquest augment dels gasos a l'atmosfera, el planeta encadena un rècord de temperatures. El 2018 va ser el quart any més càlid registrat des que hi ha mesuraments fiables, que arrenquen el 1850. Els altres tres són el 2015, el 2016, el 2017 i l'any 2019, que està a punt d'acabar, també estarà entre els més càlids.

Mentrestant, les projeccions d'evolució de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle no són bones: "No hi ha senyals d'una desacceleració, i encara menys una disminució, de la concentració de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera malgrat tots els compromisos contrets amb l'Acord de París sobre el canvi climàtic", ha apuntat a través d'un comunicat el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas. De fet, els plans que tenen sobre la taula els països signataris d'aquest pacte apunten al fet que el sostre d'emissions al món no arribarà fins al 2030. Per això Taalas, com fan els responsables de l'ONU habitualment, ha demanat que augmenti "l'ambició" dels Estats.

Cimera del clima a Madrid

L'Acord de París estableix que, com que els plans de retallada dels països no són suficient per evitar que les emissions continuïn creixent, els Estats els han de revisar a l'alça. La primera revisió s'ha d'aplicar durant l'any que ve. I en la cimera del clima que se celebra a Madrid d'aquí a una setmana, la coneguda com a COP25, s'espera que més països es comprometin a fer-ho. 

De moment, Xile –que té la presidència d'aquesta COP25, tot i que ha hagut de renunciar al fet que se celebri a Santiago per les protestes socials– ha aconseguit que 68 països (entre els quals Espanya) es comprometin a revisar a l'alça els seus plans de retallada. L'ONU espera que en la cimera de Madrid s'hi sumin més Estats.