_
_
_
_

El Govern triga 24 hores a felicitar Margarit pel Cervantes

“No hi ha excuses, s'havia d'haver fet”, admeten fonts de Presidència, que tampoc es va comunicar amb l'últim premi Nacional d’Història, Anna Caballé

Carles Geli
Joan Margarit, premi Cervantes 2019, dijous.
Joan Margarit, premi Cervantes 2019, dijous.Massimiliano Minocri

El president Quim Torra, gairebé 24 hores; i la consellera de Cultura, unes 18, però a partir d'un retuit de la seva conselleria. Aquest és el temps que va trigar el Govern a felicitar el poeta Joan Margarit que aquest dimecres, al voltant de les dues del migdia, obtenia el premi Cervantes, el Nobel de les lletres espanyoles. Requeia així, per primera vegada, en un escriptor amb una producció bilingüe de matriu en català. El propi Margarit va desvetllar indirectament la tardança quan aquest divendres, al programa Els Matins de TV3, va assegurar que ningú de la Generalitat l’havia telefonat per felicitar-lo pel guardó.

L'anunci i certa revolada a les xarxes va fer saltar totes les alarmes d'imatge i comunicació de la Generalitat. Així, a mitjan matí, el poeta rebia una trucada de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga (Junts per Catalunya), que fins llavors per tota manifestació s'havia limitat a retuitear la felicitació genèrica del seu departament a Twitter. “Dijous va ser un dia intens: veníem de Tortosa i a la tarda vam ser als premis Ondas”, va justificar un portaveu de Cultura, que va recordar que ja havien felicitat Margarit a mitja tarda del mateix dijous a través d'una piulada de la Institució de les Lletres Catalanes, “que és qui porta els temes literaris”. Que la consellera no personalitzés un missatge és perquè “té una manera molt poètica d'expressar-se a la Xarxa i volia fer-ho ella, però no va ser possible”.

Poc després d'aquesta primera trucada oficial, al voltant de la una del migdia, el guardonat va rebre la de Torra (Junts per Catalunya), que al cap de poc temps va penjar a Twitter uns versos del poeta, que rematava amb un missatge d'imatge subliminal: “Enhorabona, Joan Margarit, sempre és un honor parlar amb tu”. Tampoc va haver-hi felicitació del vicepresident, Pere Aragonès (ERC), que es va manifestar així mateix per aquesta xarxa social i també amb versos del guardonat (més polítics) poc abans del migdia. “Tant el dijous com avui el president va estar preparant el judici que té el dilluns [per desobediència arran de no retirar les pancartes del balcó de la Generalitat en període electoral] i, encara que es va comentar al departament que se’l trucaria, no es va fer”, admeten des de Presidència, que reconeixen al seu torn que “això no és excusa; s'havia d'haver fet, però no hi ha un tema polític darrere: qualsevol català que guanyi un premi important, sigui d'on sigui, ha de ser felicitat”.

“Va ser convencional, bé, correcte: em va dir que tant ell com la seva dona llegien els meus poemes… Jo li he remarcat que era el primer premi Cervantes que requeia en un autor que escrivia en català i m'ha semblat que o no ho sabia o no volia saber-ho”, va recordar Margarit la breu conversa amb el president. La distracció de Torra xoca amb l'actitud del seu homòleg del govern espanyol, el president en funcions Pedro Sánchez, que al cap de les dues hores del veredicte ja enviava des de Twitter la seva felicitació al premiat, gest que va repetir enviant-li un “llarg telegrama”, segons el seu destinatari. “La diferència és que un ho té clar i l'altre ho ha de decidir. Si em dol? No, a la Generalitat estan en un mar de suposicions, arguments…”, assegura l'escriptor, qui, per la insistència i interès mostrat per la Biblioteca Nacional d’Espanya, va llegar el 2011 a aquesta institució el seu arxiu personal (18 caixes, amb uns dos mil documents). “No, per tot aquest tipus de coses no hi ha per què preocupar-se; però també és bo recordar-les”.

El suposat descuit i retard de la Generalitat en la felicitació a Margarit s'afegeix al també silenci per part d'aquesta institució que es va endur fa amb prou feines deu dies l'escriptora i filòloga Anna Caballé, quan va obtenir, per la seva biografia de Concepción Arenal, el premi Nacional d’Història, que també concedeix el ministeri de Cultura espanyol.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_