Els Grammy Llatins es rendeixen al fenomen Rosalía

El mal querer, de Rosalía, és el disc de l'any de la música llatina. És també el millor disc pop. La col·laboració de Rosalía amb el cantant de reggaeton J Balvin, Con altura, és la millor cançó de l'any de música urbana. Rosalía va emergir dijous com la triomfadora dels Grammy Llatins del 2019, celebrats a Las Vegas. La indústria de la música llatina va celebrar, a més, el pop d'Alejandro Sanz, el rock d'Andrés Calamaro, Puerto Rico, la carrera de Juanes, el llegat de Vicente Fernández i l'explosió de Bad Bunny en uns premis Grammy Llatins que van reflectir con és de difícil el 2019 definir què és música llatina.

“Això és l'últim que m'esperava, us ho juro per Déu”, va dir Rosalía a l'escenari. Va donar les gràcies a Pablo Díaz-Reixa, El Guincho, amb qui va produir el disc en una habitació amb dos ordinadors i un micròfon. L'obra de tots dos ha tingut un recorregut sorprenent des que es va llançar l'any passat. El mateix recorregut de Rosalía des dels teatres de flamenc fins a les radiofórmules dels Estats Units. La indústria de la música llatina no només va premiar l'absoluta novetat d'El mal querer, sinó també la incursió instantània de Rosalía en la música urbana, cosa que fa encara més rotund el triomf. Irònicament, aquest any els Grammy Llatins havien cancel·lat la categoria de flamenc.

La cançó d'Alejandro Sanz i Camila Cabello Mi persona favorita va guanyar el premi al millor enregistrament de l'any, un premi al producte musical complet. El hit ballable Calma, de Pedro Capó, guanyava el Grammy a la cançó de l'any. Amb el criteri estricte dels números, els triomfadors de la nit van ser Rosalía i Alejandro Sanz, amb tres premis. Però va haver-hi triomfadors en tots els gèneres: Kany García, Andrés Calamaro, Tony Succar, Juan Luis Guerra i Pedro Capó es van endur dos Grammy cadascun. "És increïble el que s'ha vist sobre l'escenari aquesta nit", va resumir Alejandro Sanz. "Sense diversitat no hi ha música llatina".

El comentari tenia el seu context. L'explosió del reggaeton i el ritme urbà en els últims tres anys va posant cada vegada més pressió sobre l'Acadèmia de la Música Llatina. Ha passat en altres àmbits. El reggaeton no només s'està convertint en un estàndard nou de la música llatina, sinó que és justament el gènere que està permetent als artistes llatins penetrar en el mercat mainstream dels Estats Units com cap altre ho havia fet abans. Aquesta connexió està convertint en megaestrelles cantants com Bad Bunny, J Balvin o Ozuna.

Aquesta tensió es va acabar fent evident l'any passat, quan J Balvin i Rosalía aspiraven a premis que es van acabar enduent un disc de cantautor i un altre melòdic. Aquest any, amb l'alçada dels artistes urbans encara més amunt, l'Acadèmia ha estat durament criticada perquè la música urbana no estava prou representada en les nominacions generals. No obstant això, la mateixa Acadèmia reconeix la popularitat d'aquests artistes en posar dos dels premis d'aquesta categoria dins de la retransmissió televisiva i actuacions en el show d'Ozuna, Bad Bunny i la versió més reggaetonera de Rosalía. El premi a la millor cançó urbana era el penúltim de la gala. La gala no es va tancar amb un premi, sinó amb Bad Bunny cantant Callaíta. Els Grammy Llatins deixaven molt clar el que volien vendre, no tant el que volien premiar.

En aquest context, li va tocar al porto-riqueny Bad Bunny ser el portaveu d'aquesta protesta a l'escenari dels Grammy Llatins. Va guanyar el premi al millor àlbum de música urbana per X 100PRE. Va pujar a l'escenari amb un got a la mà, a l'estil llegenda. Després va revelar que era te amb mel i llimona, “un mejunje cabrón”, perquè li fa mal el coll. La megaestrella va dir que no havia estat tan nerviós en tota la seva vida, va donar les gràcies i va avisar: “A tothom que pertany a l'Acadèmia, amb tot el respecte, el reggaeton és part de la cultura llatina”.

“A molta gent li costa acceptar que sigui un gènere establert i, ho vulguin o no, és cultura llatina”, va dir Bad Bunny després a la sala de premsa. Però va tenir un encàrrec també per al món de la música urbana. La màxima estrella del reggaeton aquest any opina que “el gènere s'ha tornat una mica monòton” i que “algunes persones han perdut la passió”. “S'està perdent l'essència, sentir la personalitat, el cor, l'essència del barri i l'urbà”. La competència és ara pels números, opina. “S'ha perdut la competència per veure qui la fica més”.