_
_
_
_
ANÀLISI
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Llistes electorals i de Spotify

La jornada de votacions va transcórrer enmig d'una placidesa inusitada, amb totes les tensions soterrades

Jacinto Antón
Exterior del col·legi electoral on hi ha l'acampada d'estudiants, a la plaça Universitat.
Exterior del col·legi electoral on hi ha l'acampada d'estudiants, a la plaça Universitat.Albert Garcia

He anat a votar al meu col·legi del Turó del Cargol amb tanta sensació de déjà vu que gairebé voto "No a l'Otan". Endormiscat encara després de l'efervescent festa d'ahir a la nit a casa d'uns amics —el gintònic hauria d'estar prohibit en les jornades de reflexió— em vaig embolicar amb les paperetes del Senat i vaig acabar abstret davant del nom de "Juan (Nito) Fontcuberta" —constava així mateix—, a la llista de Ciutadans, recordant quan érem amics en l'adolescència, compartíem l'afecte de Titi Estabanell (ell més perquè eren nòvios) i em deixava la seva cota 247 per no destrossar la meva a les Tres hores de Tot Terreny de Viladrau. En el meu núvol de ginebra Mombasa vaig avaluar si la nostàlgia d'una amistat i haver-li deixat la moto feta pols fa 40 anys eren prou motiu per donar-li ara el meu vot al Nito. Total, el Senat no fa res pràcticament des que Brutus i Cassi van caure a la batalla de Filipos...

Em van treure de les meves cavil·lacions ressacoses uns copets a l'esquena. Era un veí del barri que havia tingut un paper predominant l'1-O a la mateixa escola i amb qui aquella jornada sonada havíem compartit despertar-nos ben aviat i una xocolata amb porres, ui, xurros, quan jo hi vaig anar com a observador amb un rampell de punt d'honor periodístic. "Una altra vegada per aquí votant, eh?, i ho tornarem a fer!", em va xiuxiuejar fent-me l'ullet. Vaig imaginar una estampa de Gustave Doré en què els catalans fèiem cua en un Tàrtar de Dante, entre Sísif i Ixió, votant una vegada i una altra, tota l'eternitat, sense fre.

Vaig sortir de l'escola una mica nerviós després d'haver protagonitzat un petit incident al provar de fer entrar a l'urna el meu sobre dels diputats al Congrés, que havia quedat embussat, ajudant-me amb el del Senat doblegat i després amb un boli. No va contribuir perquè recuperés la calma topar-me, en sortir del gimnàs de l'escola, on hi havia el dispositiu electoral, amb una geganta de cercavila arraconada que em mirava amb suspicàcia i que tenia un aire de Laura Borràs.

Vaig baixar passejant per prendre el pols a la ciutat i com que no vaig veure res d'especial, ni contenidors cremant més enllà d'Orió, vaig anar a la zona de càmping de la plaça Universitat, que sempre és una opció segura. Al col·legi electoral disposat al vestíbul de la mateixa universitat no és que no passés res, és que badallaven fins i tot les estàtues de Vives, sant Isidor i Alfons X. Em vaig atansar al campament. Em van sorprendre per paradoxals, vist com se’ls enfotia en general la mobilitat dels altres, els cartells dels acampats que prohibeixen fer fotos. N'hi havia també un altre que deia "Free tothom". Vaig decidir investigar una mica, com si fos un periodista gonzo, el lloc, aquesta apoteosi de Quechua, i vaig obrir la cremallera d'una tenda. No hi havia ningú dins excepte l'olor. Un tipus alt em va cridar l'atenció i em va preguntar què estava fent. Li vaig dir que buscava la meva filla i va quedar desconcertat. La veritat és que el campament està tan poc vigilat que, si fos dels sioux, els pawnees ja els haurien robat tots els cavalls, ja ni et dic la caixa de resistència. En fi, veurem què passa quan arribi la cavalleria de Buch.

En realitat, el més intens de la jornada electoral va ser la vigília. A la festa érem un grup d'amics amb domini de l'independentisme d'alta gamma. Malgrat les moltes copes, i que una parella que baixava de l'Empordà va excusar la seva presència per possibles talls de carretera dels CDR, la vetllada es va desenvolupar amb una exquisitat i cortesia sobrenaturals. Ni una paraula sobre les eleccions. Com si no hi hagués un demà en què tots havíem d’anar a votar. Cal veure el que hem après tots aquests anys. L'única llista comentada va ser la llista de reproducció de l’Spotify. I així fins a la pròxima.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_