La Generalitat no escapa del bo escombraries malgrat la seva millora financera
Tres agències de qualificació situen el seu deute com a "especulatiu" per quart any consecutiu
L'últim informe elaborat per Moody's, datat del passat 30 d'octubre, va situar la qualificació crediticia de la Generalitat en Ba3, en situació de bo escombraries. Un fet similar va fer quatre setmanes abans Fitch, en fixar-la en BB, el mateix grau especulatiu que el triat per BRS. Les tres agències que analitzen la qualitat del deute de la comunitat fa quatre anys que la consideren d'alt rendiment, malgrat els esforços de l'Executiu autonòmic de millorar les seves finances, que l'any passat li van portar a aconseguir els objectius de dèficit, despesa i deute. El conflicte polític està present en tots els informes de les agències.
Moody's argumenta la seva qualificació per la “pobra situació fiscal, il·lustrada per nivells de deute persistentment alts i creixents” de la Generalitat, que s'aproparan als 80.000 milions d'euros a finals d'any (sobre un Pressupost d'uns 25.000 milions). L'agència, com les altres dues entitats, reconeix la millora de la Generalitat, però considera que aconseguir al final d'aquest exercici el 0,1% d'objectiu de dèficit “serà un desafiament”. I totes les entitats subratllen l'alta dependència que pateix la Generalitat dels crèdits de l'Estat (primer a través del Fons de Liquiditat Autonòmica —FLA— i des d'aquest any del Fons de Facilitat Financera —FFF—) per sostenir la liquiditat de l'autonomia.
Fitch considera que les ràtios de deute sobre PIB i d'estalvi brut en funció del deute són ara per a Catalunya bastant febles. Tots dos obstacles són difícils de revertir a curt termini, malgrat que la millora de l'economia eleva els ingressos.
“Creiem que el grau d'inversió hauria de ser millor tenint en compte tant la millora del comportament de la Generalitat [en referència als objectius de dèficit, deute i despesa] com de la millora de l'economia”, sostenen des del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat. Les mateixes fonts destaquen que l'alta dependència de recursos procedents de l'Administració central de l'Estat és un element que tenen en compte les agències.
Moody's, en el seu informe, apunta que l'Administració autonòmica va rebre 9.300 milions d'euros l'any passat del FLA, la qual cosa limita la capacitat de buscar altres fórmules de finançament, que depenen de “l'autorització del Govern central”. L'estiu passat, el vicepresident econòmic, Pere Aragonès, va tornar a mostrar la seva voluntat de fer el 2020 una emissió de deute per finançar infraestructures i des del seu departament asseguren que possibles inversors han mostrat interès, malgrat els baixos ratings.
L'enfrontament entre el Govern català i el central en els últims anys també pesa en la qualificació del deute català. La cita més clara la fa Fitch, l'informe del qual recorda que, donada la solvència que oferia l'Estat a través dels seus mecanismes de liquiditat a les comunitats, va decidir al febrer del 2013 que cap comunitat tingués una qualificació inferior a BBB, el primer graó que escapa a la definició de bo escombraries. No obstant això, al novembre del 2015 —mes en el qual es va aprovar la primera declaració independentista en el Parlament— va decidir deixar fora Catalunya d'aquesta situació a causa de “la falta de col·laboració entre els governs regional i central”. Aquesta excepcionalitat no s'ha corregit i aquesta vegada en el seu informe afirmaven que “les tensions poden esclatar una altra vegada”, després de la sentència del procés del Tribunal Suprem i les eleccions del proper diumenge.
“DBRS no exclou la possibilitat d'una escalada del conflicte”, diu l'informe d'una altra agència, tancat abans de la sentència, encara que sosté que l'impacte “hauria de mantenir-se limitat”. Moody's, per la seva banda, assegura que continuarà supervisant la tensió política i l'impacte “després de les agressives manifestacions i protestes” que van seguir a la sentència.
Aquesta última agència mostra un gràfic sobre el volum de deute de totes les comunitats autònomes. Catalunya és la tercera amb major percentatge de crèdit sobre PIB, amb un 33,8% a 30 de juny de 2019. Només la superen Castella-la Manxa (35,3%) i la Comunitat Valenciana (42,4%). Ambdues, no obstant això, amb una qualificació crediticia millor que la catalana: Ba1, el primer graó considerat especulatiu. La Comunitat de Madrid se situa a Baa1, tres graus per damunt i fora de risc.
L'economia creix un 1,8%, llastrada per la indústria
L'economia catalana ha crescut un 1,8% interanual en el tercer trimestre d'aquest 2019, la qual cosa suposa una moderació de dues desenes, i un 0,4% intertrimestral, segons les dades de l'Idescat i el Departament d'Economia. La Generalitat va destacar que Catalunya creix per sobre de la zona euro i que el creixement de l'economia catalana registra “una pèrdua gradual de dinamisme”, afectat per la debilitat del comerç internacional i pels efectes que implica en termes de confiança econòmica i l'evolució del sector industrial. La moderació del creixement és “menys acusada” que l'observada el 2018, va assenyalar el Govern, i s'emmarca en un any que es perfila com el pitjor per a l'economia internacional des del 2009, tendència que ha indicat que també es produeix en el conjunt de la zona euro.
El sector de serveis va créixer un 2,8% interanual en el tercer trimestre de l'any. El departament va destacar l'augment de les activitats professionals i científiques i la fortalesa dels serveis de no mercat. La despesa turística va pujar un 4,3% anual fins al mes d'agost.
La construcció es va moderar en el tercer trimestre amb un creixement d'un 3,4% interanual, sent el sector amb augments superiors en comparació a la resta. La indústria, el sector més afectat pel context internacional, es va contreure un 0,7% interanual, i l'activitat primària va caure un 2,8%.
Sobre la firma
