L’escala dels llaços grocs
Álvarez de Toledo va arrencar aquests símbols abans del debat de TV3 i les imatges de la gesta es van compartir ràpidament a Twitter
L'escala que porta als camerinos de TV3 estava dimarts decorada amb llaços grocs de plàstic. Aquests símbols, de solidaritat amb els líders independentistes presos, estaven lligats a les baranes i eren part de l'attrezzo que es van trobar els candidats al Congrés per Barcelona en el debat electoral de la televisió pública catalana.
Cayetana Álvarez de Toledo, candidata del PP, va explicar que s'havia plantejat no assistir al debat. Per sort va canviar d'idea perquè va trobar prou motivacions per desplegar el seu art de provocació. L'espectacle va començar a l'escala mateixa: en veure els plàstics grocs, Álvarez de Toledo va arrencar uns llaços amb l'ajuda d'un assistent i les imatges de la gesta es van compartir ràpidament a Twitter.
Arrimadas va estrenar la seva participació en el debat mostrant un dels llaços grocs que suposadament també ella havia arrencat, i va recuperar la carta de dimissió que havia redactat per al director de TV3, Vicent Sanchis en les darreres eleccions generals. Álvarez de Toledo no es va quedar curta i la seva primera intervenció va ser amb munició de gran calibre: “Vostès no han construït una nació, han construït una secta”; “això és un Matrix degradat fins al deliri”. La candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, va lamentar la presència de Vox en el debat, partit que va titllar de feixista. La portaveu del PP al Congrés ho va aprofitar per llançar-li una estrella ninja: “Feixisme és ovacionar la violència, senyora Borràs”, va dir referint-se als aldarulls de les últimes setmanes als carrers de Catalunya. De José Zaragoza, del PSC, Álvarez de Toledo va assegurar que també era nacionalista (català).
Borràs i Gabriel Rufián, el candidat d'ERC, van competir per abanderar una imatge friendly de l'independentisme després dels focs del vandalisme, les pedrades de “l'autodefensa” i els boicots a actes constitucionalistes. La diferència entre els dos principals candidats independentistes era la sintonia, un punt sorneguera, que manté Rufián amb Arrimadas i Álvarez de Toledo –millor relació que la que es va veure que tenia amb la representant de la CUP, Mireia Vehí. “Los que se pelean se desean”, assegura el refrany castellà. Més d'un problema se solucionaria si fos veritat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Procés Independentista Catalán
- Eleccions Generals 10-N 2019
- Sentència Procés
- Eleccions Generals 2019
- Judici al Procés
- Tribunal Suprem
- Eleccions Generals
- Referèndum 1 d'octubre
- Poder judicial
- Sentències
- Referèndum
- Catalunya
- Casos judicials
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Conflictes polítics
- Eleccions
- Govern autonòmic
- Política autonòmica
- Judicis
- Comunitats autònomes
- Espanya
- Administració autonòmica
- Procés judicial
- Administració pública