La universitat, punta de llança de les protestes del procés

Els universitaris catalans encapçalen la contestació social per la sentència del procés. La pressió de grups estudiantils –amb vagues continuades i tancaments a les facultats impedint l'accés a les aules– ha aconseguit posicionar els claustres a favor del procés i flexibilitzar l'avaluació per compaginar les classes amb les protestes. Tot i que amb menys seguiment que els primers dies, les universitats catalanes encaren una nova setmana d'aturades indefinides i el focus centrat en l'acampada de la plaça Universitat de Barcelona, on 200 tendes de campanya mantenen tallada la Gran Via per sisè dia consecutiu.

Más información

Els joves acampats sumen unes 200 tendes i s’anomenen Generació 14-O

Els joves i les violències apreses

La Universitat de Lleida va ser la primera a mobilitzar-se després de la sentència del 14 d'octubre. Aquesta setmana mig centenar d'alumnes es van tancar al rectorat i durant cinc dies lectius en van bloquejar l'activitat i van paralitzar les aules de Filologia, que són al mateix edifici. Van ser els primers a suspendre les classes per decret. El seu claustre va ser també el primer que va aprovar un manifest crític contra la sentència i va exigir la llibertat dels presos. També es va validar declarar persona non grata Felip VI, la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i el jutge Manuel Marchena.

Però aquesta pugna dels primers dies, que ara mantenen els estudiants a Barcelona, ha perdut força a Lleida. Dijous al migdia s'esperava una nova concentració davant del rectorat. S'hi van aplegar poc més de 40 persones. Alguns van fer broma dient que no serien prou gent per alçar la pancarta que anunciava: “Quan la tirania és llei, la revolució és ordre”. La Teresa, estudiant de Periodisme de 20 anys, era una de les assistents. La jove defensava “l'ocupació del rectorat”. “La finalitat era trencar amb la normalitat de manera immediata i pacífica”, defensava. “Sent la universitat un espai per crear pensament crític, creiem que en una situació tan excepcional ens hem de posicionar”, sentenciava.

Amb la flexibilització de les avaluacions i el posicionament dels claustres, contra la sentència i a favor dels presos, les universitats catalanes ja han pres partit. Encara que també han sortit veus dissidents, com la dels 800 docents de tot Espanya que han signat una carta en contra del manifest dels claustres. Els rectors defensen la neutralitat de les institucions i apunten al fet que tenen les mans lligades davant de determinades situacions, com els tancaments o les propostes dels claustres.

La pressió d'alguns grups estudiantils ha fet efecte i la universitat s'ha convertit en la punta de llança de les protestes del procés. No obstant això, el seguiment no és tan massiu com el soroll que tenen les seves accions. Dimecres passat, els alumnes estaven convocats a la vaga, però a Lleida, el seguiment, com la setmana anterior, no va ser rellevant. “La normalitat ha estat aclaparant. Els alumnes que han secundat la vaga estan entre el 5% i el 10%”, explica el vicerector de política institucional de la Universitat de Lleida, Francisco García.

Els universitaris encaren una altra setmana d’aturades amb suport desigual

Un dia abans, a la Pompeu Fabra de Barcelona, grups d'estudiants van bloquejar l'accés als tres campus per reclamar l'avaluació única, un model votat i rebutjat dies abans pel claustre de la universitat. Es van produir enfrontaments verbals entre els tancats i els que volien anar a classe. Al final, el rectorat va claudicar i va flexibilitzar l'avaluació. No obstant això, el dimecres, jornada de vaga, el suport a les aturades no va arribar al 20% en la majoria dels casos.

El fòrum de la intranet de la Universitat de Lleida il·lustra com les posicions davant del procés han tensat la convivència. Dedicat a temes acadèmics, ara també és un espai de divergències polítiques. “Els del club del mig, com jo i com els que volen venir a estudiar, estem molt mal vistos, perquè des dels dos costats ens exigeixen que ens posicionem”, explica un treballador que demana anonimat. Oriol Casanovas, representant d'estudiants a la Facultat de Dret, està “indignat”. “Més enllà de la meva ideologia política, defenso la neutralitat d'una institució pública. Imagina que en una universitat es pengés el logo de Ciutadans, o que es fes un manifest dient “Visca la sentència’’. “És impensable”, il·lustra el jove.

La pugna estudiantil es manté ara a l'acampada de la Gran Via. Els manifestants van participar diumenge en una cassolada davant l'hotel on s'allotja el rei Felip VI.