_
_
_
_
_

La ‘perillosa’ decisió de vendre peres de Lleida a Galícia

Les mostres de solidaritat es multipliquen a Frutas Sandra, la botiga corunyesa de la dona que va ser agredida per despatxar mercaderia catalana

Sandra Castro mou una caixa de peres Champion de Lleida en el seu negoci de la Corunya.
Sandra Castro mou una caixa de peres Champion de Lleida en el seu negoci de la Corunya.ÓSCAR CORRAL

El desconegut es va ficar al magatzem posterior i al fons va veure la fruitera rentant-se les mans a la pica del bany. “Vine a fora”, li va exigir l’intrús, i ella, estranyada, va sortir. “No et compraré res perquè vens fruita de Lleida”, li va retreure assenyalant una caixa de peres Champion, “retira aquesta mercaderia”. “Per a això em molestes quan estic al lavabo, per parlar-me de Catalunya?”, li va preguntar incòmoda la dona. El client, “d’uns 70 anys, alt, de cabell blanc, ben conservat, ben vestit, modernet”, recorda la fruitera Sandra Castro, estava enfurismat i va començar a fer-li “butifarres davant de la cara”. Ella va treure el mòbil per retratar l’energumen, i ell va embogir encara més. Li va pegar un parell de cops de puny que li van fer sang i li va arrencar l’aparell de les mans. Aleshores ja havien sortit i avançat diversos portals pel cèntric carrer corunyès Marqués de Pontejos.

Una setmana després del succés, quan la policia nacional ja ha identificat l’agressor gràcies a les fotos que van quedar registrades al mòbil de Sandra Castro (que ha participat en una roda de reconeixement), es pot comprovar que l’home ha fallat estrepitosament en el seu propòsit: Frutas Sandra s’ha convertit en lloc de peregrinació de clients mai abans vistos, la fruita lleidatana està de moda i s’esgota, i un riu de solidaritat que neix a Catalunya desemboca diàriament a la petita fruiteria corunyesa en forma de missatges a la xarxa, cartes i presents.

Els compradors entren al local de Sandra Castro demanant “peres de Lleida”, i després descobreixen que la fruitera que aquests dies surt a les teles també despatxa prunes de la mateixa província. “Ens tornarem bojos amb els orígens de la mercaderia?”, es pregunta. “M’ha quedat bastanta por i ràbia al cos, però si renuncio a vendre la millor fruita tanco el meu negoci. Els meus caquis són de València... Si hi hagués problemes a València n’hauria de deixar de vendre? Doncs no!”.

Ja li han arribat diversos rams de flors anònims encarregats des de Catalunya, a més de caixes de fruita selecta que ella no ha demanat. Abans-d’ahir va arribar a la botiga un lot i ahir va rebre “nou caixes amb peres, prunes i pomes” amb el segell Lleida Fruits.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_