La reinvenció de Nacho Vidal

Els atributs de Nacho Vidal són de sobres coneguts. Al món del porno, on ha desenvolupat una carrera de 25 anys, té una marca internacional, a l’altura del seu homòleg Rocco Siffredi. Fora d’aquest món, el seu nom va fent salts per diferents pantalles i mitjans de comunicació des de fa temps. El 2006 va formar part de la pel·lícula (convencional) Deu ser que ningú és perfecte, de Joaquín Oristrell; el 2012 va aparèixer entre els negocis tèrbols de Gao Ping i la màfia xinesa, acusat de blanqueig de diners, i el 2015 va participar en el reality Supervivientes, en què va quedar en segona posició.

Però en els últims mesos la seva vida ha canviat. El 2019 està sent un any turbulent. Al febrer es va propagar el rumor que estava encomanat del VIH (el virus causant de la sida). La indústria es va paralitzar temporalment i no van deixar d’alçar-se veus opinant a preu fet. Ell es va mantenir en silenci. Fins i tot durant l’estrena, al juny, del documental Me llamo Violeta, sobre la seva filla transsexual. Fins ara. En ple estiu, Nacho Vidal ha obert el seu propi canal de YouTube. Hi pretén explicar tot el que mai no li van preguntar. També utilitzar-lo com a megàfon de la seva “reinvenció”, explicant els seus projectes o desgranant el costat amagat de la indústria del cinema per a adults.

Vol deixar de ser Nacho Vidal per ser Ignacio Jordá. Deixar de ser “un personatge” per tornar a ser “la persona” que va néixer a Mataró (Barcelona) fa 45 anys. I entregar-se a iniciatives que sorprenguin, que eduquin o, sobretot, que li vinguin de gust. Dos cops vitals recents són els principals responsables d’aquest gir. Un, aquest presumpte contagi del VIH que va sortir a la palestra i el va deixar fora de combat, a ell i a la seva família. Un altre, la malaltia real després de l’escàndol: la síndrome de Reiter, que el va deixar dues setmanes sense dormir i quatre mesos “tancat”. Una afecció que es pot desenvolupar per malalties de transmissió sexual com la clamídia o la gonorrea, que causa problemes oculars, artritis reactiva i uretritis. I va ser el que va contribuir a donar un “fals positiu” en les proves del VIH, segons ha afirmat Vidal.

“A mi m’és igual el que em diguin, fins i tot si deixen de comprar els meus productes perquè pensen que tinc la sida o assetgen un seguidor per tenir una foto amb mi”, comenta l’actor per telèfon des de València, on va aterrar fa dos dies després d’una temporada a Colòmbia. “Dono la cara pels meus amics, per la meva família i perquè a mi, a nivell professional, m’estava afectant. I la dono en un lloc on ningú no em coacciona ni em dec a allò políticament correcte i on qui vulgui ho pot veure”, diu sobre la seva decisió d’entrar en l’univers youtuber. “A més a més, m’han acusat d’estar esperant que em paguessin en algun mitjà de comunicació per parlar. Doncs ara ho faig gratis i m’és igual que tingui una reproducció o dos milions!”.

“S’ha dit desenes de vegades que tenia la sida, però en aquesta ocasió ha estat diferent. Ha estat com el final del món, el que mai s’havia vist,” afirma. La seva versió sobre aquest incident l’ha fet pública en dos lliuraments. La setmana passada va narrar com es va gestar la falòrnia i qui li va donar eco, manifestant que ell va avisar les persones implicades des del minut zero. Aquest dimarts va culminar el relat amb la revelació que pateix la síndrome de Reiter i que abandonava els enregistraments eròtics, davant i darrere dels focus.

“No té res a veure la pornografia d’abans amb la d’ara. No hi ha passió, no hi ha energia. Tot és mecànic, fred,” reflexiona. “Ha canviat completament: els actors ja ni es miren als ulls. No hi ha realitat. És mentida, fingit,” continua. Nacho Vidal creu que el gremi en el qual ha estat immers és un reflex de la societat i vol que la gent es “desperti”. “Has de tenir el cap molt ben posat per no suïcidar-te, perquè hi ha un assetjament molt heavy”, sintetitza.

Per ell, la teràpia l’hi ha proporcionat una plataforma d’Internet i no un divan: “No hi ha res millor que desfogar-se davant d’una càmera”. D’aquest procés, n’ha sortit reforçat i canviat: “Amb la medicació que prenc, tinc la libido d’un senyor de 105 anys, però no hi ha cap matí que no agraeixi la malaltia, perquè m’he adonat que l’únic important és la salut”, apunta, enumerant les activitats en les quals està immers: una sèrie de Netflix, un documental i diversos webs per a voyeurs. “Ha arribat el moment que deixi de fer la feina bruta perquè els altres es guanyin la vida”, acaba, com a frase final per apaivagar la tempesta dels últims mesos.