Billie Eilish, diva del pop i icona de la generació Z

Eilish arriba a Espanya com una desconeguda per al gran públic adult, però com una supernova d'ulls clars i mirada desafiador per a molts adolescents i un bon grapat de melòmans. Des que el 2015 –amb 13 anys– es va donar a conèixer amb la cançó Ocean eyes, ha obtingut xifres esgarrifoses. Abans que sortís publicat al març el seu primer i únic disc, When we all fall asleep, Where do we go?, les seves cançons ja tenien més de mil milions de reproduccions a Spotify. D'aquesta manera, és la primera artista nascuda al segle XXI que arriba al número 1 de la llista d'èxits de Billboard.

Ella, que reconeix que mai s'ha comprat un disc, es mou en l'hàbitat que li pertany: les plataformes digitals. Amb els seus més de 36 milions de seguidors a Instagram, és la gran icona pop de la generació Z, posmillennials educats al segle actual. Adolescents que han crescut en plena recessió econòmica, sota l'amenaça del terrorisme i el canvi climàtic. La seva visió del món és molt diferent de la dels seus predecessors. Intèrpret de veu suau i lúgubre que toca el piano i l'ukelele, sap connectar amb l'angoixa adolescent. Alguns la comparen pel seu estil suggeridor amb Lorde, però el seu pop trist ofereix un mostrari de confessions més profundes d'una noia d'avui tancada a la seva habitació.

En una entrevista recent a EL PAÍS, el guru del cinema indie, Jim Jarmusch, assegurava: “Billie Eilish és una autèntica estrella del pop. Les seves lletres són impressionants, m'arriben com no ho fan artistes de la meva generació”. Jarmusch, amic d'Iggy Pop i Tom Waits, és un dels molts seguidors que als Estats Units ha caigut fascinat per ella. Nascuda només tres mesos després dels atemptats de l'11-S, Eilish palpa les avaries emocionals d'una generació que ja va néixer amb traumes heretats, envoltada d'enemics en una societat tan paranoica com la de la Guerra Freda, però en què els mòbils intel·ligents i les xarxes socials alimenten l'ansietat vital dels nouvinguts. Així, amb el seu look androgin, es poden veure paral·lelismes amb Rue Bennett, protagonista interpretada per Zendaya, antiga estrella infantil de Disney, a Euphoria, la recent sèrie d'HBO plena d'èxit, que parla sobre les preocupacions dels adolescents nord-americans.

La seva tremenda precocitat fa venir al cap noies prodigi com Taylor Swift o Christina Aguilera, però la seva presència és incòmoda per al pensament monolític i políticament correcte. Eilish ha canviat la cara del pop en menys d'un any. Amagada sota la seva dessuadora amb caputxa, pantalons curts de bàsquet, calçat esportiu i amb cabells tenyits, la cantant trenca amb l'estereotip de diva del pop. De fet, fa servir talles grans per no deixar veure quina és la seva figura exacta, si prima o grossa, si estilitzada o irregular. Amb tot i gràcies al seu descomunal èxit, les marques s'han llançat a per ella, però encara ressonen els seus cops de porta a Louis Vuitton, Calvin Klein o Stella McCartney.

A diferència de les estrelles tradicionals del pop, Eilish, afectada de la síndrome de Tourette –trastorn neurològic que es manifesta amb tics motors i del parla–, es mostra tal com és, sense maquillatge. Amb prou feines somriu a les fotografies. Es podria afirmar que presumeix dels seus defectes. El primer so del seu àlbum és una mena de xarrup amb saliva en el moment en què es treu de la boca l'aparell dental transparent que porta per redreçar les dents. “Treure'm l'Invisalign. Això és l'àlbum”, diu en la primera frase del disc tot rient, acompanyada del seu germà, Finneas, productor de l'obra i coautor dels temes.

Eilish té una estudiada i poderosa estètica que, amb alguns tocs com si sortissin d'un film de terror, deixa en una simple broma passatgera el cap rapat de Britney Spears. En els seus videoclips, es dessagna les conques dels ulls amb líquid negre, deixa que una taràntula se li arrossegui per la cara i és maltractada i apunyalada amb agulles, invocant artistes de fortes emocions com Nine Inch Nails i Marilyn Manson. La nova icona del pop mundial fa apologia del que canta en una de les seves cançons més famoses quan afirma que “totes les noies bones van a l'infern”. Ella ja regna al cel de les dolentes.