Oriol Pujol, l’hereu destronat

El 2006 Convergència estava immersa en la travessia del desert. Les esquerres havien assaltat feia tres anys la Generalitat i havien posat fi a 23 anys de supremacia pujolista. Oriol Pujol Ferrusola es trobava, tot i això, en l’apogeu de la seva carrera política –integrava el nucli dur de la direcció nacionalista– i mantenia intactes les expectatives de succeir, algun dia, el seu pare. Distès, bromista, irònic, l’hereu oficiós al tron va entrevistar aquell any Jordi Pujol en un original espai televisiu, Habitación 623, conduït per la periodista Olga Viza.

“Tu no has pensat mai a jubilar-te, oi?”, pregunta Oriol Pujol. Té 39 anys, duu una americana marró fosc, una cabellera frondosa i patilles a l’estil Curro Jiménez. El delfí saluda el seu pare com a president i el provocava –“no ets l’home més atractiu del món”– només una mica, el punt just perquè l’entrevista no semblés tan edulcorada com ho era en realitat. “Has fet preguntes que demostren que m’estimes”, li diu Jordi Pujol al cinquè dels seus fills, a qui va preferir –per sobre de l’impetuós primogènit– per consagrar una dinastia política a Catalunya.

L’escollit va transitar tots els esglaons del cursus honorum: des dels 27 anys va exercir càrrecs en els Governs del seu pare; va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat al Parlament. L’arribada a la Generalitat d’Artur Mas –llavors considerat un tecnòcrata sense gaire futur– el va impulsar a la secretaria general de Convergència. Ho tenia gairebé tot per fer el salt: el cognom, el carisma, l’experiència i un acreditat pedigrí sobiranista. Oriol Pujol va formar part de la plataforma Freedom for Catalonia –que va organitzar actes de boicot al rei Joan Carles abans dels Jocs de Barcelona’92– i era un actiu defensor de la llengua: va participar, per exemple, en el programa de parelles lingüístiques de la Generalitat amb un senegalès.

L’exdiputat passa les hores entre el voluntariat, la seva feina de comercial i la presó

Casat amb Anna Vidal Maragall –neboda d’un altre expresident, Pasqual Maragall– i pare de tres fills, en contra d’Oriol Pujol hi jugava la seva imatge frívola. “Intento fer les coses amb alegria, tot i que no soc estrictament un bromista, que quedi clar”, intentava justificar-se. Però el que va posar fi a la seva carrera política no va tenir res a veure amb els seus mèrits o demèrits com a candidat. El 2011, en l’etapa de les tisorades del Govern Mas, va esclatar el cas ITV.

En les seves converses telefòniques, un dels empresaris investigats al·ludia a l’ajuda rebuda pel “primo de Zumosol”. La investigació va permetre atribuir l’àlies a Oriol Pujol, que el 2013 va ser imputat per haver manipulat concursos públics d’estacions d’ITV per beneficiar empresaris afins. Acorralat però encara viu, el delfí ho va negar tot. I va vincular els seus problemes judicials amb la consulta independentista del 9-N que ja preparava Mas: “Algunes coses que passen no són casuals”, va dir després de la seva declaració. Tot i això, va anar cedint trinxeres: primer va deixar la secretaria general i, més tard, l’acta de diputat.

Noves proves van aclaparar l’hereu: va resultar que també havia cobrat –a través de la seva dona– per fer d’intermediari en la deslocalització de multinacionals a Catalunya. Finalment, per salvar la seva dona de la presó i evitar, potser, una condemna més dura –el seu cas l’havia de ventilar un jurat popular–, Oriol Pujol va arribar a un pacte amb la Fiscalia. Va acceptar una pena de dos anys i mig de presó per suborn, falsedat i tràfic d’influències. Es va convertir així en el primer membre de la família Pujol condemnat per corrupció. El 17 de gener del 2019 va entrar a la presó. L’hereu quedava destronat.

“Tu no has pensat mai a jubilar-te, oi?”, li va preguntar al seu pare en un programa de televisió

El cas ITV va ser un cop letal per al polític, però no per a l’home. Fonts de l’entorn d’Oriol Pujol diuen que la condemna el va convertir en algú més humil. Va trobar feina de comercial per a una firma vinculada a l’empresa de perfums Puig. Va trencar l’amistat amb l’empresari beneficiat per les deslocalitzacions, Sergi Alsina, amb qui va arribar a estar paret amb paret a Urús, al Pirineu català. Va ajudar el seu pare a crear l’Associació Serviol, on l’expresident expressa de tant en tant fragments del seu pensament polític.

Veterinari de formació, Oriol Pujol ha seguit fent esport –és un boig de l’exercici– i participant en accions de voluntariat, com la Fundació Pare Manel. Abans i després de la condemna, l’exdiputat va ajudar al menjador social. “Anava a buscar carn que sobrava d’un parell de restaurants i també ha fet acompanyament de famílies. És una mica un tot terreny”, afirma el Pare Manel. A la presó, el seu carisma li va permetre guanyar-se la confiança dels presos, a qui va impartir classes d’idiomes. La seva integració va ser tan ràpida que el Departament de Justícia el va classificar, tot just dos mesos després de l’ingrés, en tercer grau. Havia assumit i reconegut els fets, seguia el “programa moral i de valors” i tenia una bona integració sociofamiliar, segons la junta de tractament. Des de llavors, anava a la presó només a dormir.

Però la decisió va irritar la Fiscalia, que la va recórrer amb l’argument que Oriol Pujol havia actuat per simple avarícia, que es creia per sobre del bé i del mal i que pertànyer a la seva família era més un factor de risc que d’integració. Un jutge inicialment va retornar l’expolític a la presó, però l’Audiència de Barcelona ha avalat el tercer grau.