Entitats constitucionalistes denuncien un “repunt” dels episodis violents a Catalunya pel procés

L'associació constitucionalista Impuls Ciutadà i el Moviment contra la Intolerància han alertat aquest dijous d'un “repunt continuat” de la “violència política” a Catalunya com a conseqüència del procés independentista. Un informe elaborat per totes dues entitats amb dades no oficials assegura que durant el primer semestre del 2019 s'han registrat 189 incidents que vinculen al procés. En el mes de gener, el conseller de l'Interior, Miquel Buch, va anunciar al Parlament un "increment molt notable" dels delictes d'odi per orientació política, que han passat dels 121 del 2017 als 326 del 2018. Un augment que també reflecteixen els informes policials, que han passat dels 83 als 203 atestats per delicte de discriminació per orientació política, per al mateix període, segons la memòria de la Fiscalia contra els Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona.

El document afirma que el 91,5% dels incidents documentats van ser protagonitzats per partidaris de la independència, mentre que el 5,3% van ser ocasionats per contraris. El 3% restant van tenir un origen dubtós. Els incidents, segons les entitats denunciants, “són provocats gairebé exclusivament per persones d'arrel independentista, i tenen un alt contingut hispanofòbic. Es basen en la intolerància ideològica i tenen com a finalitat fer que els contrincants polítics abandonin”. El president d'Impuls Ciutadà, José Domingo, ha anunciat que remetran l'informe a la Fiscalia, així com al Govern, a la Generalitat, al Parlament, al Defensor del Poble i al Síndic de Greuges. Domingo també ha criticat l'actitud del president Quim Torra: “El president de la Generalitat fa una crida a la confrontació i estimula les accions dels CDR, grups que tenen una alta importància en aquests fets”.

En informe que han elaborat les entitats no hi ha participat cap cos policial ni cap altra institució pública i s'ha elaborat registrant tots aquells incidents dels quals han tingut coneixement “a través de la lectura de la premsa i les xarxes socials”, expliquen els autors. La conselleria d'Interior també ha confirmat un repunt en aquest tipus de delictes d'un 62,8%. En la seva compareixença al Parlament, Buch es va referir als enfrontaments entre partidaris i detractors de la independència i a l'auge de “ideologies extremistes etiquetades com a feixistes o populistes” com a explicació de l'augment. No obstant això, una portaveu del Departament va indicar que no poden diferenciar el percentatge de denúncies de partidaris de la independència i de defensors de la unitat d'Espanya.

Segons els responsables de l'informe, la “immensa majoria” dels fets documentats han aparegut en mitjans de comunicació i en tots els casos s'ha comprovat la seva veracitat. “Des de l'1 de gener tres persones s'han dedicat cada dia a rastrejar mitjans de comunicació i xarxes fent un seguiment individualitzat de cada partit polític”. Aquest diari ha revisat una mostra significativa dels incidents que apareixen en el document, comprovant-ne la veracitat. 

L'informe reflecteix una mitjana de més d'un incident diari, tot i que 88 d'aquests atacs es van produir al febrer, fruit de la reacció contra l'inici del judici del procés al Tribunal Suprem. Els mesos restants han tingut una oscil·lació entre els 17 casos al gener i maig i els 23 i 26 de març i abril. Respecte a la distribució territorial, la província de Barcelona ha registrat 145 actes, dels quals 128 han tingut lloc a la capital catalana. 

L'informe també recull els actes de boicot que han patit els partits polítics. Bàsicament es tracta de pintades a les seus, escraches i insults cap als seus líders. Dels 84 incidents descrits, 76 (90,45%) els haurien patit els dirigents, militants, seus o béns de formacions constitucionalistes. Ciutadans, amb 30 episodis, hauria estat la principal víctima, seguida del PSC amb 19, Vox amb 14, i el PP amb 10. Els comuns han patit tres atacs, i entre els partits independentistes, ERC amb sis incidents seria el que més incidents ha patit, un total de sis. La CUP, amb dues accions de boicot, tanca la llista, en la qual no apareix JxCat, perquè no hi ha constància que hagi sofert actes violents.

Rafael Arenas, vicepresident d'Impuls Ciutadà, ha assenyalat la responsabilitat dels poders públics i de les institucions catalanes en la deslegitimització d'altres institucions com el poder judicial. A més, ha denunciat la falta d'imparcialitat dels dirigents de la Generalitat, que segons Arenas, creen una situació de “desprotecció” en la ciutadania. “És important que per part de les institucions hi hagi una condemna clara i rotunda de tota la violència”. En el mateix sentit, Esteban Ibarra, president de Moviment contra la Intolerància ha emfatitzat que “la impunitat és el principal aliat de la violència i dels delictes d'odi, si no s'atura aquesta escalada podria acabar en una greu espiral de violència política”.