La FP, l’assignatura pendent

La FP és una de les etapes educatives pendents d'una reforma profunda: un elevat abandonament i la baixa inserció laboral en els primers anys o una oferta de títols que no respon a la demanda del mercat laboral són alguns dels problemes del sistema que el Departament d'Educació vol solucionar en un futur no gaire llunyà. Mentrestant, sindicats i patronals reclamen que la seva veu es tingui en compte en el procés per aconseguir així un model consensuat i estable.

La FP, sumant cicles mitjans i superiors, atreu actualment 146.000 alumnes, segons dades de l'últim curs. Fa temps que els experts alerten de la necessitat d'augmentar els professionals amb qualificació mitjana ­–que seran els que es requeriran en un futur– i reduir els titulats universitaris. Actualment les xifres no són favorables a la FP: mentre les universitats acollien fa dos cursos 208.500 alumnes, els de la FP superior només eren 61.000.

I com pretén Educació revertir la situació? Resolent els nombrosos problemes del sistema. Un d'aquests problemes són els discrets resultats dels cicles formatius de grau mitjà. Si pel que fa a la FP superior Educació considera les estadístiques força “satisfactòries”, el grau mitjà, que és els que estudien alumnes d’entre 16 i 18 anys té “molt marge de millora”, admet Joan Lluís Espinós, director general de la FP de la Generalitat. I és que, segons dades del departament, el rendiment acadèmic (alumnes que aproven totes les assignatures del curs) és del 50% en el cicle mitjà, mentre que en el superior puja al 75%. El nivell d'abandonament és del 40% en el cicle mitjà i del 20% en el superior. I la inserció laboral (els que troben feina abans de sis mesos) és del 55% en el mitjà i del 65% en el superior.

Aquestes diferències entre tots dos cicles s'expliquen, segons Espinós, pel perfil dels estudiants. “Els alumnes que van al superior tenen 18 anys i saben on van i què volen estudiar. El cicle mitjà no és obligatori, però cada vegada és més universal, ja que cada vegada més famílies volen que els seus fills continuïn estudiant. El problema és que a molts se'ls obliga i per a alguns alumnes continuar estudiant no encaixa en els seus plans”. En aquest sentit, la Generalitat és conscient que amb aquest perfil d'alumnes les tradicionals classes magistrals no acostumen a funcionar, per això vol estendre l'educació per competències i el treball per projectes a la FP.

Un altre front per atacar són els títols que s'hi ofereixen. “L'oferta formativa i les necessitats de l'empresa han d'anar coordinades, però no sempre ho estan”, admet Espinós, que incideix en alguns dels desajustaments detectats: “Les empreses demanen industrials, però no omplim les places d'aquests cicles. I en l'àrea de serveis a les persones hi ha moltes sol·licituds dels alumnes, però poca demanda de les empreses”. Des de CCOO es queixen que hi ha títols que estan desapareixent de tot un territori, com el de Sistemes de Telecomunicacions i Informàtics a Lleida. “Són títols amb molta demanda i ens estem quedant sense professionals en algunes zones”, lamenta Rosa Villaró, delegada de FP de CCOO.

Les patronals, que també es queixen d'aquest desajustament, apunten com una solució millorar l'assessorament i l'orientació dels alumnes. “L'orientació no funciona. No tenim un sistema que derivi bé els alumnes, no se'ls informa de les sortides. El Saló de l’Ensenyament és una acció puntual, però t'expliquen la FP dual en un estand, sense les empreses”, es queixa Iris Molina, responsable de l'àrea de Coneixement i FP de Foment del Treball.

I per aconseguir atreure més alumnes, també cal treballar per prestigiar la FP. “L'estigma encara existeix, les famílies prefereixen que els seus fills vagin a la universitat. A més a més, també es veu malament l'empresari, se’l veu com algú que fa les coses malament per naturalesa”, admet la representant de Foment. Per a Educació cal incidir en els cicles mitjans perquè “la superior té molt prestigi i molta demanda”, assegura Espinós.

Canalitzar les negociacions de la dual

El futur de la FP ha afegit una forta tensió a les relacions entre la Generalitat, els sindicats i les patronals en els últims mesos. Educació va aprovar a l'abril una resolució per modificar diferents aspectes de la FP dual (amb més pes de les pràctiques en empreses), com el currículum formatiu, l'augment d'hores de pràctiques o l'import del sou dels alumnes. Els sindicats es van alçar en peu de guerra perquè es queixaven que la reforma, que s'havia d'aplicar el proper curs, s'havia anunciat amb poc temps i sense consultar-los. A més a més, també denunciaven que s'incomplia la normativa sobre les hores mínimes que s'han de destinar a cada mòdul i temien que un augment d'hores en l'empresa fomentés l'ús de l'alumne com a mà d'obra barata. Des de Foment també retreuen a Educació que decidissin l'augment de salari. “S'eleva el cost i això ho paga l'empresari. La Generalitat ho ha decidit de manera unilateral, sense comptar amb nosaltres”, es queixa Iris Molina.

Amb aquest clima, a principis de juny Educació va decidir retirar la resolució. “Som conscients que vam voler escriure la pàgina tres abans que la pàgina u. Ara estem centrats a fer el marc general de la FP i definir com ens coordinem”, admet Fabian Mohedano, president del Consell català de la FP. Mohedano assegura que les queixes de sindicats i patronals són “raonables”, però assegura que Educació “ha assumit” el seu error i està “rectificant”.

El nou model de la FP dual es basarà, apunta Mohedano, a garantir a les empreses que tindran els aprenents que necessiten i als centres que tindran les empreses on enviar els alumnes a fer pràctiques i treballar. “Ha d'haver-hi un canvi de cultura perquè aquest és un sistema molt compartit i cal casar la demanda de totes les parts”, incideix Mohedano. Amb això, es busca donar un impuls a la FP dual, amb 11.000 alumnes actualment, un 7% respecte al total de la FP. Un percentatge llunyà del 30% de la mitjana europea o del 60% a Alemanya.