Els Mossos detecten robatoris cada vegada més violents a Barcelona

Els Mossos d'Esquadra detecten que els robatoris són cada vegada més violents a Barcelona. Amb un increment del 30% aquest any i una mitjana de més de 40 casos al dia, és el principal problema al centre de la ciutat, que viu un estiu negre. Només al carrer s'han comès 5.331 robatoris violents. És el delicte que més “sensació d'inseguretat” genera, admeten fonts policials. Els Mossos han comprovat com els lladres passen del furt, en què no hi ha violència, al robatori violent, utilitzant en alguns casos armes blanques per intimidar o agredir la víctima.

Les dades —analitzades per la policia catalana aquest dimecres en una reunió de treball en què han participat el comissari en cap, Eduard Sallent, i el director dels Mossos, Andreu Joan Martínez— revelen que aquest any s'han produït 100 incidents amb arma blanca a Barcelona, entre baralles, agressions, robatoris violents, intents d'homicidi i homicidis. Els Mossos estudien si tot plegat suposa un augment respecte a anys anteriors, però no s'han confiscat ara com ara més armes en els controls que duen a terme. 

La seguretat a Barcelona és un tema a debat en les últimes setmanes, després de l'acumulació d'episodis violents en un mes i mig amb set homicidis. Fonts policials admeten preocupació per les estadístiques, però sostenen que les dades “no són ni alarmants ni excepcionals”, i les circumscriuen en una "fase de creixement del delicte" que té una resposta policial, amb l'increment d'un 80% de les detencions en robatoris violents. Els Mossos lamenten, no obstant això, que no aconsegueixen apartar els lladres del carrer perquè amb prou feines es dicten presons preventives. Dels 1.529 detinguts aquest any per aquest delicte, només 165 han entrat a la presó com a mesura cautelar (10,7%).

Barcelona viu submergida en un deteriorament de la seguretat des de l'any passat, quan va tancar amb un 17% més de delictes. Des de llavors, els Mossos han augmentat la presència a la ciutat, amb l'objectiu d'“intensificar el control de l'espai públic”. “Més visibilitat de la policia”, resumeixen, amb la qual esperen “reduir la percepció de la degradació de la seguretat”. El primer semestre de l'any, la criminalitat continua creixent, però a un ritme més baix (un 9% més).

Pel que fa als delictes més greus, que són les morts violentes, els Mossos asseguren que 8 dels 12 homicidis que s'han comès el 2019 es deuen a conflictes per tràfic de drogues, sense que estiguin relacionats entre si (cinc casos ja estan resolts). I asseguren que les estadístiques a llarg termini, en delictes amb unes xifres absolutes baixes, no indiquen que la ciutat estigui en el seu pitjor moment. El 2010, per exemple, Barcelona va registrar 23 homicidis.

La policia catalana insisteix que no hi ha un “context d'excepcionalitat” a la ciutat de Barcelona, on consideren que hi ha certa amplificació del que passa al carrer. Ciutat Vella és el districte que més pateix la delinqüència, on s'acumulen la meitat de tots els robatoris violents i les estrebades que es produeixen. Els homicidis es concentren a Sant Martí (5), seguit de Ciutat Vella (3), l'Eixample (3) i Sarrià-Sant Gervasi (1).

El debat de la seguretat aquest estiu s'ha vist agreujat amb l'acumulació entre el juliol i l'agost de 7 dels 12 homicidis comesos. A això, s'hi ha sumat una successió d'apunyalaments al centre en baralles i robatoris violents. El responsable de Seguretat de l'Ajuntament, Albert Batlle, es va referir a una “crisi de seguretat”. L'alcaldessa, Ada Colau, ho va matisar al cap de dos dies per definir Barcelona com una “ciutat segura amb alguns problemes de seguretat”.