Tres nous ofegats agreugen un estiu negre a les platges

Les platges catalanes van viure ahir el seu dia més negre. Un pare i el seu fill de 4 anys es van ofegar a la platja de Riells de l'Escala (Alt Empordà). Els serveis de socorrisme van treure de l'aigua el menor en estat inconscient, però no li van poder salvar la vida. Després de l'alerta de la mare, que s’estava a la sorra, l'helicòpter dels Mossos va trobar a través de la càmera tèrmica el cos de l'home, de 29 anys, a tres metres de profunditat. A més, un home de 70 anys també va morir ahir al migdia ofegat a la platja Garbí de Calella (Maresme). Catalunya suma 21 ofegaments mortals aquest estiu, que es comptabilitza des del 15 de juny fins al 15 de setembre. La xifra ja supera els 18 de tot el període estival de l'any passat.

“L'augment dels ofecs no té una sola explicació”, analitza Montse Font, cap de guàrdia de Protecció Civil. “Cal tenir en compte les característiques dels usuaris, la presència de vigilants a la platja i l'estat del mar.” Segons Font, molts banyistes d'avançada edat actuen amb el mateix ímpetu que quan eren més joves. “I el cos no és el mateix”, alerta. De les 21 víctimes mortals, 7 superaven els 70 anys, segons dades de Protecció Civil. Les indisposicions en alta mar són molt més perilloses que en terra ferma. “L'actuació ràpida dels socorristes i del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) és essencial”, afegeix Font. A la sala del SEM hi ha un equip pendent únicament de tot allò que passa a les platges a través de les càmeres, i en comunicació amb els socorristes. “Així es garanteix un trasllat ràpid”, explica Font.

El problema és que sovint els socorristes no tenen l'autoritat necessària per dissuadir comportaments inadequats a les platges. “Ens veuen com els chulopiscinas, com els que no fan res”, lamenta Ramiro Berrocal, socorrista amb tres dècades d'experiència. “De vegades intentem explicar el perquè de les nostres alertes i la gent es posa a discutir amb nosaltres”, afegeix. “I conec casos d'agressions i amenaces. Una vegada vaig haver de trucar a la policia perquè tragués tres persones de l'aigua perquè passaven de mi”. Font planteja l'opció augmentar les quotes de poder dels vigilants: “Si fossin agents de l'autoritat, se'ls tindria més en compte. S’haurien de reconèixer les seves denúncies com si fossin les d'un funcionari”.

Tot i que les platges acostumen a marcar l'àrea d'actuació del servei d'emergències, és habitual que els banyistes entrin a l'aigua fora de l'horari d'atenció o en platges sense socorristes. El 43% de les víctimes mortals es van trobar en espais sense vigilància o en jornades com a mínim amb bandera groga, pel 27% del 2018. “La gent fa més cas a una bandera que avisa de la presència de meduses que a una bandera vermella”, assegura Berrocal.

El socorrista va actuar el passat 1 d'agost en un rescat amb mala mar a la platja de cala Fonda (Tarragonès), quan quatre banyistes es van quedar atrapats en una roca després de perdre el control del matalàs inflable, que es dirigia mar endins pels corrents. “En aquest tram no hi ha vigilància i no podien saber que hi havia bandera vermella a les platges adjacents, però la prevenció és clau”, assenyala.

En aquell cas, dues llanxes motores van haver d'apropar-se per rescatar el grup, i Berrocal va realitzar les tasques d'estabilització a un dels nois, ferit pel xoc amb les roques i en estat d'hipotèrmia. “Quan hi ha bandera vermella, els socorristes no tenim l'obligació d'entrar a l'aigua per rescatar, però si veus algú que necessita ajuda, sempre pot més el teu esperit de salvament”, reflexiona.

Els corrents marítims i la complexitat del mar són una de les preocupacions de Protecció Civil: “Els corrents són unes grans desconegudes. Tendim a entrar precisament per on n’hi ha més: en els espais on l'aigua precisament sembla més calmada. Els espais més segurs són on es veu l'escuma de l'aigua”, apunta Font.

Campanyes informatives

Les imprudències dels banyistes porten a una reflexió. “Es necessiten campanyes informatives”, reclama la cap de guàrdia de Protecció Civil. “Ho sabem tot de la protecció solar, però no del mar. Amb un pam d'aigua pots ofegar-te”. Berrocal també demana pedagogia per saber com actuar en la temporada d'estiu. “Oi que hi ha campanyes de trànsit i de sensibilització per conduir amb prudència? Doncs les institucions han d'explicar com comportar-se a l'aigua”. I així evitar que l'estiu del 2019 sigui encara més negre.